Entrevista

​Anna Comet: «Les embarassades que fem esport no hem de ser una excepció»

L'esportista d'alt rendiment està de 7 mesos i vol normalitzar aquesta situació

, Vic | 22/06/2018 a les 09:55h
Especial: Salut
Arxivat a: General, Anna Comet, entrevista, embaràs, esportista d'elit, esport d'elit
Anna Comet al Puigmal.
Anna Comet al Puigmal. | Josep M. Montaner.
No és habitual veure embarassades corrent o caminant per la muntanya. Que no sigui habitual no vol dir que no n'hi hagi. Una d'aquestes és l'esportista d'alt rendiment Anna Comet, col·laboradora de NacióMuntanya, que d'aquí a uns mesos donarà a llum el seu fill Gil. Està de 7 mesos i, tot i abaixar molt el ritme, segueix practicant esport i apunta que troba "molt a faltar entrenar i competir".

La vigatana reconeix que a alguns encara els hi costa encaixar la seva decisió, tot i seguir els controls rutinaris mèdics. Per aquest motiu ha decidit fer-ho públic "per normalitzar la situació". Com moltes altres, té diabetis gestacional i precisament l'esport l'ajuda a cremar els sucres. Comet té previst recollir aquesta experiència de l'embaràs, la maternitat i l'esport en un llibre.

- Com es pot combinar el fet d'estar embarassada i seguir practicant esport?

- Primer de tot perquè ja ho feia abans. El meu embaràs m'ho permet. Tinc un embaràs bo, no m'he engreixat gaire i, fins i tot m'he aprimat. Porto tot el pes a la panxa. I llavors, tinc ganes de fer-ho. Si em quedo a casa tancada, em torno boja.

- Seria pitjor pel nen quedar-se a casa...

- No sé si el nen nota quelcom. El que sé segur és que no seria gens bo que m'hi quedés. He llegit molt sobre això, perquè em preocupava el tema de l'esport i l'embaràs. Tenia ganes de seguir fent esport sense fer mal el meu fill. He arribat a la conclusió que l'activitat física és bona per la mare i pel nadó. Hi ha estudis que expliquen que a nivell neuronal el fetus es desenvolupa millor si la mare fa activitat física.

A més, fent activitat física -suau- transportes més oxigen a la sang i al fetus. Normalment els nens amb mares amb activitat física surten amb menys greix, més valents... al final, el nen sortirà com hagi de sortir. Per exemple, jo he agafat diabetis gestacional i el nen ve més gros del que tocaria. Per mi és una cosa bona, em ve de gust fer-ho i si a sobre no li fa cap mal, fantàstic.

- Va parlar amb algun metge?

- La meva ginecòloga des del primer dia em va dir: "estàs embarassada, no estàs malalta". Sap el ritme de vida que porto i els meus antecedents. Havíem parlat de quan podia quedar-me embarassada, perquè en la vida d'un esportista d'alt rendiment és difícil trobar el moment. Em va dir molt clarament que havia de seguir fent la meva vida abaixant, òbviament, el ritme. També ho vam comentar amb el meu metge esportiu i m'he documentat amb molts articles científics, que sé d'on venen, com el Col·legi d'Obstetres i Ginecòlegs dels Estats Units o del Consejo Superior de Deportes.
 

Anna Comet apunta que volia seguir practicant esport, sempre i quan no fes mal el seu fill. Foto: Josep M. Montaner

 
- Els primers mesos d'embaràs acostumen a ser els més difícils. Com els ha passat?

- No he tingut un bon embaràs i la gent es pensa que sí. He tingut molts problemes amb el sucre, tot i no tenir vòmits al principi. El sucre et desestabilitza molt perquè a vegades estàs molt avall d'energies, tens malestar... De mica en mica m'he adonat que si fas exercici, cremes sucre i estàs molt millor. Sabia que si feia l'esforç de fer esport, quan tornava em sentia molt millor. El principi vaig deixar de fer exercici perquè no em trobava bé, però al final em vaig adonar que se'm posava millor.

És possible estar embarassada i portar una vida esportiva


- Per situar als lectors, què feia abans Anna Comet i què pot fer ara?

- Sembla que faci molt, però he abaixat moltíssim el ritme. Abans entrenava seriosament per ser esportista d'alt rendiment i ara simplement surto per fer activitat física. Intento sortir cada dia una horeta a córrer o a nedar entre setmana. I el cap de setmana vaig a caminar per la muntanya i allargo una mica més. Sempre a ritmes tranquils. A part, ara amb la diabetis gestacional, miro de desplaçar-me als llocs caminant.

- Com ho percep la gent? Consideren que l'embaràs és una malaltia?

- Hi ha de tot. Em vaig plantejar fer-ho públic perquè tenia ganes de difondre que és possible portar una vida esportiva i tenir un embaràs. No per estar-ho has de perdre la teva identitat. L'Anna Comet és esportista. El fet de fer-ho públic, t'exposes a què et diguin coses bones i dolentes. Sí que és cert que hi ha gent que reacciona malament sense coneixe'm de res i llavors n'hi ha que m'ho agraeix per ajudar a canviar de mentalitat, sobretot dones que no ho tenen tant clar i paren de fer esport perquè, per exemple, el seu metge els hi diu. Les embarassades que fem esport no hem de ser excepcionals, hem de ser normals. Vull que això és normalitzi.

- Vas trobar algun precedent aquí a Catalunya o de fora?

- N'hi ha. Hi ha una corredora de Salomon d'Estats Units perquè va portar en el seu moment un embaràs molt semblant al meu. També tinc companyes que han quedat embarassades i han seguit fent exercici, però potser no ho han fet tant públic. Com a periodista he intentat que es parli de les coses i es normalitzin. El percentatge és baix, però ni molt menys sóc única.

- Què suposa l'embaràs per la carrera d'una esportista d'alt rendiment? Com ho encaixa a la vida que porta?

- La veritat és que fa vuit anys que estic casada amb el meu home; i després de casar-nos tothom t'apreta perquè tinguis fills. Per ell, els haguéssim tingut abans, però també entenia la meva situació. Estava passant per un bon moment en la meva carrera esportiva i un embaràs -si tot va molt bé- mínim és un any. Al final, però, t'adones que et fas gran i el projecte familiar també és important i si en tens ganes, en algun moment t'has d'aturar. Vam començar a buscar-lo i, la veritat, va arribar molt ràpid.

Trobo molt a faltar entrenar i competir


- Ha aparcat cap projecte?

- Per aquest any tenia un projecte potent que és Maratón des Sables, però l'aparco un parell d'anys i cap problema. No em sap cap greu. Sí que haig de dir que trobo molt a faltar entrenar i competir. Hi ha dies que ho porto millor o pitjor.

- I l'entorn esportiu on es mou entén que deixi un any de la carrera per tenir un fill?

- Crec que s'entén força. Fins i tot, tenia una mica de por per veure com reaccionarien els espònsors i han reaccionat molt bé. Cap s'ha tirat enrere i m'han mantingut les condicions. Només he perdut les primes per resultats, perquè bàsicament no n'hi ha si no competeixo. Cal dir que el fet d'apostar molt per la difusió de l'embaràs, he tingut molta repercussió en mitjans perquè ha cridat l'atenció. Al final també els hi interessa això. D'altra banda, cada cop hi ha més dones que al tornar de l'embaràs han fet resultats molt bons.
 

Comet ha fet públic el seu cas per normalitzar la situació. Foto: Josep M. Montaner


- Deia que ha apostat molt per la difusió, creu que el seu cas pot ajudar a trencar el prejudici que concep l'embaràs com una malaltia?

- M'agradaria que sí. Anem molt de moderns i vivim en l'edat de pedra. Sé que quan hagi tingut el meu fill i decideixi anar-me'n a competir als Estats Units deu dies, hi haurà gent que no ho entendrà. Si fos en Marc [el seu marit] el que marxés, no passaria res. En aquest nivell socialment estem molt enrere encara. Val la pena que anem avançant i només ho farem si normalitzem aquestes coses.

- El seu cas és excepcional perquè és esportista d'elit. Creu que pot un exemple per dones que fan esport de manera més suau?

- Crec que sí, sempre i quan adaptis el ritme i l'esforç al qual estaves acostumada. Abans en un entrenament normal podia fer 15 o 20 quilòmetres a gas a fondo. Ara en faig 10 tranquil·lament. Sempre intento tornar a casa amb la sensació que hagués fet una mica més, però no cal arribar a estar feta pols. No em toca ni és bo. Animo que les dones embarassades facin esport al nivell que toqui perquè és bo per elles i el fetus. L'activitat física és bona per tot sempre portada el ritme que toca.

- Com s'ho nota quan ha de parar?

- Em conec moltíssim. Una cosa bona que tenim els esportistes d'alt rendiment és que et coneixes molt el cos. No et sabria dir el perquè, però t'ho notes. Abans sí que arribava fins al límit, ara paro abans.

- D'aquí a un temps, quins objectius et marques?

- Depenent de com vagi el part i, després, si ens deixa dormir, la idea és tornar-me introduir a la competició. Vinc d'uns anys de fer llarga distància i ara vull quedar-me al voltant de la marató. Crec que és una distància que puc adaptar-me relativament ràpid. Si tot va molt bé, l'agost del 2019 hi ha una cursa als Estats Units que en principi seria l'objectiu fort de l'any que ve. I d'altra banda, de cara el 2020, vaig molt decidia a fer Maratón des Sables.
 

Anna Comet té previst recollir l'experiència en un llibre. Foto: Josep M. Montaner

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Les muntanyes d'Aigüestortes sota el cel estrellat
Les muntanyes d'Aigüestortes sota el cel estrellat | Joan Llimiñana
01/01/1970
El parc està a l'espera de rebre el certificat de Reserva Starlight per la qualitat del cel nocturn
Kilian Jornet durant la Salomon Ring of Steall Skyrace.
Kilian Jornet durant la Salomon Ring of Steall Skyrace. | @iancorless.
01/01/1970
Va completar el recorregut en 3h04: 34, marcant un nou rècord de la prova en millorar en 20 minuts l'anterior plusmarca de Stian Angermund-Vik (3h24: 51)