On vas, PDECat?

per Redacció, 14 de novembre de 2017 a les 20:55 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


Fa dies, havia somiat en un possible canvi d’estratègia del PDECAT, confiant en l’escarment que ha sofert en els darrers 5 anys, com per comprendre que continuar la deriva independentista, el porta a la inanició. A la desaparició, com força política rellevant, després de tants anys, de protagonisme en la política catalana, i en bona part , de l’espanyola.


Fins i tot, havia somiat, en possibles pactes post electorals, amb el PSC, fent realitat la sociovergència. A la vista de les darreres decisions, no hi ha somnis possibles, i van directes a l’abisme. Temps al temps.

Costa d’imaginar, com l’antiga CiU, ha estat capaç, en només 5 anys de passar dels 62 diputats, en el Parlament, a 50 i d’aquests, a uns 30 que tenia dintre de la coalició Junts x Sí. Realment passaran a la història, com un dels partits que més mal s’ha fet a si mateix, sense necessitat dels altres. Sempre havia desitjat guanyar-los en eleccions, i resulta que van, i es derroten ells mateixos, amb decisions d’una increïble estupidesa.

Perquè la situació és kafkiana. Abracen la causa independentista, perden vots i representació, però continuen insistint, fins arribar al punt de que es troben davant unes eleccions convocades pel govern central, en aplicació de l’art. 155, sense candidat i sense preparació per elaborar una llista com cal. Decapitats, i rebutjats, pels seus antics socis d’ERC, no els queda cap altre remei que peregrinar a Brussel·les, per aconseguir que un ex president, fugit de la justícia, encapçali una llista en la que no pot aparèixer el nom del partit, ni portar-hi els seus màxims dirigents. Francament, increïble.

Sota l’estela d’un cap de llista il·luminat, es volen presentar amb un altre nom comercial, Junts x Catalunya. I per mirar d’enganyar a propis i estranys, cal amagar la gent de partit, de manera que ni Marta Pascal, ni pel que sembla David Bonvehí, poden anar-hi, per no fer mal d’ulls, i poder atreure noms de la societat civil. Com si aquests dos dirigents, no formessin part de la societat civil.


I com que entren en combat contra ERC que els ha traït, han de buscar persones de renom, encara que mai haguessin pensat entrar en política. Es igual, també ho varen fer amb Carme Forcadell, i el resultat ha estat haver tingut la pitjor presidència del Parlament de Catalunya, al llarg de tota la seva història.

Tremolo de pensar, en una nova composició del Parlament, similar a la darrera legislatura. Es un desastre ficar en una mateixa llista, gent procedent d’entitats, àmbits i sectors, totalment diferents, creient que ja es posaran d’acord sobre els temes a tractar, i seran capaços de preparar-se , en pocs dies, per assumir funcions parlamentàries, amb un mínim de serietat i rigor. Impensable, per impossible.

Aquesta barreja no pot sortir bé de cap manera,  simplement serveix per presentar una llista de qualsevol manera, per no quedar a la cuneta, i aparèixer com il·lusos. També hi ha l’apartat econòmic, que pesa molt, en aquesta decisió, però és impossible fer funcionar un grup parlamentari, creat d’aquesta forma.

El resultat el veurem el 21 D a la nit, però ens espera una campanya electoral ben poc habitual, amb un ex president fugit, amb una part del seu ex govern, i una altra part aquí, no sabem si a la presó ,o a casa. Confiem estiguin a casa i puguin fer campanya, perquè en aquesta campanya hem d’exigir àmplies i detallades explicacions de com es va tirar endavant un procés independentista, sense tenir cap possibilitat d’èxit, com es va veient cada dia que passa. El PDECat, ha d’assumir bona part de culpa, però igual o més la té ERC, els dirigents de la qual estan callats des de fa molt de temps. Volem escoltar exhaustives explicacions d’Oriol Junqueras, en tant que principal encarregat de preparar el país per assolir la no nata República Catalana. I volem escoltar debats entre ell i Puigdemont per comprovar el grau d’engany, en tot aquest recorregut, iniciat 5 anys enrere de la mà d’Artur Mas. Si algú tenia dubtes sobre el futur del PEDeCAT, podem veure que segueix l’estela dels darrers temps de CDC. Mals pronòstics tenen. Ho comprovarem el 21 D , a la nit.

 

Participació