Divulgar el Solsonès

In memoriam del Castell de Lladurs i de l'església de Sant Martí

per Antonio Mora Vergés, Lladurs, 7 de desembre de 2017 a les 07:34 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Foto: Antonio Mora



Cercava els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Lladurs, a la comarca del Solsonès, des de davant de l’ajuntament i escoles, retratava el Castell de Lladurs, situat al capdamunt de la carena del Serrat del Castell, a l'est del terme municipal.


Llegia que del castell es conserven en alçada variable restes de diversos murs i estructures, entre les quals destaca una habitació de planta rectangular i un espai trapezoïdal, els murs dels quals presenten diferents moments constructius. Malgrat l'estat de ruïna del conjunt, es pot constatar que es tracta d'una obra de construcció força acurada, amb fileres de pedra regular i amb tendència als carreus grossos. Conserva algun arc d'accés i alguna finestra i hi ha un predomini del traçat de línea recta.

L’església té o tenia l’advocació de Sant Martí. Cap altra dada

Sant Martí de Tours (Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl•lia, 8 de novembre de 397), Martinus en llatí, va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser un dels sants més populars i amb més devoció durant l'Edat mitjana, ens portaven aquesta advocació – com la de Sant Sadurní - les tropes franques que farien costat a les forces dels comtes catalans, davant el sarrains.

De l'església del nucli de Lladurs – situat al costat de la carretera - " Sancte Marie de Ladurcio" hi ha una notícia de l'any 983, en la dotació del monestir de Sant Llorenç de Bagà.


Lladurs constituïa l'any 1314 una possessió del vescomte de Cardona i apareix en efecte, que el "castrum de Ladurc" passà a integrar-se al comtat de Cardona, quan aquest va ser creat l'any 1375.

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, a l’email [email protected] el pas del temps, fa difícil trobar testimonis vius. I la memòria perduda és irrecuperable.

 

Participació