Pagesia

Situació crítica de la petita pagesia, que no pot aguantar la pujada dels costos de producció

Unió de Pagesos alerta que, sense ajuts, moltes explotacions familiars desapareixeran

Martina Marcet, de Cal Rojo, mira les vaques que acaba d'engegar a pasturar | ACN
per Redacció, 24 d'octubre de 2022 a les 17:51 |
Tancar. Aquesta ha estat l'última opció de Cal Roio, una petita granja de la Nou de Berguedà dedicada a la cria de pollastres d'engreix. Abans d'arribar fins aquí, ho han intentat gairebé tot: reduir la producció, repercutir una part dels costos en el preu final i, fins i tot, prescindir del sou de la gerent. Però res de tot això ha estat suficient. La pujada del preu del pinso, que ha estat del 40% en tan sols un any, i la baixada de comandes per la pèrdua del poder adquisitiu han estat devastadors. El cas de Cal Roio és un exemple més del que viu la petita pagesia i les explotacions familiars per l'actual context de crisi. Unió de Pagesos diu que és una "lluita per la supervivència" i alerta que, sense ajuts, moltes explotacions desapareixeran.

La pujada del preu del cereal arriba després de la crisi de la pandèmia, que va obligar moltes petites explotacions a endeutar-se per poder tirar endavant. És el cas de Les Feixes, de Moià, una petita explotació d'un centenar de cabres. Aquí, durant els dies més durs de la pandèmia, van haver de llençar litres de llet. I per evitar repetir la situació, van decidir fer un obrador i donar sortida al seu producte fent elaborats. Això els va generar un deute econòmic, on ara s'hi suma la pujada del preu del cereal i el de l'energia.


Per sobreviure, han reduït costos canviant l'alimentació de les cabres. "Ara les traiem més hores a pasturar i els donem palla per menjar. Anys enrere gairebé ens la regalaven i ara ens costa entre 70 i 80 euros la tona, molt més barat que el farratge d'alfals, que ens costa 200 euros la tona. És una opció per sobreviure, però fins quan aguantarem?", explica el seu responsable, Francesc Molins.

Estan amb l'aigua al coll. I, segons el sindicat Unió de Pagesos (UP), aquesta és la situació de moltes explotacions familiars del país. El responsable del sector ramader del sindicat, Jordi Armengol, alerta que, sense ajuts, moltes explotacions familiars desapareixeran. De fet, en els últims 40 anys, segons dades de l'Idescat, s'ha passat de les 127.285 explotacions agràries a Catalunya a només 54.972. En termes percentuals, significa que el 60% d'aquests negocis han tancat.


Segons el responsable del sector ramader d'UP, les ajudes per intentar frenar aquesta sagnia han d'anar en totes direccions: des del finançament, a l'accés a la terra o la reducció de la burocràcia, entre d'altres.

Armengol destaca la importància de les petites explotacions per conservar el mosaic al territori. "Son empreses arrelades al territori, fills del poble, que viuen al poble i generen la riquesa al poble", subratlla.


Quan prescindir del sou no és suficient per sobreviure


La Martina Marcet està al capdavant de Cal Roio, una petita explotació de la Nou de Berguedà dedicada a la cria de pollastres d'engreix. La pujada del preu del pinso -que és el principal aliment dels pollastres- i la pèrdua del poder adquisitiu dels clients -que han reduït comandes-, han abocat la granja al seu tancament. Cap de les mesures que han pres han estat suficients per evitar aquest final, ni tan sols prescindir del seu sou.


De moment, és un tancament provisional, a l'espera de com evoluciona la situació. Però Marcet té clar que, per reobrir, caldrà una millora de la situació global i, si això passa, "probablement caldrà replantejar les coses. Per exemple, no podrem repartir cada setmana com ho fèiem fins ara".

Cal Roio ha pogut tancar perquè, en el cas dels pollastres, es pot fer de manera "ordenada", però la situació és diferent quan hi ha animals reproductors, com per exemple les vaques. "Llavors has de mantenir unes mares, i no et pots permetre el luxe de no vendre i esperar un moment millor", explica Marcet.

 

Participació