L’últim carrer

per Diego Sola, 15 de maig de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Avui anirem al mercat Sant Carles a comprar el dinar!". La meva tia, en recollir-nos amb el seu vell Renault 5 a la porta de l’escola, només ens havia de dir això per animar-nos el descans entre les classes del matí i la tarda. Perquè saltar de Torres i Bages al centre amb aquell atrotinat cotxe que tenia un forat al terra, sota el seient del copilot, era garantia segura de divertit trànsit sobre les màgiques llambordes dels carrers del centre de Granollers.

Se’n recorden d’aquells blocs de pedra grisa, fosca i brillant? Se’n recorden del trontoll del cotxe quan circulava sobre la seva pètria i perfecta filigrana? Jo recordo la innocent il·lusió de l’infant que fitava amb els seus ulls el final d’una època, una Granollers de primers dels noranta ja endinsada en la –teòrica– modernitat i democràcia. Però nosaltres no en sabíem res, ens deien les mares, que elles sí que havien vist una Granollers nua, en entranyes i expansió, dècades enrere. Allò... allò que nosaltres veiem només eren peladures de patata per a marrecs i sobrevinguts.


La lletjor urbana era relativa, ja fos per aquell descampat antiestètic a la dreta del pont nou de la Carretera de Caldes, rumb a Canovelles, ja fos per la pròpia estretor de les voreres d’aquell nou pont. Ja fos per la ronya grisa embolcallant la barana blanca de la pujada de l’Hospital, ja fos pels metres i metres de voreres tortes, enfonsades o inexistents en el limbe discontinu de ciutat que hi havia entre Palou i Granollers. La màgia de la ciutat era una altra.

Som-hi cap al centre amb el Renault 5 amb el forat sota el seient de copilot. Passant xino-xano pels empedrats carrers, sempre vaig creure que allò del forat era mentida i mai no em vaig atrevir a destapar la catifa del reposapeus per guaitar el ball de llambordes corrent sota el cotxe. En tenia prou amb el sotragueig de transitar per aquell rovell d’ou enigmàtic, fusió de medievalitat i urbanisme postmodern d’emergència.

Ara ja no hi ha carrers amb llambordes grises, fosques i brillants. Abans el marrec identificava els carrers de Granollers per dues coses: els fanals típics de capital de província del XIX (enèsima pretensió vilatana) i les llambordes avui ofegades per l’asfalt. Ara, que teòricament som més guapos i llestos, cal fixar-se més en aquells detalls que et fan sentir segur d’on ets. Per sort per a tothom, encara batega aquell esperit de singularitat a contracorrent.

Ben mirat, cal fer justícia a la veritat. Sí que queda un carrer amb llambordes, un carrer com els que es van començar a urbanitzar quan la revolució industrial arribà fa cent-cinquanta anys a Granollers. No vull dir-ho molt alt perquè tinc por que algú se n’adoni i se’l carreguin amb aquest etern renegar d’allò que feu gran Granollers. És el carrer de Marià Sans, rere la plaça dels Porcs. Discret, estret, silent. Per uns metres i segons, les rodes del cotxe poden trontollar, poden tornar a aquella ciutat immediatament preolímpica sense por a res. La que, llavors, de debò, va poder reivindicar la capitalitat d’un món, l’oriental Vallès, que encara avui ha de decidir què vol ser quan sigui gran, més enllà de reproduir un fals i impostat model de comarca i ciutat global. 

 

Diego Sola
Granollers, 1988. Canovellí. Historiador de formació, em considero més aviat un caçador d'històries. Investigador predoctoral i ocasionalment professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Interessat (teixint "històries") en la cultura, l'antropologia social, la política i les identitats 'glocals'. Membre de l'executiva nacional de la Plataforma per la Llengua i president de Convergència a Canovelles. Exiliat a la Universitat de Cambridge per una temporada, aquest finestra em desfoga les idees! Al twitter: @senyorsola. Web: historiand.wordpress.com
11/06/2013

Fabriquetes

29/05/2013

El mestre Ruera tenia raó

15/05/2013

L’últim carrer

02/05/2013

La Torreta és Granollers

17/04/2013

Granollers i la monarquia

05/04/2013

L'emigrant

23/03/2013

Feliç 2029

Participació