Fauna

​Més de 200 càmeres rastrejaran les poblacions de gat fer, l'únic felí autòcton a Catalunya

El projecte, que pretén veure el nivell d'hibridació amb gats domèstics, ja ha començat a Osona

per Osona.com , 10 de febrer de 2021 a les 16:37 |
Un gat fer fotografiat per una càmera dels investigadors al Parc del Castell de Montesquiu | ACN
El gat fer o gat salvatge (Felis Silvestris) és l'única espècie de felí autòcton a Catalunya, però encara és un gran desconegut. No se sap amb precisió la seva distribució geogràfica i no hi ha una xifra aproximada de poblacions. Des de fa uns mesos, el Grup de Recerca de Carnívors de Catalunya i la Fundació Barcelona Zoo han posat en marxa un projecte pioner per fer-ne un seguiment en els pròxims anys i en diferents punts del territori. Preveuen desplegar més de 200 càmeres de parany fotogràfic i recollir excrements per comprovar genèticament el nivell d'hibridació amb gats domèstics i en quin estat de salut es troben els exemplars. Al Parc del Castell de Montesquiu ja ha aparegut a quatre punts diferents.

El desplegament de les càmeres de "fototrampeig" es farà de forma progressiva. En total, es preveu que hi hagi unes 18 estacions repartides per Catalunya, especialment allà on ja hi ha constància de la seva presència. Cada estació controlarà dotze càmeres i se seguirà per primer cop una única metodologia per poder posar en comú la informació extreta i esbrinar més coses d'aquest carnívor autòcton.


On ja fa setmanes que tenen les càmeres instal·lades és a la zona del Parc de Montesquiu. Al capdavant hi ha el Grup de Naturalistes d'Osona, que porten des del 2013 seguint la pista del gat salvatge. Un dels investigadors del pla de seguiment, Marc Vilella, explica amb entusiasme que en un mes ja ha aparegut en quatre punts diferents. "Estem molt contents perquè també hem pogut recollir rastres amb excrements que s'analitzaran genèticament", explica a l'ACN.

Cada mes revisen el material de les càmeres, que també aporten informació d'altres espècies, com ara guineus o fagines que es troben al mateix nivell de la cadena tròfica. I és que aquest projecte també permetrà recollir informació d'altres carnívors d'interès. "Hi poden haver sorpreses", admet Josep Xarles, tècnic de la Fundació Barcelona Zoo, que és qui aporta finançament al projecte liderat també pel Grup de Recerca de Carnívors de Catalunya.

 

Un investigador manipulant un de les càmeres per fer el seguiment del gat fer Foto: ACN


Segons Xarles, és el primer cop que es destina un desplegament de càmeres tan gran amb una única metodologia. Un dels objectius és conèixer l'estat de les poblacions i fins a quin punt s'han hibridat amb els gats domèstics. Una diagnosi que confien poder tenir en els pròxims anys i que serveixi per gestionar la seva conservació. "No sabem si la població està en regressió", remarca el tècnic, que posa l'exemple del projecte de recuperació que hi ha a Escòcia on "les poblacions es van hibridar totes amb el gat domèstic".


Per la seva banda, el director del Parc del Castell de Montesquiu, Joan Carles Àngel, situa el projecte en el global de plans de seguiment d'espècies d'interès. Remarca que són estudis de gran valor que permeten decidir mesures per afavorir el seu hàbitat i donar-ho a conèixer a la societat.

L'hivern i primavera, el millor moment per estudiar-lo

El parany fotogràfic és una tècnica no invasiva que permetrà saber on estan les poblacions de gat salvatge a Catalunya i l'estat dels exemplars. Les primeres referències el situaven únicament al Pirineu però en els últims anys s'ha detectat a punts del Prepirineu com ara Lluçanès, Bisaura o al Montseny o fins i tot al Ripollès gràcies a la feina de seguiment de voluntaris i Agents Rurals.

L'hivern i la primavera són el millor moment per rastrejar-lo segons detalla Ferran Sayol, investigador del pla de seguiment. No acostuma a deixar-se veure de dia i el moment clau és a la mitjanit quan surt a caçar talpons i ratolins. No té depredadors però es creu que les poblacions són petites, fet que també en dificulta l'estudi.

Els seus trets distintius són les quatre línies fosques darrere el clatell entre el seu pelatge gris i una línia negra al dors que travessa tota l'esquena. Té una cua gruixuda amb anelles fosques al final i una taca blanca al pit. Sayol remarca que cal fer encara molta divulgació per donar a conèixer aquesta espècie protegida a Catalunya.

 

Participació