En el dia mundial de la Marxa Nòrdica, n’entrevistem a un expert, Jordi Pau Caballero

Aquest cap de setmana, 21 i 22 de maig, és el dia mundial d'aquesta modalitat |Jordi Pau n'és un dels pioners a Catalunya

per Xevi Pujol , 21 de maig de 2016 a les 18:07 |
Jordi Pau és un dels grans coneixedors de la marxa nòrdica a Catalunya | Jordi Pau Caballero
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest cap de setmana, durant els dies 21 i 22 de maig, es celebra el dia mundial del Nordic Walking o marxa nòrdica. Per conèixer aquesta pràctica esportiva que ha arribat en els últims anys al nostre territori, entrevistem a un expert en la matèria i a un dels pioners d’aquesta disciplina en el territori català.

Jordi Pau Caballero és promotor de la salut a través de l’activitat física. L’any 2008, va fer la Travessa Nòrdic Walking Dreams: Empúries-Fisterra (1.500km en 60 dies), la qual té reconeguda com a rècord mundial per l’organització de l’esport finès World Ranking-Nordic Walking (WR-NW). Des del 2011, és Secretari de l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya, que va introduir la marxa nòrdica a la península l’any 2005. També és formador d’instructors, presideix el Comitè Tècnic d’INWA Spain i dóna classes a l’Escola Catalana de l’Esport i a l’INEFC – Universitat de Barcelona. Viu al Pirineu, on exerceix de guia de muntanya. Aquesta pràctica esportiva va canviar la seva vida, gaudint dels beneficis per la salut, ajudant-lo a superar les seves patologies osteo-articulars, i podent realitzar reptes esportius que mai s’havia plantejat. 


Com definiria el Nordic Walking? Com es diferenciaria del simple fet de sortir a caminar per la muntanya?

La marxa nòrdica és una caminada molt tècnica, la qual treballa amb uns bastons especialment dissenyats per al desenvolupament d’aquesta activitat física, amb l’objectiu de donar-se impuls cap a endavant mitjançant la transmissió de força de l’eix format pel braç i el bastó, podent allargar la passa, i guanyant amplitud de moviment. Cal diferenciar-lo del senderisme amb bastons, en el qual es cerca, bàsicament,  un recolzament i una seguretat. Tanmateix, hi ha gent que va amb bastons de Nordic Walking, però fa senderisme amb bastons, o, si més no, no observa una tècnica adeqüada, no aconseguint aquest impuls.


Quina importància té la tècnica a l’hora de practicar el Nordic Walking? Resulta molt important el moviment de la part superior del cos?

La marxa nòrdica es basa en tres principis: una postura correcta, la tècnica correcta al caminar, i l’ús apropiat dels bastons, generant un moviment harmònic, simètric i equilibrat, activant tot el cos en un gest únic que neix des del core -part central del nostre cos, zona abdominal- .Amb la marxa nòrdica activem grups musculars que habitualment no estan implicats en el gest de caminar, sense abandonar el patró biomecànicament correcte de la marxa.


Quins músculs són els que hi intervenen?

Els estudis parlen de que podem arribar a activar, amb una execució correcta de la tècnica, quasi bé el 90% de la nostra musculatura, a l’implicar al cos sencer en la tècnica de caminar. Aquesta activació s’aconsegueix mitjançant l’ús actiu dels bastons, que actuen com un allargament de les nostres extremitats superiors, en contacte amb el terra.
 

Aquesta pràctica ha pres força a Catalunya en els últims anys. Foto: Jordi Pau Caballero


Cap a quin públic considera que està orientat el Nordic Walking? Es requereix d’un alt nivell de condició física per realitzar aquesta pràctica ?

La marxa nòrdica és transversal: tothom que pot caminar, pot fer Nordic Walking, i allà on es pot caminar, es pot practicar. Es pot fer durant totes les estacions de l’any -a l’hivern, amb raquetes de neu, a l’estiu, a la sorra platja-. Segons els objectius i la condició física de cadascú, es pot treballar la seva intensitat a nivell  de salut,  de fitness o esportiu.

Hi ha un entrenament previ abans d’executar correctament aquest esport?

Un entrenament de preparació física, entès com a tal, no. Un procés d’aprenentatge, si, i és fonamental. La marxa nòrdica és fàcil de fer, però difícil d’executar amb correcció, degut a les patologies posturals que acumulem en el decurs de la nostra vida, i que modifiquen els nostres patrons de la postura, condicionant la manera de moure’ns.

Quins beneficis pot tenir per la salut la pràctica regular d’aquest esport?

Els que van associats a qualsevol pràctica esportiva a l’aire lliure, incrementats pels valors que ens pot oferir el medi natural. Dit això, podem parlar de salut en general, com a prevenció i/o millora de diferents patologies causades per una vida sedentària, o com ajuda en processos de rehabilitació.en lesions de l’aparell locomotor, amb beneficis endocrino-metabòlics, neurològics i psicològics, i inmunitaris. Ja més a un nivell de fitness i esport, gaudirem d’un increment dels beneficis musculoesquelètics i cardiorespiratoris associats, podent gaudir d’una reducció del nostre greix corporal, millorant el nostre to i la nostra massa muscular, ajudant a mantenir i a millorar les nostres aptituds físiques bàsiques, i a millorar la nostra resistència càrdio-respiratòria, amb una baixa sensació de cansament.

Pel què fa al material, quin és el necessari i bàsic?

Uns bastons de marxa nòrdica, unes sabatilles esportives, roba esportiva còmoda, una ronyonera on poder portar un bidonet d’aigua i algun snack, o una motxilleta amb una mica més de capacitat, on portar una capa de vent o per la pluja. En tot cas, el disseny i la col•locació de la ronyonera i de la motxilla, no han de condicionar la correcta execució del moviment tècnic, ni limitar l’amplitud del seu gest anatòmic.

Referent als bastons que s’utilitzen per practicar-lo, quines particularitats tenen i com es diferencien d’altres?

Un bon bastó de marxa nòrdica hauria de ser, preferentment, d’un sol tram i de fibra de carboni, però també es poden utilitzar els regulables. Que tingui un bon disseny ergonòmic per al gest anatòmic que volem desenvolupar, amb una dragonera específica que ens permeti l’obertura i el tancament de la mà sense perdre el control sobre el bastó, amb un mànec còmode, i una puntera rígida per clavar bé, a la qual afegir el tac de goma per a superfícies rígides, amb un bon grip.

Com es troba actualment aquest esport a Catalunya? El practica molta gent? 

Avui en dia, ja són milers de persones les que han provat la marxa nòrdica a Catalunya, des de que es va introduir a la península, per La Seu d’Urgell, de la mà de l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya. En l’actualitat existeixen diversos clubs i entitats esportives que promouen el coneixement de la marxa nòrdica, amb instructors i instructores formats per la INWA (International Nordic Walking Federation), la qual ha convertit Barcelona en capital de la marxa nòrdica mundial, en celebrar els anys 2014 i 2015 la seva Assemblea Anual i la Convenció Internacional.

Quin futur veu per al Nordic Walking a Catalunya així com a la resta del territori?

Estem en un moment certament delicat en el qual caldrà fer molt bé les coses. Si en el món de l’esport hi ha força intrusisme, en la marxa nòrdica això encara es fa més evident. És un món on, malauradament,  hi trobem propostes de baix perfil, on es promouen tècniques que poden arribar a ser lesives, promocionades a voltes per persones sense una formació acadèmica o professional adequada -ja que no tots els models formatius de marxa nòrdica inclouen requisits d’accés-.
 

Ens trobem en un moment clau per a aquest esport a Catalunya. Foto: Jordi Pau Caballero


Alguna recomanació en especial per a la seva pràctica?

Iniciar-se en aquesta pràctica esportiva de la mà de professionals degudament titulats, que a banda del l’acreditació d’instructors, disposin de formació degudament acreditada en el camp de l’educació física i de la salut.  A Catalunya disposem de la Xarxa d’Instructors i Instructores de Marxa Nòrdica de Catalunya, promoguda per l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya. El seu model  formatiu es desenvolupa en col.laboració amb el Consell Català de l’Esport i la INWA, i disposa d’un conveni de col.laboració amb l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya -INEFC Barcelona - Universitat de Barcelona-, en matèria de formació, recerca, i intercanvi d’informació en l’àmbit de l’educació física i l’esport, i en concret, de la marxa nòrdica.