Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Al cap d’una estona

| Actualitzat el 04/12/2017 a les 08:52h
 

    Acabàrem l’escrit anterior comprometent-nos a tornar-hi al cap d’una estona. Però entretant ens trobem que el senyor arquebisbe Cañizares assegura que “qui és independentista no pot ser bon catòlic”. I des de quan això? Senyor arquebisbe oblideu les esglésies de San Climent de Taüll, la de Santa Maria del Mar, la Catedral de Barcelona i tantes altres de l’època anterior a ser els catalans sotmesos a Castella i mireu, quin catolicisme més actiu, valent i operant. Perquè aquestes construccions no es fan sotmetent-se a Castella, que és degradació i pèrdua del sentit recte de les coses per als catalans. Sembla estrany que la ment d’un encimbellat personatge en l’Església de Déu pugui desbarrar tant! Què hi dirà el Sant Pare? Digueu-me si no és allò que dèiem de creure’s que la unidad es de derecho divino. I que, per tant, tot acte de despotisme de part dels governants ha de ser beneït perquè l’acceptin com a baixat del cel creients i no creients. Les benediccions i les paraules de l’arquebisbe Cañizares, que són d’un pobre home, fan un servei pobríssim al nacional catolicismo.

   I en parlàvem d’aquesta fanfarronada estatal que ha tingut històricament el tirat de sacralitzar la persecució que fa contra els distintius de les nacions ibèriques —llengua, cultura, qualitats humanes en general— amb la qual cosa enganyen quatre rucs, catalans i no catalans, però a Déu i als qui tenen el cap ben posat no els enganyen. I volia tornar al tema per comunicar als lectors una o dues anècdotes, viscudes personalment arran del Concili Eucarístic de Barcelona, 1952, bé que totes dues anècdotes no viscudes in situ, però sí que lligades l’una amb l’altra, encara que incorpòries, vull dir que no les poguérem ni veure ni tocar, perquè volaven molt enlaire. El senyor Franco vingué a Barcelona a fer-hi veure la seva talla i aportar-hi el granet de la seva “devoció” a l’Eucaristia, perquè constés. (Josep Pla narra que, quan Franco era simple general a l’Àfrica, abans de l’alçament, es fumia de capellans, de misses i de devocions...) Fidel a la tradició governamental espanyola, Franco venia a Barcelona amb la idea que, fos el delegat papal al Concili, Cardenal Tedeschini, fos el mateix sant Pare, Pius XII, del qual hom esperava una al·locució per ràdio, li fessin una benedicció especial, física, vistent, repicada, a fi que aprovessin tots els seus crims i genocidis, les seves persecucions contra bascos i catalans i així restés justificat davant el món.

   Bé, pel que fa al Cardenal Tedeschini, en sortir la processó del l’últim dia a mitja tarda de la catedral en direcció a l’actual Plaça Francesc Macià, s’agenollà al seu reclinatori davant la custòdia plantada en la cadira d’or de Martí l’Humà i hi restà com una estàtua de marbre fins a donar-hi la benedicció urbi et orbi, és a dir, a tothom sense mirar a ningú en particular, no demostrant cap interès per la patum present i que esperava d’ell un signe públic, una benedicció exclusiva. Que tot ho esperà debades.  

  I pel que fa a Pius XII, l’escoltàrem amb avidesa, puix que n’hi havia molts que n’esperaven un grapat de ¡Vivas a Franco! i un altre grapat de ¡El Papa por España! i també ¡Vivas! i altres deliris polítics, i el sant Pare, ple d’un seny pontifici i universal, còsmic, mencionà “La Moreneta de Montserrat” (sic) i res no digué ni féu d’allò que esperaven els que estaven fora de joc i somiant truites. Ambdós pontífex els deixaren amb un pam de nas. Hi havia un conglomerat d’altres foraviats que  cridaven ¡Franco, Franco, Franco!, bé que no en aquell moment, poc abans d’arribar a Francesc Macià, i un sacerdot foraster els féu callar i es guanyà la maledicció —ja de retorn a casa— dels ultra franquistes, que eren legió fora i dintre del casal. Precisament Pius XII, un dels Pares d’Europa digué: “La manera de vulnerar els drets humans dels nacionalismes europeus, de part dels estats totalitaris, fou una de les causes de les dues guerres europees”.Pere Ortís 
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dimarts
-5°C  7°C
dimecres
-1°C  6°C
dijous
3°C  10°C
Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Nicola Roca és una jove solsonina estudiant de disseny de 21 anys que signa el cartell del carnaval de Solsona 2018

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: