Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

​Parvati Nair: «La gestió dels refugiats mostra que la prioritat d'Europa és econòmica i no ètica»

La directora de la Universitat de Nacions Unides a Barcelona assegura que "Europa ha construït el seu espai de privilegi a través de pràctiques dubtoses a les fronteres del sud"

Per a la investigadora, "l'islamisme fonamentalista i l’auge de l’extrema dreta posen en perill els fonaments de l’Europa democràtica"

| Actualitzat el 24/07/2016 a les 12:22h
Aquesta setmana la Universitat de Nacions Unides (UNU), la comunitat internacional d’investigadors que va néixer el 1975 a l’empara de l’ONU, ha celebrat a Barcelona les jornades “Cities of Welcome. Cities of Transit”. Una trentena d’experts hi han reflexionat sobre la importància de les ciutats en el procés d’acollida dels refugiats i han debatut sobre la gestió que la Unió Europea n’està fent.
 
Una de les veus destacades ha estat Parvati Nair, la directora de l’única seu que la UNU té al sud d’Europa, a Barcelona, i que es dedica a la reflexió sobre globalització, cultura i mobilitat. “Europa ha construït el seu espai de privilegi a través de pràctiques més que dubtoses a les fronteres del sud”, assegura l’acadèmica. Nair també creu que “l’islamisme fonamentalista i l’auge de l’extrema dreta posen en perill els fonaments de l’Europa democràtica”, que afronta sense massa consens una crisi migratòria com mai des de la Segona Guerra Mundial.
 
- Al març, la Unió Europea va firmar un acord amb Turquia per retornar a aquest país els refugiats a canvi d’un ajut de 3.000 milions d’euros. Està la Unió Europea gestionant correctament la crisi dels refugiats?
 
- No, és evident que no ho està fent correctament. La gestió del desplaçament humà a nivell global i regional és un problema i un desafiament que els membres de Nacions Unides encara no han resolt. Cal trobar una solució més eficaç i, sobretot, més digna.
 
- Des que el 2011 va esclatar la guerra a Síria, més de 300.000 refugiats han creuat el Mediterrani. Hem pogut veure com se’ls expulsava d’Hongria i com han estat acollits en campaments improvisats que s’enfangaven quan plovia. Creu que la Unió Europea està incomplint la Declaració Universal de Drets Humans?
 
- Sí, és clar, l'està incomplint. No cal visitar els llocs on la gent intenta sobreviure per veure que les condicions que pateixen, en alguns casos, són veritablement pèssimes i que posen en qüestió els valors democràtics i el compliment dels drets humans a Europa, però no només, també en altres parts del món.
 
- Com és possible que l’Europa que va sorgir després de la Segona Guerra Mundial incompleixi els drets humans d’una manera tan flagrant?
 
- Europa gaudeix d’una qualitat de vida altíssima des de fa dècades. Quan parlem de democràcia i dignitat europea, hem de tenir en compte que Europa ha construït aquest espai de privilegi a través de pràctiques més que dubtoses a les fronteres del sud d’Europa, limitant-ne l’accés i incomplint en alguns casos els drets fonamentals. La situació que ara vivim no és sinó un increment del que es ve produint des de la dècada dels 70 del segle passat. El privilegi de ser europeu alguns governs no estan disposats a regalar-lo. A Europa, de fet, això no li ve de nou, el seu passat colonial explica moltes coses.
 
- Aquest passat també explica que la integració de la immigració hagi fallat?
 
- Alguns dels països d’Europa, com Bèlgica o França, han estat abans imperis. Si els analitzem, ens adonem que hi ha similituds entre la forma com van governar les colònies amb la forma com ara els governs afronten la integració de la immigració. França, per exemple, és una societat més lliure gràcies a la república. Tanmateix, els seus fonaments democràtics estan basats en l’assimilació i no en la integració. Això vol dir que un bereber o un algerià han de semblar francesos. França no canviarà mai perquè hagi d’absorbir un element diferent en el seu teixit sociocultural. Però l’assimilació és una impossibilitat. Es pot donar aparença d’igualtat, però sabem que a París, malgrat ser una ciutat cosmopolita, hi ha els banlieue, els suburbis. Aquesta política d’assimilació només crea guetos, espais aïllats.
 
- Potser els estats no els han respectat prou la identitat?
 
- Quan determinats estats enalteixen tant la idea de laïcisme, finalment el laïcisme es converteix en una mena de fonamentalisme. El gran perill és donar a la religió una posició política. La religió és l’espai del privat, d’allò íntim, mai no ha d’entrar en el joc polític. Per això un estat no pot limitar com cadascú expressa la seva espiritualitat. Res no canvia si llueixes un vel o un crucifix.
 
- I un cop s’han creat aquestes diferències, com es refan els ponts de diàleg i de convivència?
 
- Bé, aquest és el nostre gran repte. Vivim un moment de grans extrems. La tolerància i el respecte a Europa estan en perill, tant per l’auge de l’islamisme fonamentalista com pel de l’extrema dreta. Quan es contraposen visions tan essencialistes, és difícil trobar un espai d’equilibri en el qual es pugui cultivar la diversitat i la tolerància. També hem de tenir en compte que Europa no existeix aïllada. Després de l’11 de setembre hem creat entre tots unes tensions globals. Primer hem parlat dels talibans, després d’Al Qaeda, després d’ISIS, després del Daesh... La gent ja no sabia ni de qui parlàvem i ara ens adonem que aquests grups fonamentalistes són part del teixit europeu, que el problema no és només a Iraq o a Síria. El problema és també als nostres carrers i a les nostres ciutats perquè hem dinamitat el teixit de compromís social. Ara en patim les conseqüències.
 

Parvati Nair, davant de la seu de la UNU al complex modernista de l'Hospital de Sant Pau. Foto: Cristina Garde


 
- Hi ha una manca de responsabilitat política?
 
- Sí, hi ha manca de responsabilitat, però no només dels govern europeus. La gestió del desplaçament humà és una manca de governança global. El que estan protegint constantment els estats membres és el mercat únic. La prioritat d’Europa és una prioritat econòmica, no una prioritat ètica. I aquí rau la clau del problema. En el fons, quan Europa tanca fronteres, el que aconsegueix és controlar la mà d’obra. Europa sap que els refugiats voldran treballar i, en tancar les fronteres, s’assegura que pot anar a buscar el que necessita quan ho necessita, en comptes d’acollir els qui ho necessiten. Mentre es perpetuï aquesta visió, estem abocats al desastre.
 
- Creu que les ciutats poden ajudar a revertir aquestes polítiques?
 
- Les ciutats són, al meu parer, els espais més importants, perquè és des d’on es dóna la primera resposta. Resolen les necessitats més bàsiques, però després són les que obriran camins d'oportunitats. Les ciutats són l’espai dels encontres, de la hibridació, de la convivència i de la innovació sociocultural. És per això que establir nexes entre allò estatal i allò local hauria de ser una prioritat. No sempre ho és. Amb Barcelona, en tenim un exemple. Però malgrat que no hi hagi un govern central com l’alemany de Merkel que, en determinat moment, decideixi obrir fronteres, a les ciutats se seguirà acollint. En un món ideal, si hi hagués una bona relació entre allò global, estatal, regional i local, hi hauria més coherència de visió.
 
- Vostè, que és d’origen hindú, nascuda a Oslo, però ciutadana britànica, com ha viscut la decisió de Gran Bretanya d’abandonar la Unió Europea? És un moviment que va en contra del que vostè defensa...
 
- Ho visc malament. El referèndum ha estat un greu error. El país se n’adona ara. És un fracàs de solidaritat, ideològic, econòmic i polític.
 
- I, aleshores, per què ha succeït?
 
- Per moltes raons que també expliquen el que passa a Europa. Hem viscut els últims anys un auge de l’extrema dreta i l’arribada de la immigració de l’est d’Europa, sobretot al nord d’Anglaterra, que ha estat vista amb desconfiança. I hem viscut alhora processos de privatització. Tot plegat ha generat prejudicis. A més, hi ha jugat un paper important la premsa groga, que ha publicat titulars d’odi pur. Aleshores, hi ha qui dóna el seu vot sense tenir prou informació. Ningú ens va dir que la lliura perdria el seu valor, que és probable que no tinguem un acord de lliure mercat com volíem i que les empreses patiran. La pobresa de les classes mitjanes i baixes s’agreujarà, i les persones que han motivat el referèndum no en patiran les conseqüències.
 
- Els països del centre i nord d’Europa són menys acollidors que els països del sud?
 
- No, no ho crec. Simplement s'hi viuen moments diferents dels fluxos migratoris. Mentre que els països del sud són el lloc d’arribada, molts països del centre i el nord d’Europa han estat per a molts el lloc de final de trajecte. 
 
- Quin paper juga la dona en els processos de desplaçament humà?
 
- Estem immersos en un sistema de tipus patriarcal, on la dona no només ha de tirar endavant sinó que, a més, té l’obligació de tenir cura dels més petits i de la gent gran, sobretot en contextos de guerra. No hem d’obviar que aquest sistema patriarcal, en situacions de guerra, també posa massa expectatives sobre l’home, que és qui ha de fer el primer viatge, qui ha d’obrir el camí. Les dones, dins d’aquest context, han de mantenir la normalitat en situacions totalment anormals. La dona fa de mestra, d’infermera i de mare alhora. I, malgrat tot, ens hem adonat que, potser per la seva situació relativament desapoderada d’entrada, té una força d’invenció sorprenent. L’any passat vam presentar el projecte “Women of the world”, en el qual vam entrevistar i fotografiar setze dones d'arreu del món que han fet de Barcelona la seva ciutat d’adopció. Totes elles sabien crear ponts, generar xarxes de comunicació social i, per això, són més creatives.
 
- Creu que aquesta creativitat impregnarà Europa? Quin creu que és l’escenari futur? 

- És impossible dir-ho. Cada dia les informacions ens donen un ensurt més gros. Sí que sé que ja és hora de prendre consciència de l’altre, sigui qui sigui. Haurem d’aprendre una mica més de la història. La presa de consciència ha d’impregnar tots els extractes de la societat: l’educació, els mitjans de comunicació, la política. Cal un compromís ferm en la defensa dels drets humans, també en l'ajut als països d'origen. Els nostres únics impediments són la corrupció i la manca d’ètica. Qui sap com tiraran endavant tots aquests milers de refugiats. Hi ha gent que passa dècades de la seva vida sent refugiada. El que estem perdent en potència humana, en creativitat, ningú no ho sap. És aquest sistema el que ens aboca a aquesta ceguera. El capitalisme sempre ha estat un sistema brutal. 
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dilluns
-2°C  7°C
dimarts
-3°C  8°C
dimecres
-2°C  8°C
Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Nicola Roca és una jove solsonina estudiant de disseny de 21 anys que signa el cartell del carnaval de Solsona 2018

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: