opinió

Amnistia, autodeterminació i bon govern

«Cal aprendre dels errors de les dues darreres legislatures, tant com a Govern com a Parlament i no fer que el principal adversari polític siguem nosaltres mateixos»

per Marina Geli , 22 de febrer de 2021 a les 20:00 |
El resultat de les eleccions convocades per orde judicial, després de la inhabilitació del president Torra, el passat 14 de febrer ens interpel·len i, especialment, a aquells que han obtingut més vots i volen presentar-se a la investidura. Simple: ERC i PSC ja saben a una setmana de les eleccions quin suport tenen.

El 14 de març hi ha la constitució del Parlament i el 26 el debat d'investidura. ERC sap que pot fer un govern independentista i, ara, és el moment de la claredat, sense excuses.

Amnistia, autodeterminació i bon pla de govern i govern sòlid davant la crisi sanitària i social de la sindèmia (pandèmia social) de la Covid-19. Urgeix per recuperar la confiança i tenir esperança. L'ambició nacional i el pragmatisme de la bona gestió són necessaris, sense mirades de baixa volada pseudoideològiques i de partit. De nou el país, les persones.
Cal ser analítics amb els resultats del 14 de febrer.


L'abstenció és un resultat de la nit electoral. La participació de 53,54%, amb descens de més de 20 punts respecte de les anteriors del 2017 i 2015, amb un comportament electoral més estàndard de la majoria d'eleccions autonòmiques. La primera raó és probablement la crisi sanitària, la crisi econòmica i social, igual que va passar a les eleccions portugueses (39.49%, baixada de 10 punts), gallegues (49%, baixada d'uns 5 punts) o al País Basc (53%, descens de 7 punts). Malgrat que el Govern de la Generalitat i els ajuntaments van preparar amb molta cura i seguretat les votacions, en les franges reservades a vulnerables i persones amb Covid o quarantenes, la participació va ser baixa.

Però cal ser autocrítics: falta d'unitat de l'independentisme, no avenç en la culminació del procés, debilitat en aspectes claus en la gestió del govern de Catalunya i poca contundència per reclamar instruments i ajuts d'estat.


La baixa participació, en vots, és pràcticament igual si analitzem el global de Catalunya, entre l'independentisme i l'unionisme, uns 700.000 per cadascú. I òbviament la mobilització i vot diferencial entre territoris permet que a Girona i Lleida guanyi Junts, a Tarragona ERC i a la demarcació de BCN el PSC. Tots els partits perden vots si comparem amb les anteriors del 2017 excepte PSC que creix molt moderadament arribant al 23% i de 17 a 33 diputats. La CUP perd més de 6000 vots i creix de 4 a 9 diputats (10 diputats el 2015 amb molts més vots). Ciutadans perd gairebé 1 milió de vots que van a l'abstenció i a Vox (218.000 vots) i al PSC més moderadament.

El segon gran i històric resultat és que l'independentista repeteix i incrementa el percentatge de vots. Supera el 50%, 51,7% de vots independentistes en plena crisi política, sanitària i social. Incrementa el nombre de diputats, de 70 a 74 diputats. L'independentisme guanya en 837 (947 totals) municipis: 561 JUNTS, 264 ERC, 9 el PDECat, 5 la CUP, augmentant el nombre respecte del 2017. Junts guanya en 24 comarques, ERC en 10 i el PSC en 8. També en el vot exterior guanya l'independentisme malgrat que més del 40% de persones que volien votar no han pogut fer-ho. Catalunya és majoritàriament independentista excepte la primera corona metropolitana de Barcelona.

Recordem les dades de participació i resultat del referèndum del Brexit que ha comportat el fet més important de la història europea des de la Primera Guerra Mundial: 51,89% de vots favorables. En el referèndum d'independència a Escòcia va guanyar el no amb un 55%. El referèndum 1995 de Quebec va guanyar per 50,58% el no. Des del 2015 l'independentisme guanya en escons, amb increment constant i ara també en percentatge de vots. I des de fa més de tres anys presó, exili i repressió.

Cap resposta política del govern d'Espanya del PSOE-Podemos i el pes contundent dels poders de l'estat contra l'independentisme. Dos presidents inhabilitats (Mas i Torra) i el president Puigdemont a l'exili, vetat per prendre possessió el 2017 i pendent del suplicatori al Parlament Europeu. Eleccions convocades pel 155 polític o judicial des del 2015.

El tercer resultat indica que hi ha empat tres formacions pràcticament iguals a la Cambra. PSC i ERC empatat en escons. JUNTS un diputat menys. PSC guanya en vots però en uns percentatges similars 23% PSC, 21% ERC i 20% Junts. El PDECat no entra al Parlament malgrat tenir més de 77.000 vots i 2,54% dels electors. Aquest fet ha tingut influència en la no victòria en vots i escons de Junts que per altre costat ha fet una campanya sense drets electorals, sense espots gratuïts, amb molta menys visibilitat estàndard. El Parlament més fragmentat que mai i sense una força hegemònica, majoritària, excepte l'independentisme. Si probablement Junts pel Sí hagués continuat, ara estaríem en una situació molt millor.

I ara què? Com s'administren els resultats? La pregunta és simple: sí o no? ERC vol liderar la majoria independentista amb un govern i parlament que representi aquest resultat de les urnes? Junts ha sigut clar: pacte amb les tres formacions independentistes i objectius clars: amnistia, autodeterminació i bon govern. Cal aprendre dels errors de les dues darreres legislatures, tant com a Govern com a Parlament i no fer que el principal adversari polític siguem nosaltres mateixos. I cal acordar posar davant de les institucions persones qualificades davant de la complexitat de la situació.

ERC vol incorporar al govern i a la majoria parlamentària a Comuns que no voten l'amnistia al Parlament ni l'autodeterminació al Congrés? La CUP vol entrar o no al Govern i amb quins objectius? La situació del país en crisi sanitària i social de primer nivell i la força dels vots independentistes ens empeny a un acord sòlid immediat per tenir Parlament i Govern en ple rendiment a finals de Març. Més del 50% dels vots i 74 diputats ens avalen.

La Covid-19: més de 500.000 aturats, 38,15% d'atur de joves entre 16 i 24 anys, i 170.000 en ERTO. A Catalunya el risc de rebrot és de 258, la taxa de reproducció és de 0.88% (tornant a créixer la darrera setmana), entre 1.500-2.000 positius per dia, 600 ingressats a cures intensives i entorn de 2000 persones hospitalitzades. Arribant al 7% les persones vacunades, 4% una dosi i 2.80% dues dosis. Creixement exponencial de la variant britànica i presència de la sud-africana i brasilera-japonesa.

Estem davant d'una oportunitat i responsabilitat que podem canviar el rumb de la història, tant en l'àmbit nacional com en el social.

Com deia Joan Margarit en el poema "la llibertat":
La llibertat és la raó de viure
la llibertat és un estrany viatge....

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
22/02/2021

Amnistia, autodeterminació i bon govern

08/02/2021

Sindèmia

25/01/2021

La pandèmia i el segrest de l'autogovern

11/01/2021

Salut, economia i política

28/12/2020

Un extraordinari fenomen

14/12/2020

Un any de Covid-19: mortalitat i vacunes

30/11/2020

Covid-19: política i ciència

16/11/2020

Reobertura responsable

02/11/2020

El poder de la solidaritat

20/10/2020

Pandèmia Covid-19: tardor

Participació