Pep Vilà, Carnestoltes 2015: «M'ho havien explicat, però ho has de viure, és impressionant!!»

per Ramon Estany, Solsona, 18 de febrer de 2015 a les 09:14 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Josep Maria Vilà, conegut com Pep de Cal Molins o Pito Molins, ha estat el Carnestoltes del 2015. Té 45 anys i tota la vida ha treballat de delineant, però ara amb la crisis va estar un temps a l'atur, i actualment treballa portant la furgoneta del transport adaptat dels avis de la residència del Centre de Dia cap a casa.


-Ja havies estat vinculat alguns anys al Carnaval. Pensaves que algun dia et demanarien per fer de Carnestoltes?
Sincerament no. La meva reacció quan m'ho van demanar va ser "no!!, no en puc ser jo de Carnestoltes, hi ha molta gent que li toca abans que jo", i se t'acuden mil noms, "demaneu amb aquest, amb aquell, busqueu algú amb més carisma, més popular". Però van picar molta pedra, van insistir molt, i al final vaig caure.
- I la família, ho va encarar bé?
 Als familiars no els ho volia dir fins dijous de Carnaval, però un bon dia arribo al bar i em demanen "Pito, saps qui és el Mata-ruc d'honor d'aquest any?, no no m'ho han dit.. i la Miss Forastera de Fora?" amb un to d'aquell, i ja em vaig posar a riure,d'acord, no cal que em digueu res més, si se sap a aquell nivell.... I vaig anar corrents cap a casa a explicar-ho als pares, la meva dona, però, si que ho sabia, i a tres setmanes del carnaval, vaig pensar que ja ho devia saber tot Solsona i part de l'estranger.

-En quins anys vas formar part  de la Junta del Carnaval?
Jo vaig estar a la Junta del 1995 al 2000, primer com un membre més i el darrer any com a president.
-Actualment, formes part d'alguna comparsa?
Sí, soc de la comparsa dels parroquians, i de la colla que ens diem La Secta, que tenim el local a la Plaça de Sant Joan.
- Segons el teu punt de vista, ha canviat molt el Carnaval de Solsona des de l'època que tú formaves part de l'organització fins avui dia?
Penso que no ha evolucionat tant, l'esquelet és el mateix, potser ara hi ha més participació de les comparses, més que res per que abans teniem totes les comparses comptades. i ens anem fent vells, el jovent puja fort, veus bates de tots tipus i colors i veig molta més participació que no hi havia. Això és molt maco i dóna molta vida i color.
- Parlem dels teus predecesors en el càrrec. De quin altre Carnestoltes guardes més bon record o et va impressionar més?
Per proximitat, el Xavi Ramellat, que també és de la nostra colla, i va ser tot un crack de Carnestoltes. I anant més enllà en el temps, destacaria molt el Pere Màquines. El Pere va estar a tot arreu. Era omnipresent, el veies a tot arreu i a tot hora. Va fer el Carnaval de dia i el de nit i per que no hi havia cap més franja horària que també l'hauria seguit.
-Quin ha estat el millor moment del Carnaval per a tú?
No ho se, tot diumenge m'ho vaig passar molt bé, i també dilluns.
- I l'arribada que tal, va ser emocionant, inesperada...?
Quan vaig arribar a baix al Pont, abans de començar tot, em van explicar com aniria l'arribada, havia d'agafar una metralleta, i sortint amagat del cotxe i "pelar" tots els soldats que trobaria. Ostres!!, això anava contra els meus principis i em va posar els pels de punta, però bé, jo ja sé el que és organitzar una arribada, i estar a la Junta, hi ha molta feina al darrera i no els hi pots fer una mala jugada i plantar-los. I a mesura que hi anava rumiant, penso que potser ho van plantejar com a provocació, per si algun canal de TV ho punxava i es creava una polèmica amb propaganda gratuïta per la tele. Vaig acabar fent el que em van demanar que fes.
I com a moment molt emotiu, quan arribes a la Plaça Major, s'em van enramar els ulls. Una sensació molt maca. La cara de la canalla, les rialles. M'ho havien explicat, però ho has de viure, és impressionant.
-I aquest vestit tan cridaner, per qué el vas triar?
Em van dir de quin colors volia anar. I com que treballo amb la furgoneta del transport dels avis i sempre portem l'armilla reflectant, doncs vaig triar aquest taronja llampant.
-Amb l'experiència de músic a l'escenari a la Solsona 70, de la qual vas formar part molts anys, no et deu haver costat gaire representar el paper de Carnestoltes, davant la gent?
No em va costar posar-me davant la gent a primera fila i amb tots pendents de mi.
Amb l'avantatge que quan fem de músics sempre hi ha els nervis de si sortirà bé o no l'actuació i aquí, sí, ets una figura important, però el paper és curt.
-Has seguit tots els actes?
He procurat ser a tot arreu, i suposo que em perdré els Jubilats al Lloro per que ho fan dimecres i ja hauré "palmat"

 

 

Arxivat a:
Entrevista, Carnaval
Participació