Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

El bisbe de Solsona vol fidels més compromesos per suplir la manca de capellans

Alerta de la reducció de les ajudes i subvencions públiques a l'Església

, Solsona | Actualitzat el 11/11/2017 a les 22:18h

Foto: Ramon Estany


Amb motiu de la Diada de Germanor que l'Església celebra aquest cap de setmana, el Bisbe de Solsona Xavier Novell ha adreçat una carta als fidels de la diòcesi per advertir d'uns futurs canvis.
El prelat alerta que l'Església catòlica es troba davant "tres dimensions" que obligaran a canviar moltes coses.
Un factor és la creixent secularització, que redueix la pràctica dels sagraments i que farà que els capellans es dediquin "pràcticament a enterrar difunts".
Un altre factor afegit és la manca de sacerdots que "ja està deixant parròquies de fins a dos mil habitants sense capellà resident" i que suposarà "acceptar la fi temporal de moltes parròquies, potser de la pròpia, per evitar la desaparició de la vida cristiana a la diòcesi."
Finalment, adverteix de la reducció creixent de les ajudes públiques, "perquè no és clar que permetin, en el futur, que part dels impostos puguin destinar-se lliurement a favor de l’Església. Segon perquè poden excloure l’Església del gran nombre d’institucions públiques i privades que gaudeixen d’exempcions fiscals. Tercer perquè no està clar que continuïn col·laborant en el manteniment del nostre patrimoni i de les nostres accions caritativo-socials que duem a terme".
Davant aquest panorama, el bisbe de Solsona planteja "una adaptació de les nostres iniciatives a les possibilitats econòmiques per a les quals apostin les comunitats i, per tant, els fidels."
A nivell diocesà, vol reduir estructures diocesanes i reformular prioritats econòmiques per a concentrar els recursos i els esforços en aquelles parròquies que volen canviar. Ajudar aquestes parròquies a caminar cap a un model de finançament que els faci desenvolupar els projectes parroquials que, com a comunitat, es plantegin. Novell explica que fa uns anys "vàrem fer una aposta per a impulsar la sensibilització de tots els fidels en el manteniment de la nostra Església. Aquest curs comença la formació per a entrar en un nou model econòmic que no es basa principalment en passar la plateta a missa i mirar que els enterraments i els sagraments ocasionals comportin una almoina especial. Cal aconseguir que els fidels habituals coneguin el treball de la parròquia i apostin per col·laborar-hi."

Tot seguit podeu llegir íntegra la carta del Bisbe de Solsona.
 


UNA ESGLÉSIA QUE CANVIA
Carta a la diòcesi
Tenim al damunt uns grans canvis. Alguns els estem visionant des de fa temps i mirem de preparar-nos-hi. D’altres els temen i s’hi resisteixen. D’altres fan com si no passés res i tot hagués de continuar igual, mentre tot s’enfonsa. Tres fenòmens de dimensions molt diferents ens mostren que hem de canviar.
La secularització ha fet tant forat que les parròquies ja no reben més peticions que quatre sagraments i molts enterraments. Els qui no vulguin canviar ja veuen que aviat se’ls acabarà la feina i es dedicaran pràcticament a enterrar difunts. És un fet depriment, però també és qüestió de temps i de les apostes en infraestructures que facin les funeràries que operen en el nostre territori.
Les parròquies que, en canvi, apostin per l’evangelització, són conscients que cal renunciar a accions i estructures que ja no sumen ni persones, ni recursos econòmics a favor d’aquesta prioritat. No té sentit mantenir grups i institucions que consumeixen gent i diners en accions que no evangelitzen.
La manca de sacerdots ja està deixant parròquies de fins a dos mil habitants sense capellà resident. Les parròquies més petites que encara en gaudeixen saben que és qüestió de temps. L’aparició dels diaques i dels treballadors apostòlics ha atenuat la desaparició de rectors, però no ens confonguem, no podem mantenir algú sigui ordenat o no al davant de cada parròquia: cal un canvi de plantejament. Fins ara hem mirat de repartir les persones i els diners entre totes les parròquies per a mantenir-ho tot. Ara hem de concentrar el màxim de recursos possibles en aquelles parròquies on sigui possible que neixin comunitats cristianes vives i missioneres. Això, suposarà sacrificis, suposarà un discerniment sobre les parròquies que tenen possibilitats de reaccionar i créixer amb les forces de les quals disposem i suposarà acceptar la fi temporal de moltes parròquies, potser de la pròpia, per evitar la desaparició de la vida cristiana a la diòcesi.
Sembla que cada vegada serà més escassa la col·laboració econòmica de les administracions públiques a favor de l’Església. Primer perquè no és clar que permetin, en el futur, que part dels impostos puguin destinar-se lliurement a favor de l’Església. Segon perquè poden excloure l’Església del gran nombre d’institucions públiques i privades que gaudeixen d’exempcions fiscals. Tercer perquè no està clar que continuïn col·laborant en el manteniment del nostre patrimoni i de les nostres accions caritativo-socials que duem a terme. Això, demanarà una adaptació de les nostres iniciatives a les possibilitats econòmiques per a les quals apostin les comunitats i, per tant, els fidels.
A nivell diocesà, volem començar els canvis que ens calen. Reduirem estructures diocesanes i reformularem prioritats econòmiques per a concentrar els recursos i els esforços en aquelles parròquies que volen canviar. Ajudarem aquestes parròquies a caminar cap a un model de finançament que els faci desenvolupar els projectes parroquials que, com a comunitat, es plantegin. Fa uns anys vàrem fer una aposta per a impulsar la sensibilització de tots els fidels en el manteniment de la nostra Església. Aquest curs comença la formació per a entrar en un nou model econòmic que no es basa principalment en passar la plateta a missa i mirar que els enterraments i els sagraments ocasionals comportin una almoina especial. Cal aconseguir que els fidels habituals coneguin el treball de la parròquia i apostin per col·laborar-hi.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

La X
Anònim, 12/11/2017 a les 10:14
Cal dir que el Bisbe de Solsona és el màxim responsable de que molts deixem de marcar la casella. Gent així no ens representa i si l'única forma de dir-ho és tocant la butxaca, així serà.
Ioli
Anònim, 12/11/2017 a les 11:20
Persuposat que no et representa X si no segueixes aquesta religió.
difícil
Anònim, 12/11/2017 a les 20:11
Doncs amb el seu posicionament polític pro-indepe... crec que ha desmotivat a força gent que no hi combrega i que ara no els tindrà al seu costat: ja l'ajudaran els d'erc i els de la cup!
Home difícil d'entendre
Anònim, 13/11/2017 a les 00:12
No té relació posa o no posar la X a la declaració de renda, perquè sigui independent o no.
S'ha de valorar per la seva postura d'una pastoral o unes idees adaptades al dia d'avui o no.
El mal del nostre bisbe és que sembla que ha tornat els temps de "yenca". No el veiem d'una serietat ideològica del nostre temps ni d'un guiatge segur de l'església.
El vodríem veure una persona senzilla, sense tantes parafarnàlies quan diu missa. No ens dona la imatge d'una església pobra i pels pobres.
Això és el més greu.
L'escrit que presenta aquesta setmana no l'entenc.
NO els han de donar cap ajuda
Anònim, 13/11/2017 a les 08:33
ES una creença d´una gent de la nostra societat , que representa cada cop a menys gent. S´han de limitar a fer les seves oracions i les seves tradicions, en la més estricta intimitat. Tenen tot el meu respecte, i , si els ajuda a portar una vida millor m´en alegraré. Peró no ha de rebre cap ajuda, prou que n´han tingut al llarg dels ultims 1700 anys, apoderant-se d´un munt d´edificis i propietats gràcies a la analbetització existent.

Que puguin exercir el seu dret a creue en el que vulguin en Pau , i que ens deixin exercir el nostre a no creure, en la mateixa Pau.
La 13
Anònim, 13/11/2017 a les 10:53
A més del que diu el de la X cal fer referència la TV13. No vuul que amb la meva aportació serveixi per finançar aquest mitjans i d'altres com aquest.
Que cadascú es pagui lo seu
Anònim, 13/11/2017 a les 17:52
Les confessions religioses s'haurien de finançar exclusivament amb les aportacions dels seus fidels, l'explotació del seu patrimoni o les activitats mercantils que creguin convenients. I, evidentment, pagant impostos.

Pel que fa al manteniment del patrimoni d'interès cultural, si no el poden mantenir el més lògic seria que el cedissin a qualsevol de les administracions de l'Estat. Si volen mantenir-ne la titularitat i controlar l'ús que se'n fa, el més normal és que n'assumeixin el manteniment, com a molt que puguin acollir-se als mateixos ajuts que pugui haver-hi disponibles, pels particulars, per arranjaments de façanes i coses similars.

Per les tasques assistencials, no cal patir. Si no es marca la X a la declaració de la renda, els diners van a parar a entitats socials, i s'hi poden acollir totes. Tinc entès que Càritas rep molts més diners d'aquesta partida que no pas d'aportacions directes de l'Església Catòlica. Posant directament la X a la partida d'"Església Catòlica", més aviat s'està finançant la COPE o 13TV, negocis que no són massa rentables ni massa evangèlics.
A l intimitat ?
Maria casas, 16/11/2017 a les 10:59
Dirigit al que titula que no s'ha de donar cap ajuda.
Portar una vida religiosa a l'intimitat?
A veure tothom es lliure d'expresar-se lliurement on sigui.
No entenc qud tothom pit fer el que sigui al carrer i els catolics s'hagin de tancara casa.
Els carrers son dd tothom t'agradi o no
bisbet
Anònim, 17/11/2017 a les 08:47
Benvolgut Xavier :
Si vols gent compromesa , ho tens fàcil : els de les CUP son els teus millor amics . Entre ells segur que trobaràs voluntaris.
Siau

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dimarts
3°C  18°C
dimecres
2°C  16°C
dijous
3°C  17°C
Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Nicola Roca és una jove solsonina estudiant de disseny de 21 anys que signa el cartell del carnaval de Solsona 2018

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: