Aus: els millors mesos per gaudir-les

per Albert Beneït Rochés, Agent Rural , 26 de juliol de 2016 a les 12:20 |
L'Abellerol dóna color a boscos i conreus a la primavera i l'estiu | Xavier Burgos
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com si es tractés de les flors i fruits que neixen, la primavera i estiu es sacrosanta visita dels conqueridors del nou i el vell món: els ocells. A les atrevides aus que no ens abandonen i agafen abric a casa nostra durant els mesos freds, s’afegeixen les vingudes de terres més calentes que ara tornen a Catalunya a niar o com a pausa i transbord entre estacions que les duran a latituds més centreeuropees. En tot cas, aquests mesos que ens envolten són un dels millors moments per gaudir del vol i cant de la infinitat d’espècies que es deixen veure aquí a casa.

Com bé diem, hi ha ocells –difícilment en la seva totalitat, però- que no ens abandonen durant els mesos freds i ens permeten la seva visió durant l’hivern. Ànecs com el collverd, el xarxet i el cabusset són fàcils de veure en la xarxa fluvial o en zones humides. Per veure’n d’altres d’aquàtics com el cuallarg, cullerot, el xibec o el morell cap-roig, haurem de visitar zones d’aiguamolls com els de l’Empordà o els deltes de l’Ebre i Llobregat.  En aquests mateixos paratges i més generalitzats, trobarem altres ocells com la fotja i la polla d’aigua.  També podem endinsar-nos dins el coneixement d’una de les famílies que viuen en aquests ecosistemes, les aus limícoles i la seva adaptació a la “pesca” de petits crustacis. L’elegància de la fredeluga, bec d’alena, el cames llargues, la xivita i xivitona o els corriols, comparteixen el bell marc que creen aquestes espècies juntament amb el seu hàbitat i estació.


Pels que prefereixin els indrets boscosos, especialment els que limiten amb conreus agrícoles, motiu que sempre atorga una major biodiversitat a l’ecosistema, també observaran exemplars tot l’any com la perdiu i la guatlla (les dues en regressió degut a l’ús de fitosanitaris en els conreus), garsa, corb, gaig (tots tres de la mateixa família –còrvids- i especialment murris), la becada, merla, la bella puput i, en diferent proporció de membres, la família catalana dels picots (verd, garsers i negre). Els més muntanyencs, pacients i afortunats podran gaudir al Pirineu de la companyia de la perdiu xerra i el mític gall fer.
En algunes espècies, és tal l’adaptació que han tingut a l’entorn modelat per l’ésser humà que han canviat hàbits com l’estacionalitat, la situació geogràfica, el comportament i inclús la dieta. Clars exemples d’aquest canvi en són la gran proliferació de tórtores turques i comunes, tudons, cueretes blanques, en zones urbanes i periurbanes;  la conquesta dels cursos fluvials per part de gavines, gavians de potes grogues i corbs marins que han canviat el seu hàbitat original, el mar, pel de les zones properes a rius o rieres; o el canvi a una dieta basada en les restes orgàniques que deixem prop d’escorxadors i plantes de compostatge que han patit espècies com l’esplugabous, el bernat pescaire, el martinet blanc, el corb i, altre cop, el gavià argentat de potes grogues.

 

El picot negre. Foto: Xavier Burgos


Menció especial mereix la família d’aus amb més envergadura, per regla general, de la que ens podem sentir molt orgullosos doncs és força extensa a Catalunya: els rapinyaires.Aligots, xoriguers, esparvers,  astors, són prou comuns durant tot l’any, àguiles daurades i cuabarrades, milans reials, arpelles, esmerles o falcons peregrins, en menor mesura que els anteriors, els trobarem perfectament adaptats als seus diferents hàbitats, des de zones agroforestals, conreus de cereal o aiguamolls a penya-segats i altres zones rupícoles. Ducs, mussols comuns i banyuts, gamarussos  i òlibes també ens acompanyaran durant les nits més fredes de la temporada.Finalment, el voltor comú i el negre, l’aufrany  i el gran trencalòs mantindran a ratlla la proliferació de bacteris, virus i gèrmens  gràcies a la seva crucial funció de neteja d’animals morts a la natura.


I si som tant afortunats de poder gaudir de tantes espècies en període hivernal, perquè destaquem la mesos primaverals i estivals en el que a aus es refereix? Doncs perquè tant les espècies que resideixen tot l’any com les que migren per niar durant la primavera-estiu coincideixen en la seva màxima activitat durant aquests mesos. Els mascles llueixen més engalanats que mai en la seva obsessió per trobar parella. Obsessió que els porta a deixar-se veure podríem dir que en excés, i gràcies a la qual podem gaudir més que mai dels seus cants. Per exemple, la família dels fringíl•lids, molt hàbil en els seus cants i sedentària parcialment a més a més dels membres que ens visiten durant l’anomenada migració hivernant provinents de l’Europa més freda. Els estols de pinsans i caderneres, juntament amb els passerells, durbecs, verdums, gafarrons i un llarg etcètera afegeixen inigualable color als camps verds dels que treuen la major part del seu aliment. A banda d’aquesta família, l’altre gran exemple d’habilitat cantora és la del rossinyol, potser el més afamat dins el bel canto ornitològic.
 

La polla blava es troba durant tot l'any en zones d'aiguamolls. Foto: Xavier Burgos


Altres bells exemples del color afegit en boscos i conreus durant aquest mesos són l’oriol, un dels ocells més vistosos gracies al seu color groc i negre però de caràcter esquiu i bosquetà,el gaig blau, d’àrees més obertes que l’anterior i potser el més acolorit de tots, o el mític abellerol, amb la seva coloració més pròpia d’ambients tropicals.
En quan a rapinyaires estivals, dos dels mes destacats i bons marcadors del bon temps són tant diferents en mida com en costums. El més petit, el xot, serà un dels cants nocturns que marcarà aquestes dates, i és de fet, un dels rapinyaires més petits del continent. L’altre és l’àguila marcenca, els vols de la qual marcaran amb el seu tors blanc l’arribada del mes de març, tal i com bé indica el seu cognom. Els més avesats podran trobar altres visitants molt menys abundants i molt lligats al seu entorn, com l’esparver cendrós als camps de cereals i l’àguila pescadora en zones humides que també són bons indicadors de la climatologia estival i del bon estat del seu entorn.

Per últim, i quelcom d’important a l’hora d’observar aus i que els més novells potser no tindreu en compte, els ocells són pràctics -una virtut que moltes vegades els humans hem perdut-i aprofiten les primeres i últimes hores de llum per a concentrar la seva màxima activitat, sobretot la de recol•lectar el menjar que els permetrà passar el dia. Si voleu observar i gaudir de la màxima quantitat d’aus, lleveu-vos ben d’hora doncs pocs en trobareu a les hores de més irradiació solar, especialment als mesos durs de l’estiu, juliol i agost.

 

Participació