«La mida importa?», per Anna Comet

«Hem perdut la perspectiva dels quilòmetres i tendim a desprestigiar tot allò que queda per sota de la marató.»

| 20/12/2017 a les 20:32h
Especial: Anna Comet
Arxivat a: Curses, Anna Comet, confidències, marató
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/12/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tinc la sort de gaudir de córrer amb totes les lletres i tot el significat de la paraula. La competició, ben entesa, em motiva fins a límits insospitats i m’omple fins a l’infinit emocionar-me tant quan preparo o faig una cursa de 100 km d’alta muntanya, una de 6 etapes per la costa o la selva, un 10.000 d’asfalt o crosos de 4 km al costat d’una ciutat.

Actualment sembla que si no la fas molt grossa no cal ni que t’hi posis i ens equivoquem! La mida potser no importa tant!

No és tan estrany sentir, quan parlem de curses, que “jo faré la curta, aquesta vegada” com excusant-nos... i resulta que la “curta” és una marató. Home... curta, curta! Hem perdut la perspectiva dels quilòmetres i tendim a desprestigiar tot allò que queda per sota de la marató.

Des del meu punt de vista, el que sí que importa és trobar l’encant a cada una de les diferents proves, saber-ne veure els reptes i no entrar amb desprestigis sense sentit. Així les veig jo:

— Una cursa de muntanya de llarga distància (d’entre 60 i 110 km): són proves completes que et demanen una fortalesa mental ferma i equilibrada, més enllà de l’aspecte físic. L’estratègia és molt important, així com l’alimentació i la hidratació en cursa.

— Una cursa per etapes (d’entre 4 i 7 etapes): podria escriure un llibre sencer explicant bondats d’aquestes proves, però m’enganxa la serenitat que demanen per saber gestionar els esforços, l’èpica que desprenen per arribar a meta un dia rere l’altre sabent que algun serà molt dur i, igualment, hauràs d’aguantar i el contacte amb la resta de corredors.

— Una mitja marató de muntanya: dins de les curses de muntanya són una bona barreja entre rapidesa i llargada. Prou curtes per mantenir ritmes elevats i ‘jugar-te-la’ una mica amb la intensitat i prou llarga com per fer recorreguts espectaculars i donar temps als corredors que no són tan explosius a posicionar-se si no s’han encantat massa al principi.

— Un 10.000 d’asfalt: surt a ritme i ves incrementant, però aquest ritme no pot ser massa lent o ja no ho recuperes, ni massa ràpid o l’acabaràs caminant. Trobar aquest equilibri és tant complicat com màgic.

— Un cros de 4 km: només la sortida en massa ja em fa pujar l’adrenalina pels núvols, sentir els claus picant contra el terra i pensar... no caiguis que et deixen com un colador. Aquella sensació d’anar al límit, pensar que no aguantaràs i encara ets capaç de donar un punt més.

Indescriptible!

COMENTARIS

Tendència de la mida
Carles S, 29/01/2018 a les 22:58
+6
-0
Per mi la tendència actual es que cada vegada hi ha més corredors a les mitges i a les express (18km 800D+ aprox.) que no pas a les de més quilometratge de la mateixa cursa.
Tanmateix aquest passat 2017 a les curses de KV era freqüent veure 130 corredors,i creixent ... impensable fins fa poc.
Gràcies Anna per el teu raonament .

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Les muntanyes d'Aigüestortes sota el cel estrellat
Les muntanyes d'Aigüestortes sota el cel estrellat | Joan Llimiñana
01/01/1970
El parc està a l'espera de rebre el certificat de Reserva Starlight per la qualitat del cel nocturn
Serrasolses ha estat tres segons a l'aire fins arribar a l'aigua
Serrasolses ha estat tres segons a l'aire fins arribar a l'aigua | TV3
Darío Albert
01/01/1970
El gironí establert al Pallars Sobirà va anar fins al Canadà en busca del nou repte
Una captura del vídeo
Una captura del vídeo | Kayak Sort
Darío Albert
01/01/1970
L’organització ha editat un vídeo que recull els millors moments de les dues competicions viscudes a la capital del Pallars Sobirà
Laura Orgué a la Pikes Peak Marathon.
Laura Orgué a la Pikes Peak Marathon. | Philip Reitter.
01/01/1970
Els dos atletes catalans fan història a la marató de muntanya més antiga del món en la quarta prova puntuable de les Golden Trail Series