Eliminar la Catalunya històrica i essencial

per Redacció, 10 de novembre de 2017 a les 08:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


    Aquest és el propòsit original, bàsic, que Castella es proposà, i es proposa, arran de la insensible i periòdica caiguda de Catalunya sota el seu radi d’acció —en especial des que Cristòfol Colom descobrí Amèrica i Castella es deixà atabalar pels fums imperialistes que l‘encegaren fins a fer-li suprimir civilitzacions, llengües i cultures que no atacaven ningú, ni feien mal a ningú. Allò que, en tot cas, calia cristianitzar i preservat amb un civilitzat respecte, fou simplement suprimit. Aquesta fatalitat imprimí caràcter en l’ànim de la nació castellana. I avui dia, per un nefast atavisme, encara l’existència d’alguna nació peninsular és espina i és destorb perquè Castella pugui ser totalment hegemònica sobre les nacions peninsulars, en especial sobre Euzkadi i Catalunya. Tan sols un català, o un basc en el seu cas, sap què és una Pàtria històrica i essencial. I això és el que el govern central odia de mort i vol esborrar del mapa.


  Llevat de Portugal. La qual s’adonà a molt bona hora del pa que hi llescaven, en aquella tan cantada unidad española, i digué a Castella bon vent i barca nova! Bé que  no els fou fàcil, hagueren de presentar batalla contra l’invasor, Joan I de Castella, vora el poble portuguès d’Aljubarrota, al segle 14 —la batalla de Aljubarrota— on els portuguesos, sota el guiatge del seu rei, també Joan I de Portugal, ves quina cosa els dos noms exactament iguals, i ajudats per forces angleses i gascones, derrotaren els castellans i guanyaren la seva plena sobirania. Bé que ajudats per estrangers, els portuguesos “trencaren cadenes”, de fet i amb gran succés, mentre que els catalans les trenquem tan sols cantant i en poesia. D’altra banda és cert que els nostres, en algunes ocasions, “aliats” anglesos, als moments que més els necessitàvem per a la nostra supervivència, ens han deixat sempre a l’estacada. Raó per la qual, veient Castella que Portugal se n’hi anava, bolcà tota la seva força a sufocar els catalans, i d’ençà que ho fa i amb gran eficiència. El cop, entaferrat a través de segles, als catalans ens ha estabornit i ensopit fins a la degradació. Em recordo d’un passatge de La punyalada, de Marian Vayreda, on diu que uns segrestats per brètols estaven tan embrutits pel tractament pèssim que els donaven que, així que els veien, saltaven sobre l’esquena de llurs amos com ho fan els gossos amb el seu amo. Això hem fet els catalans amb el nostre amo de Madrid o amb l’amo esbarriat per aquí que ens controla i perjudica tant com pot en nom de la metròpoli.

  I ara, compte a beure a galet amb aquestes eleccions de 21 de desembre, patrocinades pel govern espanyol que fa mans i mànegues per a enganyar-nos i retenir-nos.  Les eleccions ja les celebràrem, és un fet, i contra facta non valent argumenta. Un fet per a ells il·legal, contra les lleis de Castella, que no són les catalanes, per a nosaltres legal i legítim pel dret que ens dóna la Llei Natural i per la voluntat de tot un poble. Ara Rajoy diu —feliç i content per les marranades que provoca contra Catalunya i els millors del nostres, les quals molt possiblement li passaran factura— que cal tornar a la normalitat. La normalitat del que dèiem, descastar  Catalunya, tenir-la sotmesa i amb por, suprimir-li la llengua i la identitat. Un genocidi que  no senten a la pell. Les coses no poden durar així. La falta de civilització, en ple segle XXI, s’ha de pagar cara.

  El món se n’atiparà, si és que és món, si és que és humà, si és que té un borrall de  seny i de compassió pels trepitjats dels seus. No s’entén, no pot durar això, sempre infeliços, els catalans, sempre trepitjats tampoc no pot ser.

  Catalans, no perdeu l’esperança. Sempre ferms, sense por, i ben units. Vindrà un altre dia, vindrà un altre sol, segur que veurem la llum d’una albada que serà el nostre dia definitiu.


Pere Ortís.
 

 

Participació