Adrià Navarro: «Ser Carnestoltes és una experiència inoblidable»

per Ramon Estany, Solsona, 2 de març de 2017 a les 10:12 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'Adrià Navarro Fernández ha estat el Carnestoltes d'enguany.

Nascut a Villarrubia del Ojo (Ciudad Real), el 27 de novembre de 1947, va venir a viure amb la seva família a Solsona quan només tenia 7 anys. Actualment jubilat, ha treballat de paleta, i és un exemple de persona integrada plenament a la societat solsonina, vinculat sobretot a l'esport, ha format part durant 34 anys del CF Solsona, i continua practicant esport, també vinculat al Club de Tennis Solsona, entre altres. La seva relació amb el Carnaval ve de lluny, durant molts anys va ser un incansable membre de l'Ajuntament del Carnaval, amb la ceba penjada al coll, fet que li va valdre un Gegant Boig l'any 1983.

-Com va ser que et demanessin fer de Carnestoltes?
Bé, jo no m'ho havia pensat mai que en un moment donat m'oferissin aquesta oportunitat de ser Carnestoltes. Però l'any passat m'ho van proposar, i llavors tenia la mare que estava delicada i no em va anar bé, i els vaig dir que s'esperessin a l'any vinent. I aquest any els vaig dir que sí. Llavors, el meu pare va estar fotut, però es clar, ja teniem el ninot mig fet, i a casa vam decidir que endavant. Però certament, no m'ho hagués pensat mai de ser Carnestoltes.
-Quin ha estat el millor moment per a tú com a Carnestoltes?

Doncs ha estat quan em vaig posar la jaqueta groga i vaig pujar a la carrossa, amb aquella pilota i aquella gespa artificial, va ser una sensació molt bonica, amb tot aquell muntatge, la llàstima que dura tant poc.

- I algun moment desagradable o que t'ho hagis passat malament?
Mira, el diumenge, quan em van portar el ninot a casa. Em va sobtar. Em van trucar al timbre, com si hi hagués una emergència, i quan obro la porta, em trobo el ninot dret i plantat a la cara, que és més alt que jo. Quin ensurt. Però bé, el vaig tenir assegut a la saleta, fins que m'el van tornar a buscar al vespre.
-Que t'ha semblat la resposta de la gent?
Jo ja comptava que passaria una cosa d'aquestes, però ha sigut multiplicat per mil, amb la gent que em coneix i tanta gent que sense jo conèixer, em saludaven. Molt bé.
-Creus que ha canviat molt el carnaval respecte a la teva època?
Potser s'ha desvinculat una mica de la gent gran. Que potser ja ha de ser així, per qué són la gent jove qui ha de tirar de la festa. Però penso que la gent gran també s'han d'involucrar més, per que sembla que estiguin separats el jovent dels més grans.
Jo recordo les cues que feien adults i not tant joves per agafar un palco a la Xelsa, tot i el fred.
Però bé, ara són els joves qui han agafat el mando.
-Que li diries a la persona que l'any vinent li proposin ser Carnestoltes?
Que no ho dubti ni un moment, perquè és una experiència inoblidable. Són coses que et deixen marcat.

 

Participació