Atemptats a Brussel·les

Una solsonina resident a Brussel·les: «Només pensàvem en ser a casa al costat dels que ens estimen»

per Ramon Estany, 22 de març de 2016 a les 22:31 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Claudia Sanchez Bonvehí Foto: Foto cedida

 

La Claudia Sanchez Bonvehí és una jove solsonina que va aterrar per primer cop a Brussel·les fa vora 5 anys per estudiar a la Université Libre de Bruxelles. Allí va conèixer en aquells moments la seva parella així que amb el temps va decidir instal·lar-se definitivament i buscar feina. Treballa des de fa dos anys per una  multinacional d’origen espanyol, EVERIS, com a  consultora en experiència d’usuari, i principalment treballa per projectes a la Comissió Europea.


-Que recordes del moment de l'atemptat, (com te n'has assabentat, xarxes socials...)?
He rebut un whatsapp del meu xicot que m’ha dit que sortís del metro si hi era. De fet arribava a la feina just després de les explosions a l’aeroport. Una hora més tard ha passat el mateix al metro.  

- Que ha estat el primer que has fet un cop has sabut l'atemptat?
He estat connectadíssima avui, a les xarxes socials, al whatsapp, a hangout per tal de saber si el meu entorn estaria bé, informar també els meus, i estar informada de qualsevol novetat. Hem rebut ordres de no sortir de l’edifici, doncs la parada de metro on ha tingut lloc l’explosió és molt aprop de la feina. Brussel·les ha estat una sirena constant, i només pensàvem en ser a casa al costat dels que ens estimen.


 -S'esperava o temia un atemptat d'aquest tipus a Bèlgica (sobretot després del de París i de la detenció del terrorista)?
Sí, després dels atemptats de París vam estar en nivell 4 d’amenaça terrorista (que aquí és el màxim), durant tres dies van tancar el metro i un desplegament impressionant de militars va tenir lloc. Des d’aleshores és normal trobar-se militars armats en llocs públics com el metro o el carrer. Al principi sí que es notava una por, silencis al metro, però ja feia 4 mesos d’això, l’alerta s’havia rebaixat a 3 i justament semblava que al metro havia recuperat aquell ambient frenètic d’hora punta.

 -Com ha afectat a la vida diària aquest atemptat (transports públics, restaurants, oficines, les empreses han donat festa ...)?
El dia a dia està alterat. De moment estem una mica perduts perquè no sabem què passarà, després dels atemptats van tancar el metro, però a la tarda vespre el reobrien. De moment farem teletreball, totes les reunions s’han anul·lat i la Comissió tindrà mesures més restrictives per deixar entrar externs als seus edificis.

-Entre la comunitat catalana o estrangera a Brussel·les, esteu tranquils, us heu posat en contacte.?
Crec que estem tots igual d’intranquils, al cap i a la fi no han atacat Bèlgica, pels llocs on els terroristes han intervingut han anat a ferir Europa. Sí que hi ha una mena de sentiment que ja vam veure a París  el qual és molt positiu, la gent no es rendeix i no vol renunciar a viure. També hi ha la resignació que hem d’aprendre a viure amb això.

-Venen uns dies de festa (Pasqua), no se si a Bèlgica es celebra igual, però, com veus els desplaçaments aquests dies per sortir o entrar del país?
Bèlgica ho celebra durant dues setmanes. Tenia el vol previst per dimecres a la tarda, però ja s’ha confirmat que l’aeroport romandrà tancat almenys fins dijous, així que aquest any no tindrem, ni jo ni molta gent, Setmana Santa.

 

Participació