Santiago Vidal: «El 9.N tenim dret a votar, per descomptat»

Entrevista al magistrat de l'Audiència en la qual assegura que el 1714 teníem un sistema judicial en català, més àgil i garantista | "M'agradaria que la primera sentència de la República catalana fos la del cas Millet", assegura

per Quico Sallés, Barcelona | 10 de març de 2014 a les 08:11 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Santiago Vidal, en un moment de l'entrevista. Foto: Jordi Borràs/ND

Santiago Vidal (Sant Sadurní d'Anoia, 1956), és jutge. Un magistrat de l'Audiència que destaca per dir les coses pel seu nom. Ha publicat un llibre imprescindible "El set pecats capitals de la justícia" (Ara Llibres) amb el que explica les vergonyes d'un sistema judicial sense cap mania. Confessa els pecats però també redempció per solucionar-los. Ho explica a la sala de vistes on gravem l'entrevista. Hi veu la solució en la futura República Catalana.
 
-Set pecats capitals de la justícia, hi ha dret a confessió?
 
-La idea del títol se'm va ocórrer de seguida, per trencar estigmes i obrir les finestres en aquest món tant endogàmic. Parlo de casos concrets que  mostren les no virtuts que dissortadament encara té la justícia espanyola.
 
-En aquests exemples concrets cas Bretón o el Cas Garzón que ajuden la dificultat d'aquest servei públic que és la justícia?
 
-Un dels problemes són les inèrcies. A més d'acceptar que som un poder de l'estat, això per descomptat, hem d'acceptar sobretot que som un servei públic. Molts dels meus companys a vegades em recriminen aquest concepte de servei públic. “Què som com els bombers o el transport?”, em repliquen. I jo els dic que una cosa no té res a veure amb l'altra, nosaltres som un dels tres pilars de l'Estat però per exercir les nostres funcions constitucionals a més de tenir poder, hem de servir al ciutadà. 
 
-I com a servei, què necessita?
 
-Celeritat en les resolucions, amabilitat al tracte, utilitzar un llenguatge que s'entengui i no tractar amb supèrbia... Això no m'agrada d'alguns dels meus companys que actuen com si fossin superiors i som iguals que els altres.
 
-Quan parlem de justícia parlem de procés. Sense un procés que iguali tothom no hi ha justícia, i vostè a aquest procés el titlla de decimonònic i importat de Castella..
 
-És així. Miri, a Catalunya abans de 1714 teníem un procediment judicial que es feia en català -ara té gairebé un paper residual amb un 10% de casos tramitats en català-, tenia unes lleis molts garantistes i molt àgils. En canvi el sistema castellà sempre ha tingut un excés de burocràcia, confonen garanties amb temps, amb la durada del procés i no té res a veure. Com exemple contraposat hi tenim els països nòrdics on els processos judicials no tenen més de 30 folis, estan digitalitzats...
 
-Digitalització! Gran concepte
 
-Sí, de fet, en aquests sumaris de mil folis, de folis importants només n'hi ha 25. 
 
-Per què aquesta animadversió al digital?
 
-Per inèrcies, per atavismes, perquè allò que s'ignora fa por. La típica frase “sempre ho hem fet així”. Jo ho entenc en jutges de seixanta anys que molts ni escriuen a l'ordinador, de fet al Suprem n'hi ha que escriuen amb l'estilogràfica, i un funcionari ho transcriu. Però en la resta de la carrera judicial, en la qual el 70% tenen menys de 45 anys i la majoria són dones, no hauria d'existir aquesta por. No entenc perquè ara com ara qualsevol resolució s'ha d'imprimir en paper, notificar al procurador, aquest a l'advocat, aquest contesta en un escrit... Amb un mail trigaríem en un dia en el que avui hi esmercem una setmana.
 
-En el llibre explica que es jubilen uns 100 magistrats l'any, 50 que agafen excedència -a l'advocacia- i altres per morts... i l'Estat retalla els jutges interins o tenim ple de jutjats vacants. Una dada esfereïdora. Això és un dèficit democràtic...
 
-És un dèficit democràtic, buscat intencionadament pel poder executiu... i això posa de manifest que a l'Espanya d'avui dia no hi ha separació de poders. El poder judicial és independent, això sí, ningú et truca per dir que has de resoldre. Però hi ha altres maneres de laminar les nostres funcions.
 
-Com ara?
 
-No donar recursos, no cobrir les vacants, restringir l'accés a les cooperacions, -com en casos de corrupció greu com el que s'ha robat Castro, el jutge del cas Noos, en els qual necessites experts com inspectors d'Hisenda que t'ajudin...- Et diuen no hi ha pressupost, que potser d'aquí sis mesos li podrem adjudicar algú... o altres excuses... això és restringir les nostres funcions
 
-Vostè diu que la justícia ha de ser justa no exemplar, però a la vista del que explica al seu llibre no és una cosa ni l'altra...
 
-Per desgràcia no s'equivoca gens. Ni dictem sentències exemplars, que serveixen de prevenció general a la ciutadania, i arribem tard. El cas Palau n'és un exemple, un cas que en un any o dos hauria d'haver quedat vist per sentència.
 
-Quin és l'ideal en països del nostre entorn?
 
-Alemanya i el Regne Unit tenen una justícia molt prestigiada. Seleccionen els seus jutges d'una manera diferent a la que ho fem nosaltres que fa escullin persones sensibilitzades a al realitat social i, per tant, preparades per resoldre conflictes i completament independents de què no se'ls pot influenciar en la seva carrera de futur. 
 
-Com? Influenciar en la carrera de futur?
 
-A vegades pensem que la corrupció es portar maletins però també pot ser un “mira si vols ser magistrats del Suprem o del Constitucional... tu mateix...” i això a l'Estat espanyol encara passa. 
 
-Fa una autocrítica als jutges què no estan les hores que li pertoquen o no passen cap prova psicològica... De fet, vostè confessa una conversa amb el professor Alejandro Nieto amb la que li va aconsellar que abans de fer de jutge fes d'advocat
 
-Mai li podré agrair aquell consell. Durant els dotze anys com advocat i torn d'ofici vaig copsar de com un ésser humà és capaç del millor i del pitjor. Així quan ha de decidir tens una experiència imprescindible, molt més transversal. Al sistema anglès no és jutge sinó tens com a mínim 35 anys i no has exercit 10 anys  en una professió jurídica. Calen proves psicotècniques com als bombers o els policies.
 
-Recuperem el cas Millet i les seves crítiques a la instrucció del cas... jo recordo en un acte com vostè va assegurar que la primera sentència de la República Catalana seria la del cas Millet
 
-És veritat. Aquesta primera sentència serà la del juny juliol.. però el tall gros, no serà abans del 2015. Dependrà del que decideixi la ciutadania el 9N, però potser la sentència del Cas Palau serà dictada en un estat diferent.
 
-Parla del 9N, senyoria tenim dret a votar?
 
-Per descomptat. No és una opinió personal. És una qüestió tècnica, el mateix marc constitucional ho permet amb una interpretació flexible. És legítim, sempre és legítim cridar el poble a votar, però a més és legal. 
 
-Imagini que el 9N el sí-sí és aclaparador i a vostè li encarreguen crear la nova demarcació i planta judicial de la república catalana, en quin sistema s'inspiraria?
 
Amb el dels països nòrdics. Som un país petit i ens aniria de meravella un sistema com el de Bèlgica o Noruega, que tenen  un primers jutjats de proximitat d'àmbit pràcticament municipal, a les grans ciutats són de districte. Aquest resolen entre el 70-80% de tots els conflictes. Després hi haurà la segona instància o apel·lació, reclamació de molta importància o delictes greus. I punt.  Això que hi hagi tres instàncies...s'hauria d'acabar. Un sistema que en un any es poguessin resoldre la gran majoria dels conflictes
 
-És una anomalia l'Audiència Nacional?

-Sí, no s'hauria d'haver creat mai. De fet, el decret que la crea ho fa com un tribunal d'excepció temporal... i ja porta 40 anys. Ara s'hauria de suprimir.
 
-No som un estat autonòmic federal pel que fa a al justícia
 
-No, si bé es va traslladar un poder legislatiu o executiu però no es va fer amb el sistema judicial.
 
-Vostè també critica la Fiscalia?
 
-Un moment, la fiscalia fa bé el seu paper com a garant dels drets de la ciutadania en tots aquells afers que no afecten determinades persones, depenen dels cognoms. Sí que són casos comptats, però són els que tenen una funció exemplaritzant per demostrar que tots som iguals davant la llei. De tota manera, la fiscalia fa molt bé la seva funció en la gran majoria dels casos, és més, hauria de tenir més competències com la instrucció dels casos.
 
-Fiscal en el cas Urdangarin?
 
-Efectivament. 
 
-Al seu llibre també ens estireu les orelles als mitjans...
 
-Feu bé la vostra feina, gràcies als mitjans s'han descobert molts delictes. Dit això, encara no està assumit el concepte de presumpció d'innocència, i per molt evidents que siguin les proves en un estat democràtic un no és culpable el que ha estat condemnat. 

-Moltes gràcies

-A vosaltres

El magistrat, en un moment de l'entrevista. Foto: Jordi Borràs/ND

Santi Vidal, en un moment de l'entrevista. Foto: Jordi Borràs
 

 

Participació