Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Finalitzen els treballs per conservar els boscos de pinassa del Solsonès amb l'objectiu d'evitar-ne la regressió

El projecte 'Life + Pinassa' es troba al seu equador i contempla actuacions arreu del país

, Solsonès | Actualitzat el 09/03/2017 a les 17:48h
Arxivat a: Economia, pinassa, bosc

El projecte 'Life + Pinassa' es troba al seu equador i contempla actuacions arreu del país Foto: ACN


ACN Castellar de la Ribera .- A Catalunya hi ha actualment més de 120.000 hectàrees de boscos de pinassa, que estan considerades un hàbitat prioritari d'interès comunitari per la Unió Europea. La pinassa té una gran rellevància econòmica i social a Catalunya i és un dels pins amb major contribució al mercat de la fusta català. Davant d'aquest fet, diverses institucions s'han unit per tirar endavant el projecte 'Life + Pinassa', que en aquests moments es troba al seu equador –està previst que finalitzi el 2019-, i que té per objectiu millorar l'estat de conservació d'aquests boscos. Els tècnics del projecte han visitat aquest dijous els treballs que ja s'han executat al Solsonès, que han consistit en accions d'aclarida del bosc, en deixar rodals madurs perquè evolucionin de manera lliure, i també en cremes controlades. Segons ha explicat a l'ACN un dels investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya –soci del projecte-, Jordi Camprodon, l'objectiu és aconseguir "un equilibri entre permetre l'aprofitament forestal, però alhora integrar mesures de conservació, que fins ara eren molt testimonials".
Segons les dades del Departament d'Agricultura, en les últimes dècades, la superfície i la qualitat de les pinedes de pinassa que hi ha repartides per diferents punts de Catalunya han patit una important regressió i són considerades un hàbitat especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic. De fet, els experts calculen que des de fa quaranta anys, aquest tipus de bosc ha patit un 25% de regressió i, sense les actuacions previstes, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) calcula que es podria perdre un 25% més en pocs temps, ja que la pinassa costa de regenerar-se per si sola i les rouredes i els alzines s'hi imposen.

Els socis del projecte 'Life + Pinassa' reunits a un bosc del Solsonès on s'han dut a terme treballs de conservació dels pins Foto: ACN


Per tot plegat, l'objectiu del projecte finançat amb fons europeus 'Life + Pinassa' és millorar l'estat de conservació d'aquests boscos. El projecte, que s'allargarà fins el 2019, compta amb un pressupost de gairebé 2 MEUR i en aquests moments ja es troba al seu equador. Els socis del projecte són quatre: el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya la Pedrera, els Bombers de la Generalitat i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Al llarg dels quatre anys que acabi durant el projecte s'actuarà en 320 hectàrees de, com a mínim, una desena de zones d'especial protecció com són el Prepirineu central, la Serra de Montserrat, la Serra de Castelltallat, les Obagues de la riera de Madrona, les Serres de Queralt i Els Tossals - Aigua d'Ora, les Serres de Cardó i el Boix, les Muntanyes de Prades, la Serra de Llaberia, Els Ports i la Serra de Montsant. Majoritàriament, els boscos són de propietat privada i per tant, el projecte també busca la col·laboració d'aquests particulars.

Pla detall d'un arbre d'un bosc del Solsonès on s'ha fet un anellament en el marc del projecte 'Life + Pinassa' Foto: acn


En el marc de la visita que aquest dijous s'ha fet als treballs que ja s'han executat al Solsonès, l'investigador del CTFC Jordi Camprodon ha explicat que, entre les actuacions que es duen a terme, s'hi troba la de deixar fusta morta al bosc; no tallar alguns arbres grans; deixar roures barrejats enmig dels pins; o no tallar les heures. Segons Camprodon, aquestes actuacions, junt amb altres elements, "són importants per fomentar la biodiversitat, però amb la gestió tradicional del bosc no se solen tenir en compte". Una altra acció prioritària és la d'"alliberar la competència en aquells boscos on hi ha massa densitat", segons ha explicat Camprodon, ja que això permetrà al propietari que en un futur "pugui posar el bosc en producció".

Una de les actuacions que també s'ha dut a terme al Solsonès són les cremes prescrites per part del Grup d'Actuacions Forestals dels Bombers, els GRAF. L'objectiu d'aquestes cremes controlades és prevenir els grans incendis forestals i millorar els hàbitats en els boscos de pinassa. El que pretén aconseguir els Bombers amb aquestes actuacions és reduir la càrrega de vegetació del sotabosc que podria cremar ràpidament en un incendi forestal.
 
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

Juas juas juas
Anònim, 09/03/2017 a les 18:54
Ningú s'ha passejat pels boscos de la Coma i la Pedra després que els donin a subhasta per extreure fusta o és que no som del Solsonès?
...
Anònim, 09/03/2017 a les 21:25
Molt conservar els boscos, però fan fastic de prosecionaria, es un problema greu que si no és posà remei acabarà força malament.
No hi ha qui els entengui
Anònim, 09/03/2017 a les 21:52
Ara resulta que els boscos son d'interes comu i em de pagar-ne la conservacio entre tots.
Pero si un boletaire gosa posar-hi un peu es veu que provoca un greuge inassumible als senyors propietaris que tarden ben poc a reclamar una compensacio economica.

No ho entenc. En que quedem? els boscos son publics o privats? Perque si hem d'assumir entre tots el seu manteniment, potser tambe ens hauriem de repartir els beneficies de l'explotacio, no?

Felicitats
CescB, 10/03/2017 a les 00:20
Molt bon projecte, per fi es va donant la importància que es mereix a la biodiversitat forestal. El comentari anterior, per exemple, hauria d'entendre que, si vol bolets, d'entrada cal conservar bé els boscos.
L'heura és molt interessant per a les abelles i no perjudica els arbres, com erròniament se sol creure.
Al CescB
Anònim, 10/03/2017 a les 12:04
Segur que per que es facin bolets calen aquestes actuacions?
Per la meva experiencia millor anar a buscar-los a llocs poc "conservats"

Es mes, si es tallen els pins o es fan aclarides, normalment es perden durant uns anys.

Suposo que tothom es queixaria si els del centre es dediquessin a conservar la biodiversitat de meu jardi amb els diners de tots. No entenc perque aplaudim que es desiquin recursos a la conservacio d'altres bens privats (que pert cert, crec que haurien de ser publics)

al anònim 10/03/2017
Anònim, 10/03/2017 a les 19:35
Anys enrere es donaven subvencions amb els plans de barris per a restaurar cases del nucli antic. Així doncs jo puc entrar a fer el que vulgui en aquestes cases que s'hi va abocar diner públic? Igual pels que van rebre subvencions per canviar finestres, calefaccions...
Els boscos són el pulmó de la nostre vida. A mi no hem fa res que diner públic vagi a parar allà. Millor als boscos que a les butxaques d'alguns polítics!!!!
Ens volen fer creu-re el que volen.
Anònim, 10/03/2017 a les 21:27
Totalment d'acord amb el comentaria què diu que la
Manera que tenen els tecnics de "conservar" els boscos es la millor per als bolets, els bolets volen un bosc salvatge, amb sombra i densitat d'arbres aixi que si em fan pagar per cullir bolets crec què cadascu es pagui la seva part, a més, un bosc aclarit, es un focus de mes densitat de sotabosc al futur al pasar mes claror, ergo mes incendis, això no vol dir mes bolets en un futur, ja que per falta de sombra creix tota mena d'esbarzers, fanas i garric roig.
Al no hi ha qui els entengui
Anònim, 14/03/2017 a les 19:24
Quant es talle un bosc públic, els beneficis van a parar a les arques de l,ajuntament del municipi corresponent, no sen aixins quant es privat evidentment...
tallar es nescessari i bo
Anònim, 14/03/2017 a les 19:35
No es del tot cert el comentari anterior, un bosc aclarit deixa créixer el arbres petits que abans els i costabe mes creixe, el saneja tot en general, amb els rosegs dels pins mouen llavors i neixen nous arbres, es bo pel bosc em general, fet correctament esclar

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dijous
3°C  17°C
divendres
5°C  17°C
dissabte
-3°C  15°C
Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Nicola Roca és una jove solsonina estudiant de disseny de 21 anys que signa el cartell del carnaval de Solsona 2018

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: