Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Catalunya serà absurda o no serà

| Actualitzat el 06/10/2017 a les 08:15h


Vivim en un gran petit país ple de gent miserablement honorable. Que carreguem grans castells per poder dir que els hem descarregat i ens passem hores i hores preparant el foc i coent ceballots perquè trobem boníssima la salsa on els suquem. Tot bé. Seguim.

Que cridem «els carrers seran sempre nostres» però ens emprenyem de la mala manera quan intentem peatonalitzar-los. Que després, quan s'acaba la manifestació, preferim que hi passin cotxes amb la ràdio posada escoltant el Barça. Un club que perquè se senti la veu d'un poble buida l'estadi.

Que es reclama diàleg (com si no fos una contradicció en si mateixa el fet de demanar un acte tan espontani). I quan es planteja el diàleg és com l'acudit del mut que li demana a un sord «parlem?» i el sord li diu que no.

Que s'autoproclamen "mediadors" personetes que volen solucionar els seus propis problemes. Com si el problema mundial entre rics i pobres l'intentés resoldre una empresa de crèdit ràpid.

Que nosaltres aplaudim els mossos que fins fa quatre dies ens aplaudien la cara a nosaltres.

Que la meitat de la societat vol independitzar-se i l'altra, no. I per això es manifesten al carrer i uns són 2 milions i els altres, amb paciència i saliva, 10.000.

Que la majoria silenciosa a part de silenciosa també deu estar de vacances. O pitjor, mirant Tele5. Que tenim una democràcia tan forta que inclús el que s'absté de participar-hi acaba tenint un pes molt rellevant. Com si en un partit de futbol es xiulés penals a favor d'un equip que no s'ha presentat.

Que cridem «sense les dones no hi ha revolució» però alhora de la veritat sembla que es governi amb la lògica «a veure qui la té més llarga». El més femení que tenim al poder és el pentinat del president.

Que acordem amb els caps una vaga general i ens passem fotos del dia de la vaga asseguts en terrasses de bars. I ens justifiquem; la revolució és cansada. Només ens falta demanar-nos un dia de festa l'endemà.

Que mirem la Sexta per carregar-nos d'arguments perquè resulta que el què diuen a TV3 ja no ens trempa. «S'ha de contrastar» diem mentre Marhuenda, els Guàrdia Civils i la colla pessigolla semblen ser qui ens donen més arguments per fotre el camp.

Que gravem totes les agressions que ens fan. I les gravem bé, en horitzontal. Altra cosa és que hi fem alguna cosa a part d'etzibar algun insult rabiós. Bé, mentida, sí que fem alguna cosa; posar-hi un filtre perquè quedi més maco. Ah! I resistència pacífica.

Que els grups de whatsapp familiars es transformen en una espècie d'Intereconomia a la catalana repleta de mentides, vídeos falsos i gent gran encesa. Volem fotos de les tietes berenant en llocs extranys!

Que defensem les escoles i la nostra educació pública amb les ungles i amb les dents perquèTENIM QUE fer-ho pels nostres fills.

I entre absurditats i contradiccions, anem fent. I gràcies a Déu (una altra contradicció) que és així, que les veiem i som conscients que tenim tanta i tanta feina a fer. Perquè si no les veiéssim, tot aniria pitjor. Segurament llavors, votaríem al PP.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

Em va bé
Anònim, 06/10/2017 a les 08:37
A mi, l'absurditat d'aquesta Catalunya ja em va bé. La prefereixo a l'absurditat de la resta, que miren i no fan res i, si fan, massa que fan.
La vida és plena de contradiccions
Anònim, 06/10/2017 a les 09:01
Els extrems es toquen.
Els humans estem fets de contradiccions.
Qui està a favor de la independència de Catalunya, fins a quin punt està disposat a reivindicar-ho?
Volem el pa avui, a canvi de tenir gana demà?


Hem de...
Anònim, 06/10/2017 a les 12:20
Si ja "tenim" alguna cosa no cal dir que "TENIM QUE fer-ho".
El registre col·loquial del català té molts castellanismes. Si volem escriure en "catanyol", fem-ho, també ens entendrem; així accelerem la substitució lingüística de la llengua catalana.
No és fàcil escriure sempre bé.
Les paradoxes
Anònim, 06/10/2017 a les 17:58
M'ha agradat l'Anònim de l'"Hem de...", però en "Catalunya serà absurda o no serà" l'Uriol escriu expressament TENIM QUE en la parla dels qui defensen l'educació; per tant, fa una altra paradoxa, segons l'autor, una altra absurditat dels catalans.
Parlar correctament el català no és del tot fàcil.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dimarts
-5°C  7°C
dimecres
-1°C  6°C
dijous
3°C  10°C
Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Nicola Roca és una jove solsonina estudiant de disseny de 21 anys que signa el cartell del carnaval de Solsona 2018

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: