Territori i Medi ambient

Agafen mostres biològiques de ratpenats a la Fageda d'en Jordà, on resideixen els exemplars més grans d'Europa

Es confirma que les femelles migren al centre d'Europa per criar i que els mascles resideixen tot l'any a Catalunya

per Redacció, 10 d'agost de 2019 a les 16:06 |
Investigadors extraient mostres d'un exemplar de ratpenat de la Fageda d'en Jordà | ACN
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han agafat per primer cop mostres biològiques de ratpenats de la Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Aquest emplaçament és de gran interès perquè hi viu l'única colònia localitzada a Catalunya del Nyctalus lasiopterus, el ratpenat més gran d'Europa. L'estudi té per objectiu conèixer l'estat de salut dels ratpenats i possibles malalties i inclourà mostres de les diferents espècies. El projecte és finançat per Zoo de Barcelona i compta amb la col·laboració del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, que fa quinze anys que els investiga. Aquest seguiment ha confirmat que les femelles que viuen a la Fageda emigren al centre de França mentre que els mascles es queden tot l'any pels entorns de la Garrotxa.

Agafar mostres biològiques d'un ratpenat és una tasca complicada, i més si es fa de dia, només a l'abast dels experts. Així ho van comprovar els investigadors del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB, Òscar Cabezón i Lourdes Lobato, i del Centre Tecnològic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon, durant una sortida aquest estiu a la Fageda d'en Jordà.

 
El primer pas era localitzar i capturar un exemplar de ratpenat a la zona on hi viuen dues espècies protegides. Per aconseguir-ho es van baixar amb molta cura més de vint caixes niu que hi ha instal·lades i es van obrir per comprovar si al seu interior n'hi havia algun dormint. Després de quatre hores, es va localitzar un exemplar de ratpenat petit, el Nyctalus leisleri, una espècie més comuna als boscos catalans si es compara amb el gran Nyctalus lasiopterus, un nòctul gros que amb les ales esteses pot arribar a fer 50 centímetres.

Els investigadors, equipats amb guants i màscares, van tenir l'oportunitat d'agafar per primera vegada mostres biològiques d'aquests exemplars a la Garrota, extraient mostres de sang, restes de saliva, pèl i mostres rectals amb l'ajuda de bastonets.
 
L'investigador Òscar Cabezón explica que aquest estudi és de gran interès perquè els ratpenats són "els mamífers més amenaçats d'Europa i se sap molt poc sobre les malalties que poden patir".

D'altra banda, també es va fer una exploració exhaustiva de l'animal, pesant-lo i comprovant el seu estat de salut. Es va constatar que era un mascle d'edat adulta, que estava en molt bon estat i sense lesions ni paràsits. Segons explica Lobato, una de les dificultats és determinar l'edat dels exemplars, i una manera d'aconseguir-ho seria observant el desgast de les dents. La gran sorpresa va ser descobrir que tenia un microxip implantat sota la pell, i un cop consultada la base de dades, es va saber que li havien posat feia quatre anys.
 

Un investigador examinant les ales d'un ratpenat a la Fageda d'en Jordà. Foto: ACN


Les femelles migren al centre d'Europa per criar
 
També es confirma una dada sobre el procés d'aparellament dels ratpenats gràcies a la captura d'una femella prenyada de nòctul gros de la Fageda d'en Jordà. Una investigadora francesa va trobar l'exemplar, anellat el 2016, a Vézins-de Lévézou (França). Una dada de gran interès perquè confirma el procés migratori de les femelles mentre els mascles es queden tot l'any a la Garrotxa.

El biòleg i investigador Jordi Camprodon, explica que les femelles "baixen a finals d'estiu per aparellar-se amb mascles, passen l'hivern junts i quan arriba la primavera tornen a migrar cap als boscos centreeuropeus on tindran les cries".
 
Des del 2010 s'han censat una cinquantena d'exemplars a la Fageda i dos cops a l'any es fa un seguiment de les caixes niu que hi ha instal·lades. Aquest treball ha permès descobrir que els ratpenats canvien sovint de refugi, i aquest fet aporta noves dades: "Si volem preservar-los, cal que hi hagi una xarxa de cavitats i nius disponibles" ja sigui naturals (en forats d'arbres o cavitats) com nius artificials, afegeix Camprodon. Fa uns anys es va saber que aquests ratpenats baixaven a l'estany de Banyoles i rodalies per alimentar-se. Els primers exemplars de nòctuls grans a la Garrotxa es van detectar el 2005 i es creu que n'hi deu haver una quarantena.
 
Actualment, a Catalunya hi ha 30 espècies, totes protegides. "És el mamífer més amenaçat i també el més desconegut per la comunitat científica", conclou Camprodon.
 

Investigadors extraient mostres d'un ratpenat a la Fageda d'en Jordà Foto: ACN

 

Participació