En la inauguració de la Biblioteca Municipal Bisbe Deig

Mn. Enric Bartrina

per Mn. Enric Bartrina , Navès, 4 de maig de 2017 a les 17:39 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Foto: RESOL


    Voldria recordar l’ampla i variada personalitat del  bisbe Deig.  El seu tarannà d’home obert i dialogant, senzill i valent, clar i proper a la gent, amb un amor fidel a l’Església i al País, va fer del bisbe Deig una figura excepcional. El lema del seu escut era: “Per atansar-me als homes “... i, de fet, s’hi va atansar. Com a bisbe va seguir els passos del seu mestre, l’arquebisbe Pont i Gol. Una de les primeres pastorals va marcar el seu estil de bisbe, que es titulava: “Fer, fer fer i deixar fer”. Es trobava bé en la paraula “ajornamento” del Concili Vaticà II, perquè era una obertura de l’Església al món. Estava atent als signes dels temps, vivia els problemes de la societat, per després adreçar-se al poble amb un llenguatge senzill i entenedor. El bisbe va creure que era l’hora de tornar animar molts capellans vells i cansats, i d’engrescar moltes parròquies adormides. Va convocar una Assemblea Diocesana per aconseguir una Església renovada, servidora i rejovenida. En celebrar-se els 400 anys del bisbat escrivia: “Solsona, una Església jove”. Va ser un bon bisbe de Solsona.

    Va ser, també un home fidel al País. El bisbe Deig parlava de Catalunya sense vergonya, d’una manera valenta i clara. Defensà la seva identitat, la seva llengua, la seva cultura, la seva història i la seva manera de ser. Volia una Església encarnada al seu País, per això, demanà a Prada de Conflent (1991) una Conferència Episcopal Catalana, deslligada de Madrid. Això li va valer un xàfec d’acusacions, però amb tenacitat va fer que Solsona, tot i ser la diòcesi més petita, fos un punt de referència de molts catalans.     El bisbe Deig no només va ser bisbe de Solsona, sinó bisbe d’un temps i d’un país.

Foto: RESOL


De tots es coneguda la fecunditat literària del bisbe Deig. Setmanalment, s’adreçava als diocesans a través del Full Diocesà. Publicà llibres de poesia com “La paraula i el ritme”, “O, Menorca “ i d’altres. També ha escrit llibres dedicats  a temes d’actualitat com “El nacionalisme no és pecat”. Al juny de 1991 apareixia la seva traducció de “La Regla Pastoral de Sant Gregori el Gran”, publicada en la col·lecció “Clàssics del Cristianisme”.  L’any 1995 obtenia el premi “Ramon Arimon i Serra”, a la lleialtat lingüística, atorgat per l’Associació “Llengua Nacional”. AL 2002. rebia la Creu de Sant Jordi.  Tot Catalunya va plorar la seva mort. Avui, en la inauguració d’aquesta biblioteca que porta el seu nom, li volem expressar el nostre record, la nostra admiració, la nostra enyorança i el nostre agraïment.       
Mn. Enric Bartrina

 

Participació