Olla de Núria

​L'Olla de Núria canviarà de data per la perdiu blanca

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser ha comunicat a la Unió Excursionista de Vic que la cursa de muntanya no es pot disputar entre el 15 de maig i el 15 d'agost

L'Olla de Núria és una de les curses de muntanya més importants a Catalunya | Josep M. Montaner
per NacióMuntanya, Vic, Catalunya | 31 d'octubre de 2022 a les 16:53 |
L'Olla de Núria deixarà de disputar-se el mes de juny. El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser ja ha informat a la Unió Excursionista de Vic que ha de canviar de dates per evitar molestar les cries de perdiu blanca. La nova data, que encara no ha estat decidida, haurà de ser abans del 15 de maig o després del 15 d'agost. Inicialment, l'Agència Catalana de Notícies (ACN) ha informat que seria el setembre, un fet que l'organització ha desmentit que sigui ferma.
 

La perdiu blanca es tracta d'una espècie amenaçada -a Catalunya es creu que no se superen les 150 parelles- i la del Ripollès és la població més oriental. Fins ara la cursa se celebrava a mitjans de juny, però la direcció del parc ha decidit que l'any vinent cal passar-ho al setembre perquè no hi ha possibilitat de canviar el recorregut. El 72% del trajecte està per sobre dels 2700 m, ascendint pel Puigmal i recorrent diferents colls.

El director del parc, Santi Farriol, subratlla en una entrevista a l'ACN que hi ha una "gran entesa" amb els organitzadors de la cursa que també han mostrat empatia davant els motius exposats pel canvi. Remarca que les curses son un factor més de pressió -al parc se'n fan una quinzena a l'any- per a la fauna i flora i que aquest era un cas molt clar que calia corregir. "La perdiu blanca està declarada com a espècie vulnerable, que vol dir que està a punt d'entrar en perill d'extinció i aquí és quan s'encén la llum vermella", explica.



L'Olla de Núria es fa el juny, moment en què les femelles ja han post els ous i hi ha més risc d'abandonament del niu. En canvi, si la cursa s'endarrereix al setembre, els polls ja son autosuficients i ja no es tem per la seva supervivència. Es dona el cas que el parc és un emplaçament estratègic per a l'espècie, atès que és on hi ha la població més oriental en territori català. "Viu en zones de carenes, les parts més altes de la muntanya; el canvi climàtic ha fet que la perdiu vagi pujant d'alçada però aquí jan o tenim més muntanya i cal perllongar al màxim el seu hàbitat perquè és un gran atractiu" i un element important per a la biodiversitat, explica Farriol.


La direcció del parc ha comunicat a la Unió Excursionista de Vic que no es pot fer entre el 15 de maig i el 15 d'agost. Ara els organitzadors estan valorant quin serà el millor moment, atès que no es pot canviar el recorregut.

Nous censors per estudiar-la


Aquest any han instal·lat uns censors que permeten fer gravacions dels sons i tenir més dades sobre el terreny. "Podem fer que gravin en dies concrets, com ara el maig, que és quan canta la perdiu blanca", detalla. No hi ha xifres exactes dels exemplars que hi ha a la zona, però tot indica que s'hauria reduït un 30% en els últims anys. Amb els nous dispositius es podrà fer un seguiment més exhaustiu de la població i veure la seva evolució.
 

El Ripollès acull les poblacions més orientals de perdiu blanca Foto: Cedida a l'ACN


La perdiu blanca instal·la els nius directament a terra. Les activitats lúdiques i esportives en les zones alpines estan entre els factors que pertorben la calma que necessiten i això té efectes amb "pèrdua de postes, augment de mortalitat i predació", segons es recull a la fitxa tècnica elaborada per la Generalitat. Des de l'any 2009 es va posar en marxa un projecte transfronterer amb França per frenar la pèrdua de diversitat genètica i endogàmia d'aquesta població més oriental. Aquesta és la població de perdiu blanca més meridional d'Europa.

Una altra espècie protegida que, aquesta sí que està en perill d'extinció, és el gall fer. I al Ripollès també tenen la població més oriental. Per al director del parc, la gestió pública també implica redirigir la gent i les activitats allà on fa més falta la tranquil·litat per a la preservació d'hàbitats.

 

Participació