L'emigrant

per Diego Sola, 5 d'abril de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Llegíem fa unes setmanes en aquest diari la història de Berenguer de Palou, presumpte vallesà, que s’avançà set-cents anys a la globalització amb una triangulació viatgera ben sorprenent per l’època: la Manxa-Mallorca-Egipte. Avui, desenes d’homes i dones, la majoria d’ells joves, abandonen cada mes la nostra comarca a la recerca d’una feina i un sou dignes. Motius molt diferents, doncs, dels d’aquell bisbe barceloní amb arrels a la intemporal i vella parròquia de Palou. Concretament, a dia d’avui, vora un miler de vallesans (de l’Orient nostrat) menors de 35 anys busquen el seu fat lluny de les nostres fronteres.

Dues pàtries tenen els homes i dones d’aquest món: la gran i la xica. La que t’identifica amb els teus connacionals rere els murs de les muntanyes de la teva vall i la que t’agermana amb els que semblen viure sota un mateix sostre de cel, intramurs, a la teva fondalada. Sota l’oriental cel vallesà, 400.000 ànimes comparteixen un mateix destí col·lectiu, sovint ignorant-ho, com és propi d’una comarca d’identitats difuses i amb endèmics problemes d’autoconeixement. Però el comparteixen.


No en debades, algú que ha marxat afirmant que "el Vallès m’ha quedat petit" (dono fe que algú així existeix), ha mirat enrere, temps endavant, amb un nus a la gola, en recordar tot el que la seva terra és, i s’ha penedit d’un comentari tan superb com estúpid. La vanitat dels homes i dones no és res al costat d’un cel aclaparador, d’horitzons baixos, emmurallats. D’una terra que interpel·la directament els déus, que no viuen a la plana, sinó que s’amaguen amb les seves arts a les muntanyes que ens tanquen la visió de la resta del país.

"Mai no oblidis d’on vens", recordo que ens advertia l’avi Antonio fent memòria dels deu anys viscuts a l’Alemanya occidental dels seixanta. Sense correus electrònics, Skypes, Facebook i endemés enginyeria vintiucentista, segur que no hi havia nit en que, abans d’adormir-se, no evoqués la fina boirina nocturna suspesa en els contorns de la seva vall d’Almanzora. D’una vall andalusa a una vall catalana, el nostre Vallès, aquesta pàtria xica d’emigrants (70.000 habitants al final de la Guerra Civil que es quintupliquen als anys 2000) envia ara els seus fills a un món més complex i competitiu però igual de difícil que sempre. I els envia amb la marca vallesana enganxada a la seva condició d’emigrants 2.0.

Tothom, però, porta aquesta marca gravada a la pell. Perquè som fills de la terra, per molt que la globalització ens hagi canviat i adaptat a una ciutadania universal. No hi ha pulsió mundialitzadora, però, capaç de vèncer la peculiaritat local. Som blaus o blancs, negres o senys, cans o ovelles. Del Tenes, del Congost o del Mogent. Som vallesans i venim d’un edèn de fàbriques i pins, turons i quarteres entre la terra i el cel. Els nostres orígens són múltiples, les nostres arrels fondes, a la comarca de les valls i les carenes verdes. I el cel blau. I els núvols de cotó-fluix. Bressol dels que es queden i ales dels que marxen. La marca de la genuïtat i el mestissatge, la puresa i la barreja, el mix de la bona terra. Sí, el Vallès és emigrant. Però, podrà permetre als seus fills el retorn dels seus talents a la pàtria gran i xica...?

 

Diego Sola
Granollers, 1988. Canovellí. Historiador de formació, em considero més aviat un caçador d'històries. Investigador predoctoral i ocasionalment professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Interessat (teixint "històries") en la cultura, l'antropologia social, la política i les identitats 'glocals'. Membre de l'executiva nacional de la Plataforma per la Llengua i president de Convergència a Canovelles. Exiliat a la Universitat de Cambridge per una temporada, aquest finestra em desfoga les idees! Al twitter: @senyorsola. Web: historiand.wordpress.com
11/06/2013

Fabriquetes

29/05/2013

El mestre Ruera tenia raó

15/05/2013

L’últim carrer

02/05/2013

La Torreta és Granollers

17/04/2013

Granollers i la monarquia

05/04/2013

L'emigrant

23/03/2013

Feliç 2029

Participació