Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

La fàbrica Moles: Un edifici amb 100 anys d'història

, Solsona | Actualitzat el 20/04/2016 a les 09:52h

Prosseguim el nostre recorregut per aquells edificis i indrets singulars de Solsona. Avui és el torn de la fàbrica Moles, ubicada a la carretera de Bassella.
Construïda l'any 1915, ara fa 100 anys, va ser una important fàbrica modernista de producció de farines de la comarca, que va entrar en desús a finals del segle XX.
Es realitzà per encàrrec de Josep Moles i Mita, enginyer, com a seu de la indústria agrícola de Solsona, o Sindicat Agrícola.
Es troba situada al vessant exterior de la ronda que envolta el centre històric, a la carretera de Bassella, en paral·lel al riu Negre, que fa de límit de la propietat.
L'edifici consta de tres plantes i un altell, servint als propòsits de mòlta i filtrat del gra a la planta primera i altell, distribució i comercialització de la farina a la planta baixa i magatzem a la planta soterrani. 
La fàbrica va ser concebuda de manera simètrica, i els dos testers originalment eren idèntics en façana.
Tot i això, la condició de mitgera d'un d'ells, va provocar que s'acabés aprofitant per ubicar els dipòsits de gra en aquest lloc, deixant el tester principal per a l'habitatge dels propietaris.
Constructivament, l'edifici es composa de dues crugies paral·leles al carrer.
Les façanes són de mamposteria amb obra de fàbrica massissa a les cantonades, dintells i pilastres, que generen un ritme constructiu molt adient per a un edifici de les seves característiques.

La Farinera Moles, segons explica Carles Freixes a Itineraris arquitectònics de Solsona, és un dels pocs exponents del modernisme industrial a Solsona. Encarregat per Josep Moles qui era una de les parts del conflicte de la Llum, amb família Reig. Aquest edifici va formar part de la campanya per reclutar adeptes a la seva causa; de fet, després d’aquesta obra va accedir a l’alcaldia de la ciutat durant quatre anys.   
La revista, Lacetània, partidària d’en Moles, deia que les obres es farien “baix la direcció del distingit arquitecte D. Josep Moles, compatrici nostre”. El cert és que no va ser mai arquitecte sinó enginyer, i no coneixem cap altra obra atribuïble a ell. Els treballs s’iniciaren el febrer de 1914: “Ja han començat els treballs per a la construcció, en la carretera de Bassella, d' un grandiós edifici per al Sindicat Agricol”6. Tot i que, el març de 1915 les obres havien estat aturades per culpa del conflicte de la llum.  
Les obres van durar més d’un any, i finalitzaren l’any 1915. L’edifici, segons sembla, havia de servir de farinera, però la seva finalitat no quedava definida “S'està ja cubrint l'edifici que ha de servir per a farinera, o fàbrica de guano, o per Sindicat Agrícola o per no sabem qué; però sia per lo que sia, l'enginyer Sr. Moles, haurà fet un gros servei a la Ciutat urbanitzant un troç que hauria continuat servint sempre per a tirar les desferres i escombraries de la Ciutat.” La carretera de Bassella a Manresa era un dels punts on hi havia més trànsit i amb aquesta reforma es va millorar la imatge d’aquella zona de la ciutat. L’interior no es va adequar fins l’any 1918,  a causa a les dificultats del transport que hi havia.   

Arquitectònicament, aquest projecte recorda els edificis industrials construïts a Manresa i per extensió a la Catalunya Central. L’edifici rectangular de planta baixa i pis, destaca per la seva gran simetria, rematada en els seus extrems per dues torres on s’hi annexava una terrassa a cada costat. De les façanes paredades de pedra en sobresurten els elements realitzats en maó com els pilars i els coronaments, on s’hi observa la destresa del seu constructor a l’hora de col·locar els maons.   
En les obertures combina la pedra i el maó mitjançant arcs a sardinell. Aquests es realitzen en obra vista exceptuant, la clau que és de pedra, la lleixa que també és de maó. Aquesta simetria en les obertures només es trenca a la façana de sol ixent on dues finestres ovals.

  Destaca el timpà que corona l’edifici de forma esglaonada rematat per una cornisa de maó. La part posterior dóna al riu Negre i augmenta un pis més mantenint la simetria del conjunt.

Informació extreta de:
"Descobrint Solsona! Treballs realitzats en el marc del Màster de Restauració de Monuments de la Universitat Politècnica de Catalunya durant el període 2013-2015

Itineraris arquitectònics de Solsona (1875, 1936) de Carles Freixes i Codina
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dilluns
-2°C  7°C
dimarts
-3°C  8°C
dimecres
-2°C  8°C
Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Nicola Roca és una jove solsonina estudiant de disseny de 21 anys que signa el cartell del carnaval de Solsona 2018

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: