Quan primàries ve de «primo»

«Perquè hi hagi regeneració democràtica, primer ha d’haver-hi democràcia i els valors que representa»

per Roc Fernàndez , 8 d'abril de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquests dies molts hem quedat perplexos amb l’enganyifa de les primàries del PSC a Barcelona. El que havia de ser una mostra d’obertura, una lliçó de transparència, un exemple de regeneració política ha acabat esdevenint justament el contrari: una mostra de tot el que no ha de ser la política. L’aflorament del clientelisme desencarnat, l’ús polític del feble, del nouvingut, el domini de l’aparell que controla l’elecció i les idees fins al punt de l’asfíxia. Però a més ha representat un frau per aquells que pensem que cal una autèntica regeneració democràtica que passa justament per acabar amb aquestes formes de funcionar.

La imatge, repetida i difosa de pakistanesos anant a votar massivament a les primàries del PSC, és una imatge lamentable. No perquè siguin Pakistanesos, com alguns ens han acusat als que hem denunciat els fets, sinó perquè és la utilització del feble amb finalitats partidistes i amb motivacions que desconeixem.


Però més greu que això és l’engany a què han representat aquestes primàries que es venien com un joc entre iguals, com un espai de confrontació d’idees, com un espai d’obertura a la ciutadania. Les cues de pakistanesos no han fet més que fer caure la tramoia de cartró pedra que ens tenien muntada, però l’obra de teatre hi era i estava pensada perquè ens empasséssim els pastorets de dalt a baix.

Sap greu pel PSC, que era i és un partit molt important a Catalunya, però a més sap greu per la política en general perquè perverteix i deslegitima aquells que defensem que cal començar a fer les coses diferents.


Perquè hi hagi regeneració democràtica, primer ha d’haver-hi democràcia i els valors que representa. Això és previ. És previ entendre que guanya qui té la força del convenciment i no de l’aparell, que els que voten són ciutadans lliures i informats, que hi ha una divisió de poders, que existeix la llibertat d’expressió i de pensament... Potser el problema per a la regeneració democràtica és que primer hem d’assentar millor els valors democràtics abans de voler regenerar-los.

 

Roc Fernàndez
Vaig néixer a Terrassa el 1972 però visc a Sant Feliu de Codines, el meu poble. Vaig estudiar ciències empresarials i diversos postgraus sobre comunicació i política, dues vessants que sempre m’han agradat. De ben jove vaig entrar a la JNC, on vaig ser secretari general adjunt entre altres responsabilitats. Actualment sóc Conseller Nacional de CDC i President Local a Sant Feliu de Codines. També formo part de la Sectorial de Noves Tecnologies. M'agrada viatjar i tot el que té xips. Sóc nacionalista, inquiet, curiós, directe, tossut, perfeccionista i amic dels meus amics.
26/09/2016

Aquell fet diferencial català anomenat Ciutadans

28/06/2016

Franquisme sociològic

13/06/2016

Sense paraula

07/04/2016

Gràcies, La Pinya

20/02/2016

El Tiramilles

10/09/2015

Váyase... Senyor González

17/06/2015

Torna el tripartit... radical

29/04/2015

L’art de recuperar Eugeni Xammar

10/04/2015

Platocràcia és nova política?

08/02/2015

Sol com un mussol

Participació