Fins sempre, Ramon Fort!

«No estem mai preparats per a la mort i menys d’una persona tan significativa per Cànoves»

per Núria Pujolàs , 15 d'octubre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"No m’ho puc creure" crec que és la sensació que molts de nosaltres tenim avui. "No pot ser veritat". No estem mai preparats per a la mort i menys d’una persona significativa per Cànoves com en Ramon.

Permeteu-me que faci una metàfora. Estem envoltats de natura, sobretot d’arbres, i tots i cadascun d’ells són importants i tenen la seva funció. Però si ara algú talés l’alzina surera que presideix l’entrada de la plaça tots, sense excepció, trobaríem un buit de pes en el nostre poble. Aquest sentiment de buidor i tristor és el que governa Cànoves des de dimecres.


Ens diuen constantment que ningú és imprescindible però no és del tot cert. Hi ha persones que fan un paper cabdal a la comunitat, a la gran família que som, i en Ramon n’és un.

Amatent, cordial, actiu, amorós, generós, intel·ligent, creient... tots tenim adjectius amb carisma per en Ramon perquè és una persona que no deixava a ningú indiferent.


A mi, personalment, m’ha ensenyat una de les assignatures més importants de la vida: el perdó. És llarg d’explicar però he d’agrair-li, de tot cor i sincerament, aquesta lliçó magistral.

M’oblido de moltes facetes de la seva ànima que estan als vostres cors i que a partir d’ara mantindrem com a record càlid, talment com un tresor autènticament canoví.


Des de la fe d’en Ramon, que és quelcom que ha viscut activament i compartit amb tots nosaltres, us convido a quedar-vos amb una imatge. Fa dies que, si us fixeu bé, haureu vist unes flors grogues, radiants, alegres, que inunden els vorals dels camins. Són senzilles però d’una grogor que inspira llibertat. Tenen uns tubercles comestibles i que podríem associar a l’aliment del nostre esperit. Les podeu conèixer com a nyàmeres però tenen un altre nom, Ramon, i sembla que enguany han sortit més esplèndides que mai per recordar-nos, per sempre més, al nostre bon i insubstituïble amic.

 

Núria Pujolàs
Sóc filla de Can Saulo de Cànoves: aprenent de mare, dona, amiga i escriptora. Diuen que sóc gestora cultural, articulista i escriptora a estones. Llicenciada en Economia a la Universitat de Barcelona he treballat 13 anys a la Generalitat de Catalunya i un parell a l'Associació Pas i la Fundació Lluís Maria Xirinacs. M'apassiona escriure, llegir, anar al teatre, escoltar poesia i música (o les dues alhora), organitzar activitats culturals i estimar als qui estimo. Escric el bloc Miramelsmots.
21/01/2014

Torna-la a tocar: avui, demà i sempre

02/01/2014

Estimats Reis d'Orient

11/12/2013

Per Nadal, parlem d'amor

07/11/2013

No som marques blanques

15/10/2013

Fins sempre, Ramon Fort!

03/09/2013

Vestida amb V de Vallès

01/08/2013

Hi ha zones on no m'arriba la llum

05/06/2013

Un moment, que em desordeno

09/05/2013

El mico n'és l'excepció

02/04/2013

No m'ho fotis enlaire!

Participació