El Cadí Trail, en primera persona

Crònica de Xavi Alujas de la cursa de 42 km del Circuit Fer, amb sortida i arribada a la Seu d'Urgell

per Xavi Alujas , 29 de juliol de 2014 a les 10:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Cap de la Fesa, punt més elevat del Cadí Trail. Foto: Josep Maria Montaner

El dissabte passat es va disputar la segona edició del del Cadí Trail, amb dos recorreguts de 42 i 80 quilòmetres. En Xavi Alujas ens fa arribar la seva crònica de la marató, puntuable per al Circuit Fer, per estrenar a NacióMuntanya la secció "En primera persona". Aquesta i altres ressenyes de curses les podeu trobar al seu blog personal.


El cap de setmana del 26 i 27 de juliol ha estat molt especial perquè he pogut gaudir de dos dies amb l’Andreu i l’Albert, dos bons amics de la Seu d’Urgell i he pogut còrrer al seu costat part del Cadí Trail.

És la primera vegada que puc llevar-me més ajustat de temps perquè la sortida la tenim a 5 minuts escassos de casa seva. Així que a les 4.15 estic en peu per esmorzar bé i acabar de preparar els darrers detalls. Un cop tots tres estem llestos, m’acomiado de la Llúcia, que la deixo dormint, i trotem suaument fins a la línia de sortida per escalfar una mica. Fa fresca però la temperatura és bona per començar a còrrer sabent que d’aquí a unes hores la calor apretarà de valent.


Són les 6 en punt i es dóna la sortida, on més de 300 corredors entre el trail i la ultratrail començarem a pujar i guanyar metres d’alçada durant gairebé 20 quilòmetres. Sortim l’Andreu, l’Albert i s’hi afegeix el José Luis, que no participa a la prova però m’acompanyarà durant els 42 quilòmetres. Vol fer aquest recorregut per entrenar i no per competir i amb total autosuficiència. Anem tots quatre sumant els primers quilòmetres i deixem la Seu enrere. Es formen els primers taps ben aviat així que els camins passen a convertir-se en corriols. Anem pujant a un ritme molt suau i conservador, tot xerrant i gaudint d’uns camins molt xulos, entre boscos verds, humits amb olor de la pluja del vespre anterior. La sensació de satisfacció s’apodera de mi.

El primer avituallament el trobem al km 10, on tot plegat és força caòtic, molts corredors i poca gent a l’avituallament. Ens servim aigua i fruita i continuem amunt. Sumarem més de 2.000 metres de desnivell positiu en 20 quilòmetres, així que continuem a un ritme molt conservador, gaudint totalment de la pujada, sense patir gens. Arribem al segon avituallament just abans d’encarar els darrers 300 metres de desnivell i arribar al Cap de la Fesa. El caos es torna a repetir. Ens autoservim de beguda i de fruita i pugem a la part més alta de la Cadí Trail, el Cap de la Fesa amb 2380 metres d’altura. Ens fem unes fotos tots plegats, agafem aire i gaudim d’unes vistes espectaculars tant de la Cerdanya com de l’Alt Urgell, amb la Seu al fons de tot. Es fa difícil pensar que en 3 hores 52 minuts pugis tu solet fins aquí dalt sense l’ajuda de ningú. Pensant-hi ara se’m posa la pell de gallina. Aquí es desvien les dues curses, a nosaltres ens quedaran 22 quilòmetres de baixada i als valents de l’ultra 60 quilòmetres més.


Després de 5 minuts ben bons de relax a dalt del Cadí comencem una trepidant baixada de tornada cap a la Seu. Als primers metres l’Andreu i l’Albert decideixen baixar amb més calma. En José Luis i jo decidim baixar més ràpid, tinc ganes de sentir l’adrenalina a la meva sang i gaudir/patir d’una baixada llarga de més de 22 quilòmetres. Baixem per prats, entre boscos amb gran desnivell, camins amb força dificultat tècnica, tobogans i paratges dels quals gaudeixo d’allò més. La calor es fa cada cop més intensa, però gràcies als dos avituallaments, un a Adraén i l’altra a La Bastida, puc carregar de líquid, sals i poder afrontar la baixada el millor possible. Gràcies a la pujada conservadora puc fer una baixada ràpida, avanço a un munt de corredors i arribo a la Seu en 6 hores i 39 minuts. M’acomiado d'en José Luis a 200 metres de la linia d’arribada i faig els darrers metres on m’espera la Llúcia i la Toñi, una bona amiga de l’Albert i de l’Andreu, gran persona, per cert!

Després d’un avituallament final una mica justet (pasta una mica passadeta, pernil dolç, formatge i botifarra, i de beure nomes aigua i cocacola natural i cervesa) la beguda isotònica s’agraeix quan acabes una cursa amb calor. Esperem una estona a que arribin l’Andreu i l’Albert que arriben cansats però amb una cara de satisfacció total. L’Andreu després de patir molt durant la baixada i l’Albert per haver acabat la seva primera marató de muntanya! Aprofito aquestes línies per felicitar-los perquè té molt i molt de mèrit acabar una cursa tan dura quan no has pogut entrenar en condicions. Els hi desitjo tota la sort per la OCC de la Ultra Trail del Mont Blanc (53 km i 3300 metres de desnivell positiu)

Jo acabo satisfet de la Cadí Trail ja que arribava tres setmanes després de la Kilian’s Classik, i en aquest temps no he tingut molt bones sensacions. Durant la cursa he pogut aprendre un munt de coses positives i he pogut gaudir de camins totalment desconeguts i d’unes vistes immillorables de la Cerdanya i de l’Alt Urgell. Aquesta cursa té molt de futur i els organitzadors ja saben algunes cosetes millorables i que de ben segur que l’any vinent serà encara millor!

Classificacions Cadí Ultratrail 2014 (pdf)

Classificacions Cadí Trail 2014 (pdf)

Fotos del Cadí Ultratrail 2014 (Josep Maria Montaner)

 

Participació