Walt Whitman és viu!

«Més de quatre anys de feina han fet possible que Jaume C. Pons Alorda fes realitat el somni de traduir íntegrament al català l'obra d'aquest clàssic»

per Esteve Plantada i Hermoso, 12 de maig de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El mèrit d’una bona traducció rau en la capacitat d’ampliar tot els ressons de la veu original. En la destresa de fer-la viure en un altre idioma com si aquest fos el seu autèntic bressol. En la passió incondicional de reviscolar mots, paraules, revolucions, sentits i emocions. En la voluntat de colpejar amb la mateixa força que algú havia volgut colpejar. I tot això és magnificat i vigoritzat a la majestuosa traducció que Jaume C. Pons Alorda ha fet del gran clàssic de Walt Whitman, Fulles d’herba (Edicions de 1984). Una obra fonamental de la literatura nordamericana, i ara també de la catalana.

Més de quatre anys de feina han fet possible que Pons Alorda –poeta, novel·lista, narrador i traductor– fes realitat el somni de tenir, per fi, la gran obra de Whitman íntegrament traduïda a la nostra llengua. Per primera vegada a la història i omplint un buit que feia la traducció gairebé obligada. I l’esforç, amb una tercera edició ja en marxa, ha tingut un resultat que supera tot allò imaginable, tal com es va poder veure aquest dissabte a la Garriga, en la presentació del llibre. Entre el públic, gent que riu i gent que plora. Silenci, comunió i desig, tot un gran mèrit d’una traducció apassionada i estremidora. I mèrit, també, d’un traductor que s’estima l'obra i que la propaga per tot arreu deixant-s'hi l'ànima.


Quin luxe poder ser-hi i poder palpar els mots que Whitman va trigar 37 anys a completar. Quina emoció sentir aquests versos en el català d’en Jaume Pons Alorda, i de saber que el recital passarà a la història de petits miracles que durant deu anys han anat passant a la Primavera Poètica. El cicle s’acaba, però la poesia continua, com també continua la veu de Whitman, que ressona i s’amplifica en els cants que ens deixen, encara, sense alè. Perquè Whitman és ben viu i en aquest petit racó de món ho és gràcies al talent de Jaume C. Pons Alorda. Possiblement, qui millor ha sabut dialogar amb l’èpica d’un poeta eufòricament immortal.

 

Esteve Plantada i Hermoso
Granollers, 1979. Cap de cultura de NacióDigital. Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Té sis llibres de poesia publicats i ha estat guardonat amb diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Amadeu Oller de l'any 1997. El 2012 també va recollir el premi Eugeni Xammar per l'edició de NacióGranollers. Actualment és part d'Edicions Terrícola i membre del grup de pop Els Nens Eutròfics. El seu darrer llibre és Fosca límit (AdiA Edicions, 2015).

A Twitter: @eplantada
12/01/2015

Granollers, l’escenari de la història més gran del món

01/12/2014

Un pam gloriós!

10/11/2014

Que la festa no s'acabi

28/10/2014

Feixisme, non plus ultra

29/09/2014

Pastor, Mas, els «progres» i la consulta

22/09/2014

Diuen que l’Hospital

21/07/2014

He tingut un malson

14/07/2014

La llei de la plaça dura

07/07/2014

Deu anys de fer-se gran

30/06/2014

Meravellosa alternativa

Participació