ENTREVISTA

Marc Pinsach: «Malgrat que es pugui desvirtuar vull l'esquí de muntanya olímpic»

L'esquiador de Cassà es mostra satisfet per la pretemporada però evita fer pronòstics | Reflexiona sobre el futur olímpic de l'esport, de la "disbauxa" de les curses de muntanya i sobre el fet de ser un esportista amb inquietuds socials i polítiques

per Arnau Urgell , 9 de gener de 2015 a les 19:32 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Marc Pinsach comença aquest cap de setmana la Copa del Món. Foto: Josep Maria Montaner


Marc Pinsach (Cassà de la Selva, 1989) és, amb permís de Kilian Jornet, el millor esquiador de muntanya del país. Després de guanyar la Cronovallter i la Traça Catalana afronta, a partir d'aquest cap de setmana, una nova Copa del Món amb molt bones sensacions però sense marcar-se objectius numèrics concrets. En l'entrevista, realitzada fa unes dies, reflexiona sobre el futur olímpic de l'esquí de muntanya, de la “disbauxa” que viu el món del trail running i de què suposa ser un atleta amb inquietuds més enllà de les esportives que, per exemple, combina la competició amb la carrera d'Humanitats.


- En breu iniciarà la Copa del Món després de guanyar dues curses. Optimista?

- M'he trobat molt bé i amb moltes bones sensacions. Però sobretot a la Cronovallter va costar arrencar el motor sobretot per les condicions de fred i neu. Fins a la meitat de la cursa la maquinària no estava a to i no vaig poder començar a donar gas bé. En tot cas, entre Vallter i els Angles, ha estat un bon començament de temporada.


- Després d'una pretemporada llarga i exhaustiva ja devia tenir ganes de posar-se un dorsal...

- Sí, en tenia ganes però també volia esperar i no començar tan aviat com altres vegades per evitar que la temporada se'm fes llarga. Al desembre es comença amb moltes ànsies de competir i arribes al març, quan encara queda un mes de curses, una mica esgotat. Per una banda, no em volia desgastar massa físicament a l'inici i, per l'altra, arribar psicològicament amb ganes de competició.


- El calendari ha patit molts canvis i suspensions, tant per la meteorologia com per problemes econòmics. Això li ha afectat la preparació?

- La suspensió de la Copa del Món a Grècia no només no m'influeix sinó que anirà bé ja que tindrem un cap de setmana de descans en plena temporada –a part que la vertical es recupera a l'Ski Écrins-. Si que em va preocupar més l'ajornament de la Crononiu –prevista inicialment per al 27 de desembre- que la volia fer servir com el test final abans de l'inici de la temporada. Tanmateix, que es pogués substituir per la Cronovallter va poder solucionar-ho en part.

- Finalment el Campionat d'Espanya de Verticals es disputarà a Cerler, una prova que no tenia en el seu calendari. Hi haurà d'anar per tal de poder disputar els Campionats del Món?

- Hi hauré d'anar i això sí que em suposa un cert problema ja que tinc un examen de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ja veurem com ho combinem...

- Veient els primers resultats sembla que la pretemporada ha estat molt profitosa...

- No es parteix de zero ja que les curses de l'estiu serveixen de base per a l'hivern i, evidentment, és una feina de molts anys. Però la pretemporada –més enllà de la que vaig fer al setembre i a l'octubre en roller i corrent- ha consistit en cinc setmanes a Tignes que francament han anat molt bé. No tant per entrenar més –que també- però sobretot per recuperar millor. Estàvem en un apartament i no ens vam moure excepte per anar a entrenar. Això et permet entrenar una mica més i tenir tota la tarda per descansar i, per tant, estar molt millor l'endemà. Moltes vegades la gent es pensa que per entrenar més estarà més fort i, sovint, no és així. És una qüestió d'equilibri entre entrenament i descans.

- Després de Tignes estableix la base a la Cerdanya? És la seva zona preferida per entrenar?

- El treball de Tignes és com construir els fonaments d'una casa. Permet afrontar la temporada molt bé ja que quan comenci la Copa de Món, el 10 de gener a Écrins, ja no tindrem temps d'entrenar. És només competir i descansar, competir i descansar... Després de tornar de Tignes m'he instal·lat a Font-romeu. La Cerdanya és un molt bon lloc per entrenar ja que queda relativament a prop de tot i, sobretot, ofereix diverses zones. Des de la Molina-Masella, la zona de Portè, fins i tot Andorra que queda a tocar, la vessant del Capcir, el Puigmal... Això és especialment important en un moment on neva menys i, per tant, és bo tenir diverses oportunitats, especialment a l'inici de la temporada. A la Val d'Aran és cert que habitualment hi ha molta més neu però les distàncies són molt majors respecte les ciutats, els aeroports, etc.

- En el seu cas és un esquiador molt experimentat. Quan està amb el combinat català o estatal ja té els seleccionadors, durant la resta de setmanes s'“autoentrena”?

- Tinc un preparador físic que em determina què toca fer cada dia. Ara bé, l'entrenament en si el faig sol. Som més autònoms que un futbolista i, de fet, els preparadors ens envien les instruccions per telèfon, missatge o com sigui, i nosaltres ho fem, o no. Per tant, intervé molt el caràcter de cadascú. Als entrenaments de qualitat t'has d'exigir ja que, en definitiva, acabaràs competint com has entrenat.

- A la temporada passada va acabar en el TOP-10 a la general individual. Aquest 2015 és el moment de fer un pas endavant per acostar-se als millors?

- El 2011 vaig arribar a fer un podi a la Copa del Món sènior. Els dos següents anys no m'hi vaig acostar i, finalment, el 2014 vaig ser setè a la darrera cursa i novè a la general. Això mostra que depèn molt de com t'has pogut entrenar, de si tens sort de no refredar-te i no patir cap problema físic, dels rivals evidentment... Fer pronòstics i marcar-se objectius és més complicat i prefereix-ho no fer-ho. Jo em noto molt fort, he entrenat més i millor que mai... però ja l'any passat les diferències amb els que em venien per darrera eren mínimes i molt fàcilment pots passar de ser setè o vuitè a quinzè o setzè.

- Més enllà de la Copa del Món, on la regularitat és el més important, aquest 2015 hi ha el Campionat del Món a Verbier. L'objectiu és fer totes les proves o centrar-se en algunes modalitats?

- El Campionat del Món dependrà molt de com hi arribem i les expectatives que tinguem. Això no es veurà fins a les primeres proves de la Copa del Món; si s'està molt a davant potser és més intel·ligent descartar alguna prova per brillar en altres. Però a mi, en general, no m'agrada especialment això de reservar-me perquè és posar els ous en un mateix cistell i pot ser perillós. En principi, menys a l'esprint –la modalitat que m'agrada gens-, intentaré participar a totes les proves.

- Més d'una vegada s'ha mostrat una mica crític comparant l'esquí de muntanya –on tot està pautat i hi ha una sola federació internacional- amb el món del trail running on hi ha un cert campi qui pugui...

- Evidentment, tinc la mateixa opinió. Al món del córrer falta un cert ordre i, sobretot, que l'espectador, el seguidor... sàpiga reconèixer l'atleta que és bo i el que no. Hi ha persones que m'han arribat a dir que els agradava més l'Anton Kupricka que en Kilian Jornet. I no m'ho deien pels resultats sinó pel “rotllo”. Abans hom es feia conegut a través dels mitjans de comunicació convencionals i hi havia uns periodistes que separaven el gra de la palla. Però en un món com aquest que ha explotat en l'era de les xarxes socials els primers comunicadors són els esportistes, a continuació les marques i, en tercer lloc, els mitjans. En aquest sentit una persona amb un poder econòmic important –amb una marca al darrera- no cal que faci un gran resultat per tenir projecció. I tot plegat passa en un moment on la premsa va més necessitada que mai de recursos: no pateix una censura d'una dictadura però si l'esclavatge de l'economia.

Segurament, si hi hagués una federació ben ordenada això no passaria tant. En cap cas estic dient que en el món de les curses no hi hagi nivell. Si vas a Zegama, a Canazei, a la Sierre-Zinal... el nivell és espectacular, tant o més que en una Copa del Món d'esquí de muntanya. Tanmateix, això succeïx poques vegades al cap de l'any. A més, molta gent valora més que guanyis l'Olla de Núria o l'Ultratrail de Collserola, per dir dos exemples, que no pas acabar desè a Zegama, que és estar molt i molt fort.

- Si el món de les curses de muntanya és desordenat, el de l'esquí és el contrari i això afavoreix que algun dia pugui ser olímpic. T'agradaria o creu que pot desvirtuar l'esport?

- M'agradaria però cal tenir en compte que l'esquí de muntanya, tal i com l'entenem actualment, difícilment serà olímpic. Veig molt difícil que el programa d'uns Jocs pugui incorporar una cursa que, per exemple, pugi al Bastiments, després vagi al Bacivers, baixi per una canal, etc. L'esprint, els relleus i la vertical podrien entrar a la primera mentre que la individual ho hauria de fer molt descafeïnada.

- De fet, els nous estatuts olímpics permeten la incorporació de disciplines, en comptes d'esports. Això afavoreix l'esquí de muntanya, en principi...

- Sí, ho afavoreix. I, malgrat que l'esport pugui quedar una mica desvirtuat, jo vull que sigui olímpic. Perquè l'esport més genuí continuarà existint i el continuarem practicant. Segurament, hi haurà una gent que farà un esquí de muntanya –com ja està passant- a l'entorn de les pistes mentre que altres faran “el de veritat”. Hi ha espai per tots i ni una cosa és millor que l'altra. En tot cas, més enllà d'aquesta qüestió, tot dependrà de la voluntat del COI i si hi veu oportunitat de negoci.

- Abans parlava d'en Kilian Jornet. L'altre dia, en motiu del rècord de l'Aconcagua, el va definir com a “artista del Renaixement”. La seva figura per vostè què representa?

- És molt bo fent una ultratrail, skyrunning, esquí de muntanya, alpinisme ràpid... Jo, que porto molts anys corrent i esquiant, no sóc ni la meitat de bo en aquestes disciplines. En Gerard Vila ho va definir un dia: si ets campió del món és molt important, si fas el rècord de l'Aconcagua és estratosfèric; si guanyes l'Ultratrail del Montblanc és espectacular... però si ho fas tot a la vegada trenques tots els motlles.

- Aparentment compartiu el fet d'estar preocupats per qüestions més enllà de l'esport i, a més, estudia Humanitats. Com és viu sent un esportista amb inquietuds polítiques, socials...?

- Bé, hauria de ser el normal malgrat que no ho sigui. Els esportistes no hauríem de ser diferents de la resta. I, de fet, entre els meus amics de Cassà sóc, en certa manera, el “tonto”, el que ha tingut uns estudis menys importants. L'esport necessita intel·ligència i també t'aporta moltes coses per formar-te com a persona. En definitiva, llegir i els estudis et fan tenir una actitud crítica davant de món... i també s'ha de tenir respecte l'esport.

- És un dels pocs atletes de muntanya catalans professionals, o semiprofessionals. Aquest món tendirà cap al professionalisme? Què es veu fent d'aquí cinc o set anys?

- No sé què em veig fent però tinc diverses inquietuds. No em desagradaria treballar en docència d'INEF o d'Humanitats, però també com a redactor en un mitjà de comunicació, o bé entrenador d'esquí de muntanya, ara que l'esport farà un pas endavant. Crec que poc a poc els esportistes s'aniran professionalitzant i, sobretot, aniran apareixent professions al seu entorn.

Marc Pinsach, entrevistat després de la Cronovallter. Foto: Josep Maria Montaner

 

Participació