Cal Pau de Marrosella, una casa solsonina amb cent anys d'història

Bibliografia: Itineraris arquitectònics de Solsona (Carles Freixes)

per Redacció , Solsona, 2 d'octubre de 2015 a les 11:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'any 1915, Solsona comptava amb uns 2000 habitants. Políticament i social, esquerres i dretes dividien i enfrontaven la seva població, que es decantava majoritàriament,  pel bàndol conservador o del Moles, o els lliberals, també anomenats la Colla de la Gruta. N'era alcalde Ramon Boix i Vicens, i el bisbe, com a administrador apostòlic, Vidal i Barraquer.

La base de l'economia era fonamentalment rural, destacant la fabricació de ganivets com la més destacada industrialment, afavorida pels conflictes bèlics de l'època, cal recordar que ens trobàvem en plena I Guerra Mundial, i tot i que l'estat espanyol no hi participava, sí que subministrava material i recursos als països en conflicte.

Portal del Pont de Solsona, anys 1915. /Arxiu Vicens


Solsona, però, exercia de centre econòmic d'una comarca molt pagesa, acollint nombroses fires i mercats. Amb tot, les vies de comunicació, carreteres i camins, eren força precaris.

És en aquest context que els Serra,  una família de terratinents de la comarca, coneguts popularment com els Pau de Marrosella, nom de la casa pairal a la parròquia de Miravé, tenien una casa a dins a Solsona, això els permetia intercalar les seves estades a pagès i a ciutat, així portar els fills a escola a la ciutat. 
Josep Serra va comprar uns terrenys entre la muralla i el portal del Travesset; un sector que havia patit diferents incendis durant les guerres carlines, per aquest motiu la majoria d’edificacions són del segle XIX i XX. Aquest edifici organitza l’encontre entre els carrers de Sant Llorenç i Santa Llúcia. La façana principal dóna davant del carrer Santa Llúcia, i les laterals al carrer Sant Llorenç i a tocar de la muralla a la carretera de Bassella. 

La casa s’atribueix a Isidre Puig Boada i va ser realitzada per Pere Mosella. Si aquesta informació és certa, l’edifici seria la seva primera obra d’aquest arquitecte, ja que va finalitzar els estudis l’any 1915, data que apareix a la façana. L’element dominant és la pedra, que segueix les tres façanes de l’edifici; les cantonades estan presidides per una glorieta, sostinguda per una robusta columna. En el segon pis, es converteix en balcó, rematant el conjunt una torre esglaonada a forma de campanar d’espadanya.
Les flors i els motius vegetals són els elements escultòrics que dominen el conjunt. Els trobem presents en les mènsules que sostenen la glorieta, en els balcons i la fusteria de les portes. Les cornises i els marcs de les obertures sembla que no han estat esculpits, mostrant una falsa sensació d’inacabat. Si ho observem bé, però, veurem que els encontres estan perfectament realitzats, sobretot en els diversos punts rodons. Aquest fet ha propiciat que s’expliqui que l’obra no va ser finalitzada.

 

Participació