El mestre Ruera tenia raó

per Diego Sola, 29 de maig de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

"—Com veieu la nostra Escola de Música, vós que la coneixeu de manera autèntica?
—Mireu, preferiria no parlar-ne. Digueu tan sols que sóc enemic dels conservatoris.


De tots! Sóc contrari a l'ensenyança a l'engròs, al major. Cadascun dels alumnes
mereix ser tractat a part."
 Plaça Gran, setmanari granollerí, 29.XI.1980


Montserrat Ponsa va fer a començaments dels vuitanta una de les entrevistes més reveladores del pensament i la persona d’en Josep Maria Ruera (1900-1988), un dels gegants del Granollers del segle passat. Parlava el músic, el compositor, però, sobretot, l’home. El representant vallesà de l’anomenada «generació perduda». Mompou, Montsalvatge, Ruera... I parlava ja, llavors, dels mals que acabarien gangrenant mica en mica el nostre cosset de mànigues llargues.

El mestre Ruera tenia raó. No es pot diluir l’individu en una cadena de muntatge, com no es pot adquirir bona ceràmica sense esperar la pacient ditada del torner. Ell parlava de música i de talent. Però les seves paraules poden perfectament extrapolar-se a tot aprenentatge i desvetllament vocacional. Un mestre no fabrica. Ensenya. Modela. Esculpeix. Personalitza. Aquí està: la frescor del personalisme, no l’ofec de l’individualisme. Cada persona és única i totes conformen un cromàtic trencaclosques social. Però què ens trobem?


L’individualisme socialitzat! Un nou superhome (o superdona) a l’engròs. En política, per exemple. Que toca parlar de lideratge...? Plat d’egocentrisme. Ser el millor. No pas ser millor. Hi ha qui creu que els lideratges enèrgics dels anys trenta o dels vuitanta poden ser construïts en una sessió de coaching com qui fabrica sofàs d’Ikea... Obliden que Macià era gran. Amb Ventura Gassol o Carrasco i Formiguera al seu costat com a consellers. I Pujol, també, amb Coll i Alentorn i Max Cahner com a constructors d’un nou autogovern. Líders amb carisma, de veritat, sense por a compartir el poder amb els millors. I, naturalment, cap d’ells amb coach personal a Palau.

Confesso que quan em comencen a parlar de sinèrgies i 'brandings' desconnecto, i que em perdonin. No hi ha motlle multiplicador a l’engròs a cap facultat de dret o polítiques capaç de crear líders savis... si aquests no s’han fet a ells mateixos, amb l’ajuda de bons mestres. El mateix per al servei vocacional dels metges, l’esperit crític dels periodistes, l’honestedat dels estudiosos... Saber competir és un invent de societats taquicàrdiques i no val un duro si no s’és competent. I qui serà competent? Potser qui sigui coherent amb la seva història personal...? No ho sé: pregunto!

Quant a la jovenalla (junior o sènior), si no volem ser una generació perduda (veritablement perduda, no l’estel·lar lliga a la que pertanyé el mestre Ruera) més val que comencem a recordar que hi ha coses que només pot ensenyar la vida. A defensar les idees. A lluitar. A convèncer. A perdre. A fracassar. A guanyar. Donem gràcies a tots aquells mestres que ens han ajudat a sortir de la cadena de producció i a desentortolligar-nos del nostre embalatge. A aquells que ens han ensenyat i ens continuen ensenyant a ser alumnes de la vida... de per vida.

 

Diego Sola
Granollers, 1988. Canovellí. Historiador de formació, em considero més aviat un caçador d'històries. Investigador predoctoral i ocasionalment professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Interessat (teixint "històries") en la cultura, l'antropologia social, la política i les identitats 'glocals'. Membre de l'executiva nacional de la Plataforma per la Llengua i president de Convergència a Canovelles. Exiliat a la Universitat de Cambridge per una temporada, aquest finestra em desfoga les idees! Al twitter: @senyorsola. Web: historiand.wordpress.com
11/06/2013

Fabriquetes

29/05/2013

El mestre Ruera tenia raó

15/05/2013

L’últim carrer

02/05/2013

La Torreta és Granollers

17/04/2013

Granollers i la monarquia

05/04/2013

L'emigrant

23/03/2013

Feliç 2029

Participació