Per Nadal, parlem d'amor

«I els Reis Mags vindran i dia uns quants cors es desintegraran i uns altres descobriran una nova parada en el camí»

per Núria Pujolàs , 11 de desembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El tema més trillat de la història, del que més s’ha escrit i divagat, allò que mai pot posar-se al directori dels arguments: l’amor, el gran i majestuós amor. Desconfio de qui en parla com si fos un anàlisi cost-benefici o un DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats).

Detesto l’economicitat de l’estimació: què em dónes tu i què t’entrego jo. Llistes absurdes on mai quadren les entrades amb les sortides. Balances de records, en ocasions mal disfressats de retrets, que tatuen les experiències vitals i ens construeixen i deconstrueixen com si fóssim simples peces del Lego.


I tot i així, pretenem posar-hi la lògica pel mig. Com si ens ajudés a entendre per què i com estimem. Com si no n’hi hagués prou amb estimar i punt. "T’estimo, sí, però si us plau, no em preguntis per què, ni com, ni quan. He perdut el prospecte de les instruccions, la posologia i els efectes secundaris."

Fa poc li deia a un amic, un gran poeta, que sovint amb l’amor passa com amb l’òpera: a vegades no entenem el fil de la història, però això no ens evita viure-la amb la màxima intensitat; pell de gallina, llàgrimes felices als ulls i l’esperit miop de plaer etern.


Centenars o milers de cançons, poemes, novel·les se centren en l’art d’estimar i encara ningú n’ha trobat cap recepta única. Però tots i cadascun de nosaltres, per sort, som a la mateixa cuina. Fent proves de pebre i sal, de cocció més o menys lenta, sec o amb salsa a dojo.

Les emocions salten com puces, de gat en gat, sense ni tant sols rascar la superfície de la raó. Amb el cap que estira el cor o el cor que estira els budells. I si tu l’estires fort per aquí, jo l’estiro fort per allà i segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

La vida s’entela i es desentela amb bafs de desig, desesperació, gaudi i fins i tot desil·lusió. Mentrestant a l’univers tot quadra amb perfecció com un sudoku. Tot és on ha de ser, al seu lloc; tot és correcte, sense cap mena de dubte.

I els Reis Mags vindran i aquell mateix dia uns quants cors es desintegraran i uns altres descobriran una nova parada en el camí, amb marges plens de flors que fan olor a novetat. Sigueu on sigueu, que l’amor us acompanyi, sempre, i si les cames us fan figa, no us penseu mai que és perquè estan cansades d’estimar.

 

Núria Pujolàs
Sóc filla de Can Saulo de Cànoves: aprenent de mare, dona, amiga i escriptora. Diuen que sóc gestora cultural, articulista i escriptora a estones. Llicenciada en Economia a la Universitat de Barcelona he treballat 13 anys a la Generalitat de Catalunya i un parell a l'Associació Pas i la Fundació Lluís Maria Xirinacs. M'apassiona escriure, llegir, anar al teatre, escoltar poesia i música (o les dues alhora), organitzar activitats culturals i estimar als qui estimo. Escric el bloc Miramelsmots.
21/01/2014

Torna-la a tocar: avui, demà i sempre

02/01/2014

Estimats Reis d'Orient

11/12/2013

Per Nadal, parlem d'amor

07/11/2013

No som marques blanques

15/10/2013

Fins sempre, Ramon Fort!

03/09/2013

Vestida amb V de Vallès

01/08/2013

Hi ha zones on no m'arriba la llum

05/06/2013

Un moment, que em desordeno

09/05/2013

El mico n'és l'excepció

02/04/2013

No m'ho fotis enlaire!

Participació