procés català

El govern espanyol troba «insòlit» que Puigdemont l'emplaci a respectar els resultats del 21-D

El delegat de l'executiu a Catalunya diu que el més rellevant de les declaracions del president a Brussel·les és que reconeix una elecció autonòmica i confia que es presenti davant el jutge

per Nació Solsona, 31 d'octubre de 2017 a les 21:53 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya, ha estat qui ha comparegut, des de Barcelona, per informar del consell de ministres celebrat a la Moncloa, presidit per Mariano Rajoy. D'aquesta manera, el delegat a Catalunya ha fet avui de portaveu del govern espanyol.

Millo ha titlat de "declaracions insòlites" les que avui ha fet el president Puigdemont emplaçant Mariano Rajoy a respectar els resultats del 21-D, "com passa des de fa quaranta anys". Ha dit que el govern espanyol sempre ha respectat els resultats electorals. Ha subratllat que el més rellevant de les paraules de Puigdemont és que reconeix unes eleccions autonòmiques.


El delegat ha volgut evitar el cos a cos amb Puigdemont i ha assegurat que "tots els partits tenen dret a presentar els seus programes". "El retorn a la legalitat constitucional i estatutària està garantit " gràcies a l'aplicació del 155, ha dit Millo, que ha confiat que Puigdemont col·laborarà amb la justícia.

Millo ha informat que avui l'executiu ha aprovat el reial decret sobre les normes complementàries per a la celebració de les eleccions del 21-D. Millo ha explicat que s'han cessat diversos delegats territorials i s'han suprimit de diversos organismes vinculats al Consell per a la Transició Nacional, com l'Institut d'Estudis per l'Autogovern, i el cessament del seu responsable Carles Vives Pi-Sunyer. Millo ha afirmat que tots els departaments de la funció pública catalana estan funcionant amb normalitat.  


Amb la roda de premsa posterior al consell de ministres des de la seu de la delegació a Barcelona, i feta per Millo, l'executiu de Rajoy ha volgut escenificar que el govern és a Catalunya i ha pres el control de l'administració de la Generalitat.  

Aquest dimarts ha estat un dia intens. L'Audiència Nacional ha admès a tràmit aquesta tarda la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per rebel·lió i sedició, i l'ha citat per al 2 de novembre.


Al matí, el president Carles Puigdemont, en una compareixença al Press Club de Brussel·les, molt a prop de la Comissió Europea, ha explicat la seva presència a la capital belga per "fer evident el problema català a Europa" i ha denunciat la parcialitat de la justícia espanyola. El president ha volgut posar en evidència "el greu dèficit democràtic a l'estat espanyol" i ha plantejat les eleccions del 21-D com un plebiscit que ha demanat a Mariano Rajoy que accepti.

Puigdemont ha reclamat a l'executiu espanyol "un compromís clar" perquè reconegui una possible victòria independentista, i ha assegurat que ell reconeixeria un triomf unionista. Una petició que ha fet extensible al PSOE i a Ciutadans. Puigdemont també ha fet una crida a protegir les institucions catalans i a rebutjar de forma democràtica l'aplicació de l'article 155.  

Forcadell i la mesa, citats pel Suprem

El Tribunal Suprem ha admès avui a tràmit la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat per rebel·lió, sedició i malversació contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la mesa de la cambra. La rebel·lió està castigada fins a 30 anys. La cita és per als dies 2 i 3 de novembre i en qualitat d'investigats, raó per la qual hi hauran d'anar assistits per un advocat defensor.   

L'independentisme creix

Aquest dimarts també s'ha fet públic el darrer sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió. El referèndum de l'1-O i la violència policial  per impedir-lo ha disparat el suport a la independència. Els partidaris del "sí" han crescut del 41,1% del juny passat al 48,7% d'octubre, mentre que el "no" ha descendit del 49,4% al 43,6%.

 

Participació