I si parlem de quan el mercat de l’art no és art

«De la mateixa manera que un ha de veure la Torre Eiffel quan va a París, també ha de passar per davant de la Mona Lisa al Louvre»

per Jordi Riera Pujal, 27 de març de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El passat mes de febrer, un quadre de Francis Bacon –en què retratava el seu amant– es va subhastar per 50,2 milions d'euros a Londres. Un nou rècord de preu per l'artista desaparegut l'any 1992. Podem destacar que El Retrat de George Dyer parlant (1966) no és pas una obra d'estètica "amable". La pintura respon perfectament a l'estil angoixat i emotiu de l'autor.

Les darreres subhastes de Sotheby's i Christie's mostren que el "mercat" de l'art viu un moment molt bo. L'entrada de nous compradors en els últims anys, com són els milionaris xinesos, àrabs i russos, que s'afegeixen als americans i europeus, han donat nous rècords de preu a les grans peces que surten al mercat. Els col·leccionistes inversors o especuladors estan segurs que la bombolla de preus no punxarà mai. Els compradors viuen amb la seguretat que les seves inversions es revaloritzaran (i molt), amb poc temps. Els opulents adquiridors valoren el fet de què cada obra sigui una peça única i irrepetible i saben també que cada vegada hi han més milionaris disposats a entrar en el club selecte dels compradors de l’art de gamma alta.


L'art en si mateix no té res a veure amb el seu "mercat". Una tela empastifada amb uns colors no és art, encara que és pugui vendre per molts diners. Un quadre passa a ser un objecte artístic quan algú el mira. La persona que contempla l’obra hi pot trobar una estètica que li agradi o el sorprengui, o que la peça li faci experimentar emocions. L'obra és físicament sempre la mateixa, però alhora és diversa i canviant per cadascú que l'observa i la fa entrar en valor. El que mira estableix una comunicació amb el que hi ha volgut expressar l'artista (conscientment o inconscientment) i passa a ser un intèrpret de l'obra.

Aquesta subjectivitat, que a voltes costa molt de traduir en paraules, ja que entrem en l’expressió d'intuïcions, emocions i sensacions, fa que l'observador esdevingui també creador. Les trobades intenses en el món de l’art no són el més habitual. La visita a exposicions o a museus és compatibilitza moltes vegades com actes banals o de pur entreteniment. En un comportament majoritàriament acceptat, de la mateixa manera que un ha de veure la Torre Eiffel quan va a Paris, també ha de passar per davant de la Mona Lisa al Museu del Louvre. L’art com un espectacle per veure i que no deixa rastre dins nosaltres és plenament vàlid, però no podem menysvalorar que el plaer d'una contemplació activa de l’art és molt més profunda i satisfactòria. Per fer-ho tan sols cal un estat d’ànim adequat, no tenir presses i tenir els porus de la pell ben oberts per poder establir una comunicació que ens sigui interessant amb l’obra artística.

 

Jordi Riera Pujal
Vaig néixer en blanc i negre l'any 1960 a Granollers. El color me'l van fer descobrir, ja als anys vuitanta, pintors com Matisse, Paul Klee o Mark Rothko. Unes trenta exposicions desprès (entre individuals i col·lectives), segueixo perseguint que em surti de les mans una obra que em sigui satisfactòria. Poc que ho aconseguiré i poc ja que em preocupa que sigui així. Tinc una segona vida com a estudiós dels còmics i de la cultura popular de masses. Com a tal he fet un llibre i he col·laborat en altres. També m'he distret fent webs, conferències, presentacions, dirigint exposicions i últimament he impulsat i codirigit una revista cultural de nom Tentacles, editada a Granollers.
30/06/2015

Pensaments desordenats baixos en sal

09/01/2015

Una arma poderosa… l’humor

17/12/2014

Tot parlant de... In Crescendo

06/12/2014

El Coll de TBO al Museu de Granollers

30/10/2014

Deixeu votar el meu amic!

15/10/2014

Som l’any 2014

18/06/2014

La censura a El Jueves

14/05/2014

Un pasito palante Duran, un, dos, tres, un pasito patrás

27/03/2014

I si parlem de quan el mercat de l’art no és art

06/03/2014

L'home dels números

Participació