Ciclisme

Everesting: el repte de moda

Sumar en bicicleta els 8.848 metres de la muntanya més alta del món en desnivell acumulat sedueix fins i tot a professionals

per Fosbury, 8 d'agost de 2019 a les 12:02 |
David Riba, en primera posició, pujant a Santa Engràcia amb quatre companys | David Riba
Pot semblar una moda passatgera, però l'"Everesting" ha arribat per quedar-se. Ara que plataformes com Strava estan a l'abast de pràcticament tothom, els ciclistes que estan en un òptim estat de forma poden plantejar-se un repte que cada cop té més adeptes i que ja ha arrelat amb força a casa nostra.

Què és l'Everesting? El nom ja ajuda a lligar caps. La idea és molt senzilla: aconseguir dalt de la bicicleta una ascensió total de 8.848 metres (altitud de la muntanya més alta del món) enfilant tants cops com facin falta una mateixa ascensió sense parar a descansar ni dormir. Un repte que cal fer d'una tirada i que es pot dur a terme a qualsevol port de muntanya del planeta.


Els orígens

El 1994 George Mallory (nét de l'alpinista britànic del mateix nom que va protagonitzar les primeres expedicions a la muntanya més alta del món) va donar 10 voltes al voltant del Mount Donna Buang a Austràlia, aconseguint d’aquesta manera un desnivell de 8.848 metres. Va ser el precursor d’aquesta experiència esportiva en bicicleta. Se’l considera el fundador d'aquest repte, amb tot el renom que dóna el nom de Mallory quan se’l relaciona amb qualsevol cosa que, ni que sigui de forma tangencial, té a veure amb la muntanya més alta del món.

L'oficialització

L’any 2014, HELLS 500 (un grup de ciclistes de Melbourne) va donar caràcter oficial a aquest repte. El web everesting.cc serveix per a posar en contacte a tots els atletes que se’l plantegen, a més de marcar les regles de cada ascensió i crear un quadre d’honor en el qual apareixen els noms dels que l’han aconseguit. El cert és que la web recull poquíssims casos de tots els Everestings que s'han assolit en els darrers anys a tot el món perquè per a molts ciclistes el repte no té res a veure en formar part d'un quadre d'honor mundial.


Richie Porte s'apunta a la moda

El ciclista australià, recentment classificat onzè del Tour liderant l’equip Trek Segafredo, ha estat l’últim d’apuntar-se a aquest repte, que ara sedueix fins i tot a professionals com ell. Porte va pujar fa pocs dies 11 vegades el Col de la Madone, a la vora de Mònaco i Niça, en companyia del seu amic Cameron Wurf, exciclista, exprofessional del rem i actualment triatleta de llargues distàncies.

Porte i Wurf van emprar 14 hores, 22 minuts i 50 segons de pedaleig per a cobrir 270,95 km i ascendir 9.012 metres en les rampes d’una muntanya que és habitual en els entrenaments del ciclista encara que mai s’ha volgut incloure com a part del recorregut del Tour de França.

L'Everesting a Catalunya

Ja hi ha un bon grapat de ciclistes amateurs que han decidit provar sort amb el repte de l'Everesting a casa nostra. Fa un parell de mesos ens fèiem ressò de l'experiència d'èxit de David Riba al Pallars, però la iniciativa ja s'havia assolit un any abans, per exemple, a La Noguera, amb 15 ascensions consecutives de Núria Codina i Enric Sabaté a l'ermita de Montalegre i ja hi ha més d'un ciclista que ha decidit tirar endavant el repte a l'emblemàtica muntanya de Montserrat.

Atès el creixement dels intents individuals d'aquest repte (de vegades, incomplets davant l'exigència de fer un Everesting), ja hi ha hagut algunes iniciatives per pujar de forma col·lectiva una muntanya de Catalunya en forma de prova cicloturista singular. És el cas de L'Everesting La Mussara convocat el passat mes de juliol per Cycling Costa Daurada, que va marcar un temps límit de 20 hores per a completar les ascensions continuades al port de 10,25 quilòmetres i un pendent mitjà del 6%.

 

Participació