L'Audiència de Barcelona arxiva el cas dels suposats sobresous de la FMC perquè la considera un ens privat

El tribunal desimputa l'alcalde de Solsona i la resta d'alcaldes a qui la Fiscalia Anticorrupció acusava de malversació de fons públics per haver cobrat presumptament dietes irregulars

per ACN, Solsona, 16 de març de 2015 a les 14:34 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Barcelona (ACN).- L'Audiència de Barcelona ha decretat el sobreseïment lliure dels 40 alcaldes imputats en el cas de les suposades dietes irregulars cobrades com a membres de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Segons el tribunal, la FMC és un ens privat, tot i rebre la majoria de fons d'arques públiques, i per tant no es pot acusar els seus membres de malversació de fons públics, com feia la Fiscalia Anticorrupció. El jutjat de Sabadell que investiga el cas Mercuri havia obert una peça separada per aquests cobraments i havia denegat l'arxivament de la causa contra alcaldes com Fèlix Ballesteros, de Tarragona, Lluís Tejedor, del Prat de Llobregat, o exalcaldes com Iolanda Pineda, de Salt.

Altres alcaldes i exalcaldes imputats eren el de Sabadell i president de la FMC durant els anys investigats, Manuel Bustos, Joan Antoni Barón, de Mataró, Ivan Arcas, de Molins de Rei, Jordi Baiget, de Sitges, David Rodríguez, de Solsona o Anna Pagans, de Girona, entre altres.


En una breu interlocutòria, l'Audiència considera que la FMC tot i rebre la major part dels seus ingressos de part dels ajuntaments i altres organismes públics, no és una administració pública, sinó una entitat privada, amb estatuts que regulen el seu funcionament intern, que està sota l'empara de la llei d'associacions i del dret privat i a la qual és voluntària la seva afiliació. Per això, afirma que els diners que procedeixen d'entitats públiques "perden" aquesta condició en el moment que ingressen a la FMC. Per tant, ja no es pot culpar ni els administradors de l'entitat ni els seus membres de malversar fons públics.

Com a exemple d'això, esmenta que els estatuts de la FMC preveuen que els fons romanents de l'entitat en cas de dissolució d'aquesta aniran a parar a una altra associació similar o a una entitat benèfico-cultural, i no tornaran als ajuntaments. A més, també recorda que la FMC no presta cap tipus de servei públic a la ciutadania, com sí podria fer una empresa municipal de serveis o una empresa privada concessionària d'un servei públic.

La fiscalia acusava els alcaldes de cobrar com a suposades dietes el que en realitat eren, segons el ministeri públic, sobresous encoberts. Així, denunciava que es pagaven quantitats fixes mensuals als alcaldes segons la seva posició en els òrgans de govern de l'entitat, independentment d'on visquessin. Els pagaments també es feien en mesos on no hi havia reunions.

No obstant això, tots els imputats van negar que les quantitats percebudes fossin dietes, sinó que, segons ells, es tractava de pagaments per la feina realitzada i el grau de representació que comportava, i tots van dir que havien declarat a Hisenda aquells ingressos. L'adscripció d'aquests pagaments a l'apartat de dietes, segons els responsables de la gestió administrativa de la FMC, podria haver estat un error en la comptabilitat interna, però en cap cas es van pagar de forma opaca, segons van declarar al jutjat de Sabadell.


Amb aquest arxivament també queda penjant d'un fil una peça que deriva d'aquesta, com és la dels rellotges que Bustos va regalar a desenes d'alcaldes el juliol del 2011 per la seva pertinença al Consell Nacional de l'organització. En aquesta causa hi ha una vintena d'alcaldes imputats, però seguint el mateix criteri de l'Audiència, aviat es podria arxivar.

 

Participació