Vestida amb V de Vallès

«A la primera fira de Lletraferits m'amaro de les dificultats i alegries dels qui es dediquen a l'art d'escriure»

per Núria Pujolàs, 3 de setembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Em poso la vestimenta de vallesana. Les plantes dels peus transpiren el dolç record de la caminada per la Cervera, un paratge agrest i encara prou desconegut de Cànoves. El mirador d’un bocí de comarca i la trobada d'un senglar dins el bosc em situen en la meva essència canovina.

M'estalvio les llàgrimes en veure les obres de la carretera, el triomf absolut de la velocitat, i em dirigeixo cap el Baix Vallès, concretament a Vilanova del Vallès, on m'endinso en l'espai sagrat dels arbres, símbol d'unió del cel i la terra, i descobreixo, amagat, el roure bessó de Can Bosc.


Curiosament, uns dies abans, el molletà Josep Gordi m'havia permès llegir un article seu: "Arbres i religió a la Mediterrània". Sabíeu que la creu que va crucificar Jesús estava feta de cedre, xiprer, palmera i olivera, símbols de la incorruptibilitat, el dol, la resurrecció i la pau?

Però, per posar-li un xic de literatura lliure, enfilo per la carretera cap a Llinars del Vallès per viure, de prop, la primera fira de Lletraferits. Allà m'amaro de les dificultats i alegries dels qui es dediquen a l'art d'escriure. Em falta espai per descriure aquest experiment literari però permeteu-me que us en faci un tastet.

Una vintena de persones, la majoria escriptors i escriptores, al voltant d’una taula llarga. Comença una ronda literària amb V de Vallès: presentació del llibreter Toni Cuevas i l’editor Pere Homs, artífexs d’aquesta fira; la llinassenca Teresa Pous obre el cercle amb el rigor literari del Metge d’Atenes; en Víctor del Árbol estripa l’etiqueta de novel·la policíaca i les paraules agafen vida en el món del teatre d’en Vicente García Campos.

Seguim amb els enigmes vallesans a través del lliçanenc Sergio Ramírez Vaqué; la literatura "gamberra" de la Marina Martori; els contes de "Portes endins" de la Carme Ballús; el col·lectiu Pasta de Full de Cardedeu que estrenen llibre "rodó" el 27 de setembre al Tarambana.


I la Isabel Vera, de Llinars, a qui estic segura que ben aviat podrem llegir; la Teresa Sagrera, de Sant Pere de Vilamajor, finalista del premi Néstor Lujan 2012 amb "Les confidències d’una reina”; la Gemma Armengol que, en col·laboració amb la cardedeuenca Pilar Ors, han fet un conte per a Iphone, “Un altre conte és possible” i la suma de diversos infiltrats com una servidora, que conduïa el grup sense carnet de conduir, així com algun personatge de la comarca veïna com la Lola Casas, a qui tants nens i nenes han llegit abans d’anar a dormir.

Espero haver-vos obert l’apetit de llegir i alhora demano perdó. Aquest article d'opinió ha perdut els patrons. De totes maneres crec que faré el que acabo d'aprendre en una terrassa vilanovina, tot fent un cafè, d'un senyor que m'ha dit: “em sembla que tu fas com els de Tiana, el que et dóna la gana”.

 

 

Núria Pujolàs
Sóc filla de Can Saulo de Cànoves: aprenent de mare, dona, amiga i escriptora. Diuen que sóc gestora cultural, articulista i escriptora a estones. Llicenciada en Economia a la Universitat de Barcelona he treballat 13 anys a la Generalitat de Catalunya i un parell a l'Associació Pas i la Fundació Lluís Maria Xirinacs. M'apassiona escriure, llegir, anar al teatre, escoltar poesia i música (o les dues alhora), organitzar activitats culturals i estimar als qui estimo. Escric el bloc Miramelsmots.
21/01/2014

Torna-la a tocar: avui, demà i sempre

02/01/2014

Estimats Reis d'Orient

11/12/2013

Per Nadal, parlem d'amor

07/11/2013

No som marques blanques

15/10/2013

Fins sempre, Ramon Fort!

03/09/2013

Vestida amb V de Vallès

01/08/2013

Hi ha zones on no m'arriba la llum

05/06/2013

Un moment, que em desordeno

09/05/2013

El mico n'és l'excepció

02/04/2013

No m'ho fotis enlaire!

Participació