Arnau Julià: «Animo a tothom a provar el repte dels onze 3.000»

El corredor de Coll de Nargó expressa la seva gran felicitat per haver realitzat un vell projecte i treu importància al fet de no baixar de les 24 hores recordant que ha evitat la via més directe

per Arnau Urgell , 17 de juliol de 2014 a les 17:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Arnau Julià, en arribar al refugi de Vallfarrera. Foto: @arnau_julia

Arnau Julià ha completat a quarts de quatre de la tarda el repte de coronar els onze 3.000 catalans. Poc després, des del refugi de Vallferrera, ha atès NacióMuntanya per valorar l'abast de la proesa. Ha tret importància al fet de superar el límit de 24 hores i s'ha mostrat molt satisfet pel nivell de forma assolit i la futura participació a la TDS de la Ultratrail de Mont Blanc, on defensarà el títol del 2013.


- Fa pocs minuts ha completat el repte dels onze 3.000 catalans. Com se sent?

- Content, molt content. Era un projecte que feia molts anys que volia fer i quan l'acabes et sents immensament feliç. Durant tot aquest dia sencer he gaudit molt dels paisatges i de l'ambient que ha generat tota la gent que m'ha acompanyat en el repte.


- Ha aconseguit enllaçar els onze 3.000, que és una proesa, però ho ha acabat fent en quatre hores més de les que s'havia “autoimposat”...

- Bé, la idea de les 24 hores venia de la persona que es va “inventar” la idea, en Miquel Sànchez del refugi Ventosa i un company seu. Ells pensaven en fer el trasllat –entre els pics de l'Alta Ribagorça i els del Pallars Sobirà- o bé en cotxe o eb bicicleta. Fer-ho en menys d'un dia no és impossible però ja tenia clar que era molt difícil.


- El tram d'enllaç deu ser precisament el pitjor...

- Sí, acaben sent setanta quilòmetres entre la Vall de Boí i la zona de la Pica d'Estats. Ja són prou complicades les ascensions com per afegir-hi tot aquest enllaç que, a part, no és gens fàcil ja que té força desnivell i és molt tècnic. A més, jo mateix vaig posar-me pedres a meva pròpia teulada escollint un recorregut que, per exemple, evitava uns tres quilòmetres d'asfalt a l'entorn d'Espot.

- Si s'hagués de quedar en una sola imatge de tot el repte quina seria?

- Buf, això és quasi impossible. Però intentant-ho diria la posta de sol així com l'espectacular vista des del Besiberri Nord. En tot cas, és un recorregut salvatge i brutal de l'inici al final.

- Fins a quin punt convida a la resta de gent a intentar-ho?

- I tant. El recorregut ja hi és. Jo he buscat el més bonic en comptes del més directe i animo a tothom a fer-lo, sigui d'una sola tirada o per etapes. De fet, es passa per molts refugis i, per tant, és ideal per fer-lo en diverses tirades.

- Després de completar aquest repte, molt personal, com afronta la TDS –Sur les Traces des Ducs de Savoie- de la Ultratrail del Mont Blanc?

- Les sensacions al llarg del recorregut han estat molt bones especialment a nivell d'estómac després d'una primera part de l'any amb molts problemes. És una qüestió que, per una banda, m'ha sorprès i, per l'altra, em motiva molt per a la TDS. A més, enguany competirem junts els tres guanyadors de les tres curses del 2013: Xavier Thevenard, Toti Bes i jo mateix. Ara només cal esperar com reacciona el turmell perquè me'l vaig girar a la segona hora i he estat corrent 26 més.

Arnau Julià, a la Pica d'Estats. Foto: @arnau_julia

 

Participació