Jordi Gamito: «Provenir d'una art marcial m'ajuda a ser fort de cap»

El corredor empordanès fa balanç de la seva primera temporada completa i es posa com ambiciós objectiu per al 2015 estar entre els deu millors a la general de l'Ultra Trail World Tour

| 05/11/2014 a les 19:50h
Especial: Jordi Gamito
Arxivat a: Ultratrails, Ultra Trail World Tour, 107km, Jordi Gamito
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/11/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Jordi Gamito, en plena Marató Pirineu. Foto: Josep Maria Montaner


Jordi Gamito (Platja d'Aro, 1981) ha estat el protagonista de la setmana al 107 km. El programa dedicat al món del córrer de Ràdio Manlleu ha entrevistat el recent subcampió de la Tenerife Blue Trail. L'empordanès, que tot just acaba de completar la seva primera temporada completa en aquest esport, ha destacat ràpidament amb resultats com la cinquena posició a la TDS del Mont Blanc, la segona a la Núria-Queralt, la quarta a la Marató Pirineu i la quarta a El Cruce, una prova per etapes entre Xile i Argentina, entre altres. Un dels secrets, segons admet ell mateix, és el fet d'haver arribat al món de les curses de muntanya des del muay thai, una art marcial on també “es pateix molt.”


- Ha acabat la temporada amb un segon lloc a la Tenerife Blue Trail, només per darrera de Luis Alberto Hernando. Satisfet?

- I tant. No m'ho esperava gens. Portava tot l'any buscant un resultat així i, finalment el vaig aconseguir. Fins al quilòmetre 28 el grup capdavanter estava format per set o vuit corredors. Allà ens vam perdre i un italià ho va aprofitar per tirar més fort sense avisar. Això va fer que ens enfadéssim i el ritme augmentés fins a quedar-nos sols al capdavant en Luis Alberto Hernando, en Remi Queralt i jo mateix. Superat el quilòmetre 40 vaig veure que no els podia seguir i vaig afluixar una mica. Em va acabar atrapant en Javier Rodríguez Bordas –amb qui vam compartir bona part de la TDS- i vam arribar segons a la meta després que en Remi hagués d'abandonar a causa del mal d'alçada.

- Parlava de la TDS on va aconseguir una notable cinquena posició...

- De la cursa de Chamonix en guardo molt bons records fins al quilòmetre 50. En aquell punt –sense voler-, els companys d'equip em van deixar tirat a l'avituallament i això em va fer patir molt fins al 67. Vaig aconseguir acabar cinquè però va ser un resultat per sota de l'objectiu. Sempre intento donar-ho tot i quan no pots, et sap greu.

- Darrerament ha destacat en el món de les curses de muntanya però no fa tant que s'hi dedica. Això sí, amb un bagatge esportiu important...

- Sempre havia fet esport i, de fet, sempre havia corregut a la muntanya –sense competir- tant quan feia motocròs com quan em dedicava al muay thai. Un fisio, veient els temps que feia, em va recomanar disputar una cursa perquè em va dir que estaria a davant. Ho vaig provar i vaig quedar entre els deu primers. A partir d'aquí, vaig decidir a entrenar més específicament tot combinant-ho amb el muay thai, que és una art marcial que m'apassiona. Fins i tot, vaig estar tres mesos entrenant -6-7 hores diàries- i competint a Tailàndia. Després, vaig creure que ja ho havia fet tot en aquest esport.

- Però, exactament en què consisteix el muay thai?

- És la boxa tailandesa. És l'art marcial de les vuit extremitat ja que es fan servir els colzes, els punys, els genolls, les cames... Requereix un entrenament molt disciplinat i molt sacrifici.

- Però finalment va optar per les curses de muntanya...

- Sí, l'octubre passat, a través d'un entrenador que tenia, em va recomanar dedicar-m'hi al 100% i això, evidentment, suposava haver de deixar el muay thai. Vaig fer aquest esforç, perquè m'agradava molt, i vaig comprovar que cada vegada m'omplia més, especialment entrenant sol a la muntanya.

- Com planifica els entrenaments?

- No és fàcil ja que tinc una empresa de construcció i una botiga a Mataró i poder-ho compaginar és complicat. Al matí treballo a l'obra i l'estona que em queda entre dinar i obrir la botiga és quan entreno. El cap de setmana, això sí, marxo a fer volum i aprofito el màxim. L'entrenament més específic que vaig fer va ser per a la TDS i intentava agafar-me festa el divendres per poder tenir tres dies seguits a Andorra.

Jordi Gamito va ser segon a la Núria-Queralt. Foto: Adrià Costa


- Formar part d'un equip, el Land Race, què t'aporta a nivell logístic i de material?

- Ha estat l'empenta que em mancava. Jo abans corria en un equip del poble que no em donava un suport específic. A Xile, on vaig disputar el Cruce, vaig aconseguir una victòria d'etapa superant en Dakote Jones. Això va fer que Land contactés amb mi, em convidés a córrer amb ells a França i des d'aleshores m'han donat el màxim suport, amb tota la roba, bona part de les inscripcions... Són una ajuda fonamental.

- Probablement vinculat a aquesta ajuda s'ha planificat un calendari molt i molt complet per al 2015...

- Sí. Començarem amb la TransGranCanària, primera prova de l'Ultra Trail World Tour, després la del Mount Fuji i la tercera, si aconsegueixo la inscripció, Lavaredo. Posteriorment vull disputar la TDS per treure'm l'espina d'aquest any i rematar-ho amb la Diagonale des Fous. Mai he fet 100 milles –intentaré disputar-ne dues curses- i tinc ganes de viure l'experiència i seguir aprenent.

- És un calendari que aposta per la general de l'Ultra Trail World Tour?

- La meva aposta personal és intentar quedar entre els deu primers de l'Ultra Trail World Tour. Ningú m'ho exigeix però és l'objectiu que em poso per al 2015. En aquest sentit crec que en la llarga distància puc aspirar a més que a curta o mitjana. Un dels meus punts forts és el cap i suposo que això prové de practicar una art marcial. Estic acostumat a patir.

- Sempre demanem als corredors el seu millor lloc per entrenar...

- Per mi,  sense cap dubte, Andorra. Tot la part d'Ordino i, en general, per on transcorre l'Andorra Ultra Trail. Més a prop, i sobretot durant l'hivern, el Taga, el Montseny i la Vall de Camprodon.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Les muntanyes d'Aigüestortes sota el cel estrellat
Les muntanyes d'Aigüestortes sota el cel estrellat | Joan Llimiñana
El parc està a l'espera de rebre el certificat de Reserva Starlight per la qualitat del cel nocturn
Trail Els Tossals 2016, a l'Espunyola
Trail Els Tossals 2016, a l'Espunyola | Josep Maria Montaner
La prova es disputarà el proper 4 de novembre al Prepirineu del Berguedà