Mn. Josep Maria Ferran ha mort aquest dissabte a Manresa a causa de complicacions respiratòries
per Ramon Estany, Solsona, 29 de març de 2014 a les 14:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mn. Josep M. Ferran (Arxiu) Foto: RESOL
Aquest dissabte ha mort a Manresa, on es trobava ingressat a causa d'uns problemes respiratoris que s'havien agreujat, el capellà del bisbat de Solsona, Mn. Josep M. Ferràn i Baqué.
Mn. Ferran havia estat vinculat especialment a la docència i a l'impuls de la Formació Professional a Solsona. La seva formació com a enginyer de ponts i camins va ser clau per a l'execució de diverses obres a la comarca, destacant l'embassament de la Llosa de Cavall.
Es desconeix encara on i quan serà el funeral, però molt probablement sigui aquest dilluns a la Catedral de Solsona, segons fonts properes al Bisbat.
Mn. Josep M. Ferran i Baqué va néixer a Cervera el 20 de juny de 1928. Acabats els estudis de batxillerat a Barcelona, es traslladà a Madrid on obtingué el títol d'Enginyer de Camins, Canals i Ports. L'octubre de 1953 ingressà al Seminari de Solsona on cursà estudis de Filososfia i Teologia. Ordenat prevere el 20 de juliol de 1958, el setembre del mateix any fou nomenat Coadjuctor de la parròquia de Gironella. El 24 de juliol de 1962 fou nomenat Coadjuctor de la parròquia de Solsona i Director de l'Escola de Formació Professional que Mons. Vicent Enrique i Tarancon, llavors bisbe de Solsona, acabava de crear.
Mn. Ferran assumí la tasca d'endegar el projecte del Sr. Bisbe, havent-se de preocupar d'aixecar el primer pavelló de l'escola on immediatament començà la seva tasca de director i professor, càrrecs que exercirà ininterrompudament fins a la seva jubilació. A més, el 30 de setembre del mateix 1962, és nomenat professor del Seminari Diocesà.
El 10 de setembre de 1973 és nomenat Ecònom de Castellar de la Ribera i Encarregat de Ceuró.
A nivell diocesà cal destacar també que el 22 de setembre de 1973, fou nomenat membre del Consell Episcopal de Mons. Miquel Moncadas i Noguera per un periode de cinc anys, i el 14 de març de 1986, membre del Col·legi Diocesà de Consultors.
La Universitat Politècnica de Barcelona li demanà també que impartís classes a l'escola d'Enginyeria de Camins, la qual cosa acceptà només per un curs.
En crear-se l'Institut de Batxillerat a Solsona, l'Administració Autonòmica li sol·licità els seus serveis com a primer director d'aquest centre, en el qual, a més, fou professor de matemàtiques.
L'escriptor Josep Maria Espinàs entrevistava el 2 de maig del 1992 Josep M. Ferran.
L'any 2003, la Fundació Francesc Ribalta i el Consell Comarcal del Solsonès li van lliurar el premi SIGNUM en reconeixement a la seva tasca docent i per l'aportació a la societat que havia fet.
Jubilat com a prevere el 2005, mantingué la seva presència a les parròquies de Montpol, Castellar de la Ribera i Ceuró. També era canonge de la Catedral de Solsona.
Un dels darrer actes públics en els que havia participat va ser el passat mes de maig del 2013, amb motiu dels actes centrals de commemoració del 50 aniversari de l'Escola de Formació Professional de Solsona.
Treballar o discrepar amb mossèn Ferran era dur però apassionant.
Per Tomàs Llopis i Guardiola el 30 de setembre de 2014 a les 00:58
00
Estava tractant de recuperar i escriure sobre el meus dos anys passats a Solsona, quan m'he trobat la notícia del traspàs de mossèn Ferran. Vaig compartir amb ell dos anys a l'Institut Francesc Ribalta, ell n'era el director i jo en vaig ser secretari i després director quan ell va cessar. fou apassionant.
Vaig aprendre molt amb mossèn Ferran. També discrepàvem de tant en tant però crec que vam defensar noblement l'un i l'altre allò en que crèiem. No l'he pogut oblidar, ni he volgut; de la mateixa manera que no he oblidat tantes vivències solsonines.
Des del record a mossèn Ferran, una abraçada molt cordial.
[email protected]
era humà
Per Anònim el 1 d'abril de 2014 a les 17:35
00
I com a persona humana, cal dir que tampoc es va portar bé amb tothom. N'hi ha que en parlaran molt bé, però també conec persones que no en poden parlar massa bé.
Déu vos guard
Per Anònim el 31 de març de 2014 a les 22:35
00
M'ha encantat l'entrevista de l'Espinàs a Mn. Ferran.
I la rialla del principi amb el Déu vos guard, m'ha recordat l'expressió alegre, tan peculiar, que tenia.
Un dels records que m'han vingut al cap és de quan, fa anys, se'm va atansar una persona que jo només coneixia de vista i em va dir que Mn. Ferran li havia dit que potser la podria ajudar.
Sense res més que la voluntat d'estima, amb aquesta persona, va sorgir una amistat que encara avui perdura...
Gràcies Mn. Ferran, per aquest detallet i per haver-lo conegut.
Es normal
Per Anònim el 31 de març de 2014 a les 12:11
00
És normal que una persona es lliuri a les seves causes, però en aquest cas, es va lliurar anònimament a moltes més. Gràcies mossèn Ferran
discrepo
Per Anònim el 30 de març de 2014 a les 19:11
00
jo diria que mes aviat entregat a les seves causes.
Mn Ferran
Per Anònim el 30 de març de 2014 a les 15:34
00
Va ser una gran persona. Molt constant, molt decidit, molt entregat als demés. Descansi en pau.