Centenari de l’excavació del Dolmen de Llanera (1916-2016)

5 de juny de 2016

per Museu de Solsona , 7 de juny de 2016 a les 09:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Dolmen de Llanera Foto: Arxiu Museu de Solsona



Fa cent anys, el 5 de juny de 1916, Mn. Serra Vilaró sortia de Solsona per iniciar els “treballs d’exploració” al Dolmen de Llanera, situat al límit entre els municipis de Torà i Llobera i, per tant, a cavall de la Segarra i el Solsonès.


L’aleshores conservador del museu, sota la tutela del bisbe Vidal i Barraquer, comptava amb el permís i una subvenció de 1.000 pessetes, concedits per la “Dirección General de Bellas Artes”, per excavar segons les seves pròpies paraules: “la construcció megalítica de majors proporcions que’s coneix a Catalunya”.

El Dolmen de Llanera és un megàlit cronològicament ubicat al neolític final i utilitzat durant el calcolític, és a dir, s’hi enterrà successivament durant almenys dos mil anys, entre el 5.500 i el 3.500 abans d’ara.


Tipològicament correspon a un sepulcre de corredor o galeria catalana i, tal com avançava Serra Vilaró, és un del megàlits més grans de Catalunya: deu metres de llarg en total i dos i mig d’alçada, amb un túmul de 24 m. de diàmetre ben delimitat per un anell de pedres o cromlec. El seu bon estat de conservació permet contemplar un conjunt megalític excepcional.

El Dolmen de Llanera és anomenat també Dolmen de la Vila, Torre dels Moros o bé Dolmen de la Vila de la Gola dels Bous. Al museu, lluny de polèmiques, hem mantingut el nom que li donà Mn. Serra Vilaró, qui l’estudià per primera vegada i qui en diposità els materials a l’aleshores “Musaeum Archaeologicum Dioecesanum de Solsona” on, encara avui, podreu veure’ls exposats.

 

Participació