GCUP 2014

«4.000 esportistes de 16 països han omplert espais de la ciutat i d’altres pobles, de mans, de pilotes, de crits de victòria i de derrota, de somriures i de somnis d’adolescents»

per Santi Montagud, 4 de juliol de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Conegut és pels meus, l’obsessió que tinc, gairebé malaltissa, d’anar per lliure. Sempre se m’ha fet difícil representar qualsevol persona física, qualsevol persona jurídica, qualsevol animal o qualsevol cosa, fins i tot si l’animal soc jo. Sí, tot sovint un servidor no es pot representar ni a sí mateix, però avui, permeteu-me (gràcies) que em converteixi en portaveu d’un grapat de vallesans i que aquest còctel setmanal de paraules, més o menys ordenades, s’ompli de floretes de colors (no, no us parlaré del Corpus, per qui m’heu pres?).

He pogut seguir, un any més, l’arribada a la nostra ciutat dels 4.000 esportistes de 16 països que han omplert espais de la ciutat i d’altres pobles de la rodalia, de mans, de pilotes, de crits de victòria i de derrota, de somriures i de somnis d’adolescents. He vist coreans, bascos, espanyols, he vist noruecs, he mirat noruegues i he admirat sueques i, lectors estimats, haig de tornar a escriure que aquesta ciutat és més tossuda que una mula i que m’agrada que ho sigui. Quan Granollers decideix tirar endavant alguna cosa (una Mitja que vol ser gran, una Festa que vol ser Major, una casa amb nom d’arbre i que vol ser d’acolliment...) doncs ho tira endavant, ho fa, se’n surt i és l’admiració d’homes i dones i nens del cap dret.


Encara que la premsa tacada de blau i de grana no se’n fes ressò, perquè els nens culers es queden a can fanga, la Granollers CUP (Granollers, Canovelles, les Franqueses, Vilanova) ha estat de nou un èxit de participació, d’organització i de resultats, demostrant, un cop més, que els del Vallès Oriental som uns monstres de l’handbol base. I un es queda amb la pel·lícula en color de centenars de joves repartits pel món amb un record inesborrable d’una Vall de camps, polígons i botigues, de riera seca, de petards i de nits xafogoses.

I tot ha estat culpa del club BM Granollers, dels més de 200 voluntaris, de la Mútua, de Pastas Gallo, d’Estabanell, de Sagalés, de Kempa, de Fraikin, de la Creu Roja, de l’Ajuntament, dels Hotels de la ciutat, de la família Saperas... Sí, possiblement demà em trucarà en Pep Blanchart per dir-me que m’he deixat algú. I ho lamentaré.

Doncs això, en nom de molts i en el meu: Gràcies.

 

Santi Montagud
Diuen que em dic Santi Montagud Montañà, que vaig néixer 1960 anys després de Jesucrist, en un poble gran o en una ciutat petita anomenada Granollers (o Granolleig, com dic sovint). Allà respiro i parlo i camino i ric i jugo i també hi treballo. Durant vuit anys vaig estar col·laborant amb un article d'opinió a la contraportada del periòdic El 9 nou, per passar després a la Revista del Vallès. Avui ho faig al NacióGranollers. M'agrada escoltar, observar, somiar, llegir i m'agrada tenir més temps per poder escriure les coses que penso abans que se les emporti aquell vent que ve de dins i que tot s'ho emporta.
26/12/2014

Granoller's

19/12/2014

La setmana de la granolla

12/12/2014

Un lloc i un somni

05/12/2014

Reflexions humides

28/11/2014

Carta granollerina als Reis Mags

21/11/2014

Hi ha dones...

14/11/2014

S'ha acabat el bròquil

07/11/2014

...i votar

31/10/2014

De xoriços i poetes

24/10/2014

El gos, la riera i jo

Participació