Lleida és la demarcació catalana que abans ha recuperat els nivells anteriors a la crisi

Totes les comarques lleidatanes han registrat un descens de l’atur i, en global, Lleida és la província amb la taxa d’atur registral més baixa de Catalunya (11,9%)

per Redacció, 4 de juliol de 2017 a les 07:54 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El passat dijous 29 de juny es va presentar a la Cambra de Comerç de Lleida la Memòria Econòmica de Catalunya 2016, patrocinada per Banco Santander, a càrrec de la seva directora, Sra. Carme Poveda. L’acte va estar presidit pel president de la Cambra de Comerç de Lleida, el Sr. Joan Simó, i va comptar amb la presència del Sr. Luís Herrero, subdirector general del Banco Santander i responsable a Catalunya, i pel president de la Cambra de Comerç de Tàrrega, el Sr. Delfí Robinat. En la presentació també va participar el Sr. Roger Galofré de l’empresa OPP Group.
 

EVOLUCIÓ ECONÒMICA DE LA PROVÍNCIA DE LLEIDA EL 2016   
 
Segons estimacions pròpies, el VAB ha continuat la tendència ascendent que va iniciar el 2013, fins a registrar un creixement nominal del 3% el 2016, la xifra més positiva des de l’inici de la crisi. En comparació amb el conjunt de Catalunya, el creixement ha estat menor, però també cal tenir en compte que durant la crisi l’economia lleidatana va retrocedir menys. Això es deu en bona part a que la seva economia depèn més del sector agrari que no és tan cíclic com la indústria o els serveis. En termes absoluts, el VAB de 2016 ja supera en un 3,3% el d’abans de la crisi, sent la província que abans ha recuperat el nivell d’activitat pre-crisi.  
 

Els resultats de l’Enquesta de Clima Empresarial que realitzen les cambres en col·laboració amb l’Idescat, mostra que la marxa dels negocis ha estat positiva a tots els sectors excepte a la construcció, però els sectors que han registrat una evolució més positiva són la indústria i els altres serveis (no comerç).  
 
Tot i la recuperació econòmica, el teixit empresarial de la província encara es contrau el 2016. El nombre d’empreses amb assalariats es torna a reduir el 2016 en 224 empreses, fins a les 15.287, situant el percentatge d’empreses catalanes a Lleida en el 6%.  
 
El sector de la construcció residencial està en mínims històrics i encara no ha iniciat la recuperació, a diferència d’altres territoris de Catalunya. El nombre d’habitatges iniciats (330) encara és inferior al d’acabats (369). De fet, la caiguda dels darrers anys ha estat tan intensa que el nombre d’habitatges iniciats el 2016 només representa el 2% dels habitatges que es construïen el 2006 (13.864, el màxim de la sèrie). A més, la ràtio d’habitatges iniciats per cada 10.000 habitants és de 7,6 a Lleida, inferior a la mitjana catalana i, a més, disminueix respecte al 2015. La recuperació del sector residencial està de moment centrada a les províncies de Barcelona i Girona.  
 
El balanç turístic a la demarcació de Lleida ha estat força positiu el 2016. Els turistes allotjats en hotels ha augmentat a la marca turística del Pirineu (12,5%) (que inclou 9 comarques de les quals 6 pertanyen a Lleida), i també ha augmentat a les Terres de Lleida (7,8%). En canvi, ha disminuït a la Val d’Aran. El 2016 han estat un any molt positiu per al turisme rural a la demarcació de les Terres de Lleida, atès que el nombre de turistes ha augmentat més que a cap altra demarcació turística de Catalunya (31,7%).
 
L’evolució del sector exterior ha estat el més favorable entre les províncies catalanes, amb un creixement de les exportacions del 4,3% i un descens de les importacions del 2,6%. El saldo exterior de Lleida és clarament positiu (exporta gairebé 2.000 milions d’euros i importa 885 milions). El 2016 s’ha assolit una xifra màxima d’exportacions gràcies a l’èxit de la internacionalització del sector agrícola. Tots els principals productes exportats han registrats creixements, però destaca els olis (16,8%) i la carn (9,8%). L’exportació de fruita i llegums ha crescut un 0,6%.  
 
La bona marxa de l’economia lleidatana ha tingut el seu reflex en l’evolució del mercat de treball. El nombre d’afiliats creix un 2,7%, similar al creixement registrat l’any anterior, però per sota del ritme de creixement que registra al conjunt de Catalunya (3,9%), per tercer any consecutiu. El nombre d’afiliats ha augmentat en 4.399 persones el 2016 respecte a l’any anterior. D’aquests, el 66% al sector serveis (3.200), i un 30% a la indústria (1.301).  
 
Pel que fa al nombre d’aturats, també registra un descens per quart any consecutiu. El nombre d’aturats a Lleida es redueix un 11,4% el 2016, el major descens registrat des de l’inici de la recuperació.

 


EVOLUCIÓ ECONÒMICA COMARCAL EL 2016
 
• Els afiliats han augmentat a totes les comarques lleidatanes, a excepció de la Val d’Aran on ha disminuït un 1,3%. La Cerdanya és la comarca que experimenta un creixement més elevat en termes relatius (12%), seguida per la Segarra i el Pla d’Urgell, amb creixements del 4,8% i del 4% respectivament. Al Solsonès aquest creixement se situa a la banda d'entre 0 i 3%. En aquestes comarques la indústria ha estat el sector més dinàmic.   
 
• La caiguda del nombre d’aturats ha estat generalitzada a totes les comarques lleidatanes, a excepció de l’Alta Ribagorça, oscil·lant entre el -4,7% (Pallars Jussà) i el 19,6% (Segarra). Al Segrià, la comarca que concentra més de la meitat dels aturats de la província, la caiguda ha estat intermèdia, del -11%. La taxa d’atur registral se situa entre el 6,1% de la Val d’Aran i el 13,1% del Segrià. El descens més important de la taxa d’atur s’ha donat a l’Urgell (12,1%). El Solsonès també ha estat una de les comarques que lideren la caiguda de l'atur.
 
 

 

Participació