No som marques blanques

«Quan enviem el nostre currículum a qualsevol de les ofertes de feina que trobem a Internet, entrem en una loteria absurda»

per Núria Pujolàs, 7 de novembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No pretenc parlar de noves superfícies comercials immenses, recentment instal·lades a les afores dels nostres municipis i amb ànsies de substituir l’àgora. Tampoc de polítics que, amb un rostre entre amable i càustic, afirmen que els sous no baixen i la crisi s’acaba. Mai he paït bé la mentida i menys la flagrant.

Si volgués aprendre quelcom dels entesos en el mercat laboral em remetria a persones creïbles, amb idees i discurs interessant, com: el “treballòleg” vallesà Josep Ginesta; el llinassenc Daniel Jover, pel que fa a ocupació juvenil o economia social en general; o en el camp de les malalties professionals, l’advocat samalusenc Jaume Cortès.


Amb el vostre permís giraré cap a una idea, que em volta pel cap, més mundana, senzilla, tirant fins i tot a vulgar, però que m’agradaria compartir per si a algú més li ressona. Quan enviem el nostre currículum a qualsevol de les ofertes de feina que trobem a Internet, on possiblement hi ha centenars de persones inscrites, som una marca blanca. Entrem en una loteria absurda on, com als prestatges dels supermercats, hi ha infinitat de productes per triar i remenar. Escolliran el que els sembli millor o, potser (només potser), el més barat.

No voldria capolar-vos l’esperança sinó tot el contrari. Encoratjar-vos a mostrar sempre la vostra marca de qualitat. S’ha acabat creure’ns que només ens defineixen les quatre línies tristes d’un currículum cronològic sense color, amb més o menys medalles segons la contesa laboral i acadèmica que hàgim emprès. Línies netament endreçades que no diuen res de la nostra vera essència.

Cadascú de nosaltres és un subjecte ple, únic, autèntic, que té molt per oferir. No som tant sols especialistes d’un àmbit i horari concret sinó que som mares, pares, amics, col·laboradors d’entitats culturals o socials, esportistes, etc, etc. I tots aquests etcèteres se sumen als coneixements, pràctics i teòrics, que hem anat adquirint. Etcèteres que marquen la nostra personalitat. I qui en cada àmbit d’aquests pretengui fer les coses de la millor manera estic convençuda que tindrà una marca nítida, elegant i amb llum pròpia.

Ànims a tots els que estigueu en aquesta guerra injusta de prestatges massa plens i intencions sovint dubtoses de qui compra.

 

Núria Pujolàs
Sóc filla de Can Saulo de Cànoves: aprenent de mare, dona, amiga i escriptora. Diuen que sóc gestora cultural, articulista i escriptora a estones. Llicenciada en Economia a la Universitat de Barcelona he treballat 13 anys a la Generalitat de Catalunya i un parell a l'Associació Pas i la Fundació Lluís Maria Xirinacs. M'apassiona escriure, llegir, anar al teatre, escoltar poesia i música (o les dues alhora), organitzar activitats culturals i estimar als qui estimo. Escric el bloc Miramelsmots.
21/01/2014

Torna-la a tocar: avui, demà i sempre

02/01/2014

Estimats Reis d'Orient

11/12/2013

Per Nadal, parlem d'amor

07/11/2013

No som marques blanques

15/10/2013

Fins sempre, Ramon Fort!

03/09/2013

Vestida amb V de Vallès

01/08/2013

Hi ha zones on no m'arriba la llum

05/06/2013

Un moment, que em desordeno

09/05/2013

El mico n'és l'excepció

02/04/2013

No m'ho fotis enlaire!

Participació