La cultura empobreix?

| 21/09/2012 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/09/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Digueu-me poc original però havia pensat escriure sobre l’11 de setembre i La Manifestació. Sobretot per destacar-ne, per una banda, el caire pacífic -tot i estar més premsats que les pastilles del caldo- i, per altra banda, la creativitat en les pancartes, com aquella d’una dona gran en cadira de rodes que deia: "Fa cent anys que espero la independència de Catalunya". Però què voleu que us digui si ja hi vau ser o ho heu sentit en tots els mitjans de comunicació? El poble català ha quedat ben retratat i pel perfil que més li afavoreix. 
 
Per no repetir-me més que l’all, giro el fil conductor de l’article cap a una afirmació: la cultura m’empobreix. I no em refereixo a la pujada de l’IVA en els llibres, teatres, etc. que déu n’hi do! Fa un parell d’anys, després d’un d’aquells cursos de postgrau de gestió cultural que organitza un club d’amics que són professionals del sector, vaig decidir fer un salt laboral: em volia dedicar, amb cos i ànima, a la cultura (no rigueu, que parlo seriosament). Més d’un, sobretot els que em coneixeu, pensareu que sóc una idealista inconscient però, si existeix un mercat que genera ocupació, algun espai havia de trobar una dona treballadora i amb empenta com una servidora.
 
Passat aquest temps prudencial puc dir-vos que sí, que la cultura m’ha empobrit. Treballo com mai havia treballat, amb la màxima eficàcia i dedicació però, renoi, com que em veuen feliç vaig topant-me amb projectes culturals fabulosos on de cobrar, res de res. Com jo, hi ha poetes que reciten a canvi de sopar. Actors que pugen dalt de l’escenari per quatre xavos. Sociolingüistes que, mentre treballen amb sous indignes, fan filigranes per la nostra llengua que cap institució pública pot igualar. Bons músics que passen el plateret. Traductors que pel preu que cobren haurien de perdre les paraules. I jo, que volia gestionar cultura, però no em vaig imaginar que fos sense cobrar. O sigui, com bé diu l’expressió popular: per amor a l’art. 
 
Algú sap si en aquest sector ens han exonerat de pagar llum, telèfon, menjar, llibres escolars i altres banalitats tan necessàries per viure? Si algú té un projecte interessant, dels que et fa vibrar, dels que il·luminen les cares de tot el veïnat i necessita mà d’obra, un xic qualificada, però gratuïta, no cal que em truqui. D’aquests projectes en tinc una pila i vaig absolutament desbordada. Em declaro en vaga de 'projectar idees' gratuïtament. S’ha acabat! Com deia una de les pancartes de La Manifestació: "The broquil is over".

També us pot interessar

 

COMENTARIS

The broquil
Jordi , 21/09/2012 a les 10:38
+1
-0
Sí, d'acord. Tens raó. The broquil comença de ser over.
La Il.lustració inútil
jvclemente, 22/09/2012 a les 12:52
+1
-0
Al segle XIX la Il.lustració va prendre consciència del seu fracàs. Al segle XX va morir a Auschwitz. "Hay que ilustrarse" deia la meva avia, però la cultura de la ella parlava es referia aquella impregnada de l'opció pels pobres. Dels valors morals de l'alliberament. Una cultura sense perspectives de gènere, ecologia i pobresa, no és cultura, és "l'opi laic" dels benestants: sensualisme, confort i neciesa. Lliurament escollides.
No puedo darte la respuesta que mereces en el tiempo que tengo.
Fco.Cervera, 22/09/2012 a les 22:02
+1
-0
@Sistomatiques La información circula demasiado rápida para poder contestar de forma adecuada. Escribí esto hace tiempo:





Quizá pueda servirte
Ai,ai,ai!!!
Pruden Panadès, 23/09/2012 a les 10:03
+1
-0
Núria estàs convidant a preguntes importantíssimes: com s'administren els accessos als llocs de treball, i a projectes culturals? qui els defineix? com són de transparents/opacs els processos? Quines actuacions (públiques o privades) fan evident que la cultura és un dret, no un florero?
Per amor a l'art
Víctor Pàmies i Riudor, 23/09/2012 a les 20:55
+1
-0
Mai més ben dit: per amor a l'art.

Circulava un escrit d'un músic, queixant-se que el convidaven a restaurants a tocar mentre la gent sopava per un plat de llenties i, sense cobrar, és clar. I Llavors feia una divertida petició de cuiner, per anar preparant plats a la cuina de casa seva mentre ell li animava les sessions amb bona música, o quelcom semblant.

Mira, aquest cap de setmana mateix he anat a presentar el meu darrer llibre a Puigcerdà i m'ha costat més el farciment que el gall.

Però cal saber què vols fer, com ho vols fer i si estàs disposat a fer-ho a qualsevol preu o no.

Trobo que tots plegats ens hem de fer valorar una miqueta més
Fan falta padriiiins...!
Jordi, 24/09/2012 a les 08:58
+1
-0
I és que si no hi ha padrins, avui en dia és fa difícil guanyar-te la vida. No és només en l'ambit cultural, Núria. Jo mateix, per exemple, desenvolupo diverses tasques de nivell de les que no estic contractat i tampoc les cobro com a tals tot i que si les cobraria si tingués padrins... el més fort és saber que cobro molt, però mooolt menys que el qui escombra el pati sense pressa, és clar que aquest sector gaudeix d'un bon padrí de les "altes esferes"... i això passa arreu; bé teniem en Montilla de President, no?
En fi, el món capgirat i més del mateix i sense poder prendre'm la llibertat, ara per ara, de dir el que tu dius: "The broquil is over". Ànims i sort!!
Aplaudiments
Helena, 25/09/2012 a les 13:04
+2
-0
Núria,
realment el que veu organitzar divendres val molt més del que vem pagar.

Això que dius és molt veritat, hi ha gent que pensa que els artistes no han de cobrar, perquè ja els paguen els aplaudiments.
millorar
Anònim, 30/09/2012 a les 09:08
+1
-0
Tens tota la rao, i el nostre pais principalment no està per perdre veus en la cultura que per culpa del diners s'hagin de dedicar a altres coses quan ens feu tanta falta.
Esperem que tot vagi millorant.
Montse

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Núria Pujolàs
Sóc filla de Can Saulo de Cànoves: aprenent de mare, dona, amiga i escriptora. Diuen que sóc gestora cultural, articulista i escriptora a estones. Llicenciada en Economia a la Universitat de Barcelona he treballat 13 anys a la Generalitat de Catalunya i un parell a l'Associació Pas i la Fundació Lluís Maria Xirinacs. M'apassiona escriure, llegir, anar al teatre, escoltar poesia i música (o les dues alhora), organitzar activitats culturals i estimar als qui estimo. Escric el bloc Miramelsmots.
El camió bolcat a Montornès del Vallès | Bombers de la Generalitat
01/01/1970
L'accident no ha causat ferits | S'ha activat en fase de prealerta el Pla Transcat
Imatge de la inauguració oficial del festival Panoramic a Granollers | Toni Torrillas
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan Fontcuberta és un dels impulsors del certamen, que es podrà veure als espais de Roca Umbert de Granollers fins al 26 de novembre
Un ple a Granollers | @Granollers
01/01/1970
Volen que el consistori que es personi com acusació particular quan es produeixi qualsevol agressió d'aquest tipus