La Llegenda de la Tricolor

«La construcció del mite republicà per comparació amb l’horror que el va succeir fa perdre la perspectiva de quina mena de règim era»

per Aleix Salvans, 12 d'abril de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
S’apropa el 14 d’abril. Un altre any, persones i personalitats reivindicaran la Segona República Espanyola, proclamada aquell dia de 1931. I altre cop entre els nostàlgics hi haurà catalanistes que, com si res, n’esborraran un adjectiu, convertint l’Espanya tricolor en un paradís perdut on –per variar– tot estava per fer i tot era possible.

A Granollers les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 les va guanyar el Partit Catalanista Republicà, un dels dos únics triomfs –l’altre va ser a La Seu d’Urgell– d’una formació clarament derrotada per Esquerra Republicana. En aquell partit hi havia tant posteriors homes forts d’ERC (Pi i Sunyer, Josep Sunyol, Rovira i Virgili...) com els futurs dirigents d’Unió Democràtica Lluís Vila i d’Abadal... i Manuel Carrasco i Formiguera, que durant la guerra fou perseguit a la zona republicana per la seva militància democristiana i finalment morí afusellat a Burgos per catalanista.


El candidat del PCR Esteve Camillo va ser alcalde de la ciutat fins els Fets d’Octubre de 1934, que van desencadenar una forta repressió a tot el país. Aleshores, les autoritats republicanes el van destituir, imposant com a alcalde Artur Gasset i Duran. El 28 de gener de 1939, novament com a alcalde nomenat a dit, Gasset declararia que "ha sido liberada nuestra ciudad por el glorioso Ejército Nacional de España". Un fet enormement significatiu: Aquí no hi va haver una guerra sinó dues, i una la van guanyar tant "rojos" com "feixistes". Ja exiliat, Juan Negrín afirmà que "el decreto de Franco aboliendo la autonomía de Cataluña tenía apasionados suscriptores entre los republicanos". Tant ell com el seu predecessor, Manuel Azaña, preferien la dictadura nacionalcatòlica al "nacionalismo pueblerino" (sic) de Carrasco i Companys.

Jutjar el passat amb barems actuals és un error... Però si Prat de la Riba era un burgès reaccionari –com van dir alguns l’aniversari de la Mancomunitat– l’Espanya republicana era corrupta, repressiva i nacionalista fins la medul·la. Igual que la d’ara? No. En segons què fins i tot estem "millor". Al país de la Reina Roja has de córrer tant com pots per quedar-te on ets. Hi ha coses, però, que no canvien mai: El Tribunal de Garantías Constitucionales no era pas millor que seu homòleg contemporani. Un altre referent republicà, Antonio Machado, ho resumia en què "de aquellos que dicen ser gallegos, catalanes, vascos... antes que españoles, desconfiad siempre. Suelen ser españoles incompletos, insuficientes, de quienes nada grande puede esperarse". Sembla que l’opinió del poeta sevillà no s’allunyava gaire de la de José Antonio Primo de Rivera. Res sembla gaire digne d’elogi.

La construcció del mite republicà per comparació amb l’horror que el va succeir fa perdre la perspectiva de quina mena de règim era. Però només cal furgar-hi una mica per veure que aquelles meravelloses llibertats i aquell Estat modern i obert són fabulacions posteriors. Que el franquisme fes bona la República no significa que els catalans l’haguem de reivindicar. Aquella república no era la nostra. Mai ho va ser. La nostra encara ha d’arribar.

 

Aleix Salvans
Granollers, 1988. Misantropia latent. Els excessos, amb mesura. Llibres, cinema, TV, música, videojocs: la cultura és pertot però no tot és cultura. Llicenciat en Comunicació Audiovisual i MA in Writing for Performance and Publication, he estudiat el que he volgut i fet el que m’han deixat: escriptor, guionista, revisor, traductor, fixer, sonidista, ajudant de producció, barman... la llista és llarga. A Twitter: @aleixsalvans.
05/01/2016

Informe de baixes

14/12/2015

Camisa d’onze vares

15/11/2015

El mal menor

23/10/2015

El llarg crepuscle

26/08/2015

Absència

22/07/2015

El temps

15/06/2015

La roda

12/05/2015

Ventilar

15/04/2015

Ja n’hi ha prou

16/03/2015

Democràcia selectiva

Participació