Jocs Olímpics d'Hivern

Aragonès esquiva la polèmica amb Lambán i prioritza la «sostenibilitat» dels Jocs d'Hivern

El president de la Generalitat reclama aprofitar el "potencial" de Catalunya al capdavant de la candidatura al certamen del 2030 i manté la porta oberta a reunir-se amb el dirigent aragonès

per Àlvar Llobet, Castelló de Farfanya, Catalunya | 28 de gener de 2022 a les 16:41 |
Pere Aragonès, aquest divendres a Balaguer. | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha visitat aquest divendres la comarca de la Noguera i la ciutat de Balaguer, que és on s'havia de reunir amb Javier Lambán, president de l'Aragó. Ahir a la tarda, però, el dirigent del PSOE va declinar l'assistència a la trobada després de constatar que Catalunya no renunciaria a liderar la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern per al 2030. En una roda de premsa des de Castelló de Farfanya, Aragonès ha esquivat la polèmica amb el seu homòleg de l'Aragó i ha prioritzat que la candidatura tingui en compte la "sostenibilitat". També ha ressaltat la necessitat d'aprofitar el "potencial" de Catalunya al capdavant del projecte. "Els Jocs poden ser una oportunitat si es fan tenint en compte el territori", ha insistit.

Segons fonts de la Generalitat, Lambán "es va fer enrere" de la reunió després de constatar que l'executiu català no tenia intenció de renunciar al seu plantejament de liderar el projecte, amb Barcelona i els Pirineus com a estendards. El Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha insistit en els últims dies en la necessitat que el projecte fos conjunt. L'Aragó ha presentat fins a quatre candidatures en solitari, cap d'elles amb èxit. Aragonès ha apuntat des de la roda de premsa que està obert a reunir-se amb Lambán, i en tot moment ha reclamat "no fer gran la polèmica".


Fonts de Palau insistien ahir que l'equip del president ha traslladat el projecte a l'executiu aragonès, i que en veure que no es movien de la proposta inicial van optar per declinar l'assistència. El 16 de setembre, just l'endemà de la reunió de la taula de diàleg, el president espanyol Pedro Sánchez es va reunir amb Lambán a l'Aragó i es va comprometre amb el fet que qualsevol candidatura es faria "en peu d'igualtat". La voluntat catalana de liderar el projecte -criticada aquest dimecres al Parlament per Ciutadans, però també pels comuns i la CUP, tot i que per motius diferents- ha fet enervar Lambán, que finalment ha decidit per no asseure's amb Aragonès.

Des de la Generalitat consideren, segons les fonts consultades, una "irresponsabilitat" que el dirigent aragonès optés per no "abordar qüestions que afecten la vida i el dia a dia de la ciutadania" dels dos territoris i que hagi volgut focalitzar la cita "exclusivament" al voltant dels Jocs Olímpics d'Hivern. La setmana passada, el Govern va accelerar cap a la presentació de la candidatura amb una enquesta favorable als Jocs -tres de cada quatre catalans consideren "interessant o estratègic" que el certamen es faci a Catalunya- i amb el compromís de fer una consulta a l'Alt Pirineu i a l'Aran a la primavera. El resultat, segons va detallar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, serà vinculant. Hi tindran dret a vot al voltant de 63.000 persones.



L'encarregat de presentar formalment la candidatura, però, és el COE, organisme presidit per Alejandro Blanco, que aquesta setmana ha intensificat les reunions amb tots els actors, inclosa Vilagrà. El missatge de Blanco és que la candidatura ha de ser compartida. La Generalitat es mostrava oberta a compartir competicions -és a dir, que algunes disciplines no se celebressin a Barcelona ni tampoc als Pirineus catalans, però es nega a renunciar al protagonisme com a nucli principal del certamen. És aquí on han aparegut les discrepàncies amb l'Aragó, que han derivat en el xoc amb Lambán. "Si no es va de la mà, no hi haurà Jocs", va indicar el president Aragonès, del PSOE, fa tan sols tres dies. Els missatges han anat en aquesta línia en les últimes setmanes.


Joan Antoni Samaranch, membre del Comitè Olímpic Internacional (COI), sempre ha fixat com a condició per tenir en compte la candidatura el fet que hi hagi "consens". Al territori s'hi han organitzat col·lectius que hi estan en contra i que tenen amplificació al Parlament, com es va constatar en la sessió de control d'aquest dimecres. Aragonès, preguntat tant per la CUP com pels comuns, va determinar que si el territori votava en contra de la candidatura, ni tan sols es presentaria. De moment, la Generalitat només ha informat el COE de la seva intenció de ser considerada com a seu, però volia esperar a la consulta a l'Alt Pirineu i a l'Aran -el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès seran "escoltats" però no preguntats- per prendre una decisió definitiva al respecte.

En cas de presentar-se, una possibilitat que el desacord amb l'Aragó dificulta, el projecte hauria de competir amb ciutats com Vancouver (Canadà), Sapporo (Japó) i Salt Lake City (Estats Units). Totes tres ja han acollit uns Jocs d'Hivern amb anterioritat. El cost del certamen del 2030 està previst al voltant dels 1.300 milions d'euros, bona part dels quals -així ho ha defensat Junts, molt alineada amb el projecte- serien abonats pel COI. La resta hauria de ser sufragada a través de les entrades venudes, els espònsors i el marxandatge. El compromís del Govern és no dur a terme obres de grans infraestructures que després corrin el risc de quedar en desús.

 

Participació