Punt de vista

No n’espereu res de bo

per Redacció, 9 de gener de 2018 a les 19:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 


    Davant la voluntat majoritària dels catalans de tenir el seu estat propi, basats en la llei natural i en els drets humans, això és el que donen aquesta gent de Madrid: una sapastrada a l’ample que pren visos de macabra. La manera de perdre el seny davant un resultat advers en unes eleccions, ideades per ells mateixos, fa posar pell de gallina al més avesat a la  vulgaritat. El subproducte només pot ser fruit de  la ignorància i d’una aversió vella que encega la ment i la perverteix, fruit de la manca de seny humà, que una gent mínimament civilitzada no pot reaccionar així. El comentari mitjà de catalanes i catalans fa: És increïble!


  Heus ací ara amb què surt el Tribunal Suprem: Que l’Oriol sigui tancat de nou a la presó pel risc que hi ha que torni a treballar per la  nostra llibertat. Mentre ells continuaran lluitant per a escanyar Catalunya i perquè continuï essent la seva esclava, el boc expiatori on puguin aplicar la seva múrria i les ganes de suprimir-la. No satisfets amb l’aplicació del fatídic 155 de la seva constitució, sobre el qual llançà una benedicció el Patriarca y Prelado de las Españas, Cañizares, un acte de clara irresponsabilitat, puix que de fet també és una maledicció sobre un ramat d’ovelles que són tant o més dignes que ell davant el Pare comú. Que lleig que un arquebisbe desbarri d’aquesta manera tirant a analfabeta. Assistim a l’explosió de l’odi vell, tradicional contra Catalunya, segur perquè al fons del fons veuen que se’ls escapa i després els restarà la vergonya i l’oprobi davant el món pel que han fet amb nosaltres —ciutadans del món i en igualtat de drets als qui ens aturen i ens fan la contra menystenint drets universals, elementals, de l’home. I l’odi que s’escorre contra nosaltres de punts inimaginables, és a dir, també ex cathedra —que nos està ben dit, però diguem-ho així.

 He de confessar que m’he ben equivocat en la impressió que em feia la tempestat que es congriava contra nosaltres que Europa, les Nacions Unides o algun dels alts tribunals Europeus alçarien la veu a favor nostre en veure les atrocitats que estaven al caure conforme ens atansàvem a l’1 d’octubre... Tots  fan mutis i a la gàbia, tots fan el paper del ninot distret, segur que per no  mullar-se amb els estats europeus, amb els quals Europa vol fer la seva unió política i no l’hi farà mai, perquè aquests estats no volen perdre un àpex del seu poder i de la seva senyoria sobre les nacions que els formen i tenen por que, un cop Catalunya s’independitzi, es produeixi el joc del dominó, que totes les altres nacions que gruen per la seva independència, hi vegin el seu  moment oportú... Els estats europeus, i el de Madrid el primer, invoquen tant Europa per hipocresia, que de fet la unió europea els importa un canet.

  I en aquesta situació, ¿els catalans què hem de fer? Primer de tot no tirar el  barret al foc, ni desalenar-los. Som en ple camí del calvari, que això sí que  ho vaig predir i es veia venir ben clar. Perseverem en el nostre camí, ja començat, ja caminat, que la victòria és dels constants. I ha d’arribar un moment que aquests de Madrid obrin els ulls i realitzin que una Catalunya unida per força amb qui no vol estar unida no pot durar, ja que és víctima d’un violència i res que sigui violent és durable. Fóra una espina continua per a ells i per a nosaltres.

 Treballem i fora. Ni un pas enrere. Sentim que els millors dels nostres estiguin tancats a la presó i hagin hagut de passar unes Festes de Nadal tan injustament tristes. Heus ací el que dóna amb abundor el govern central. I això volen que aguantem en aquesta unió? Diria que els absurds no duren, a la vida. Allò que guanyarem amb el sacrifici dels nostres no té preu i mai els ho agrairem prou. Els fem un sincer homenatge. I fem vot que l’any que iniciem sigui el de la seva final victòria.


Pere Ortís

 

Participació