opinió

Torna la punyetera llei audiovisual, i ara de debò

«A Madrid, Junts i la CUP no volen esforçar-se amb temes que no donen rèdits electorals, i ERC no considera que aquesta llei sigui prou important per amenaçar el PSOE»

per Arnau Rius Llorens, 18 de febrer de 2022 a les 20:00 |
Fa uns mesos es va posar de moda un haiku processista que reivindicava, amb sorna valenta, que havíem passat de lluitar per la independència a demanar Netflix en català. Tot venia perquè l'estat espanyol començava a treure's la son de les orelles amb la transposició de la directiva europea que l'obligava a modernitzar la seva llei general de l'audiovisual, i ERC, amb més por que ganes, havia negociat amb el PSOE que l'esborrany de llei presentat fos menys dolent del que havia de ser. El haiku processista contenia l'àtom perdedor i curtterminista dels darrers anys, gènesis de tots els errors que han estampat el vaixell: resulta que aconseguir un dos, tres, quatre o cinc per cent de produccions gravades en català a Netflix era poc més que traïdoria.

És a dir, que a priori, era irrisori que si el catàleg d'una plataforma era de 5000 sèries i pel·lícules, 150 fossin obres originals en català. Generar 150 nous Merlins pagats pels americans era una punyalada a l'1 d'octubre i like i retuit. I sense entrar en quotes de doblatge, que la cosa es complica i el haiku es transforma en un assaig avorrit. Tot ciutadà de bé sap que no és important col·locar els nostres productes culturals i lingüístics a les plataformes; no serveix per res això de la construcció nacional, el nacionalisme banal que el faci Espanya. Això sí, d'aquí a deu anys en unes eleccions tot seran sorpreses com ho són ara les dades d'usos lingüístics.

 
Així que la llei audiovisual torna per quedar-se (gairebé una dècada ha durat la darrera llei audiovisual) perquè la setmana que ve es comencen a votar les esmenes a la totalitat al Congreso, i per anar bé, n'hauríem de tornar a parlar tots: no és en absolut una campanya tancada. Després de les esmenes a la totalitat (només n'ha presentat el PNV) vindran les esmenes parcials, i serà el moment de la veritat, el moment de deixar-nos de partidismes cinc minuts, que tots els partits entrin i lluitin esmenes, i així fer que el PSOE es vegi obligat a legislar en favor del català a totes les plataformes. No estem davant d’un tema menor. Bola de Drac en català no era un tema menor. Els transmissors culturals massius (la CCMA, els creadors de xarxes o la colla d'HBO, Netflix, Prime i Disney+) no són un tema menor. Així que, què cal tenir present a partir de la setmana vinent per esgarrapar centenars de Merlins i Polseres vermelles pagats -per fi!- per empreses privades i no per TV3?


La directiva europea que emmarca la llei espanyola contempla que a les plataformes amb seu fora de l'estat (Netflix, HBO, Disney+ i Prime) se les pugui obligar a finançar obra europea anticipadament, però, per desgràcia, no fa explícita la possibilitat d'introduir percentatges dins del seu catàleg. El PSOE podria legislar percentatges de catàleg igualment basant-se en la jurisprudència que ho fa possible, però, evidentment, no està per la labor perquè un Alcarràs val, però no ens passem de xulos. Per tant, la clau de volta de tot plegat és fer servir allò ineludible gràcies a Europa (el finançament anticipat d'obra europea) per tal que les plataformes TOP hagin de pagar la producció de noves sèries i pel·lícules en català, i sobretot, permetre'ls rebaixar els diners que la llei els obliga a invertir en obra en català, a canvi que doblin el seu catàleg. Si dobles la nova sèrie d’El Senyor dels anells que mirarà tothom, descompte. 
 

No vaig néixer ahir, i sé que a Madrid Junts i la CUP no tenen prou força aritmètica, ni els ve de gust esforçar-se amb temes dels quals no en tenen sectorials (quin país!) perquè no donen rèdits electorals, i que ERC (el partit que necessita el PSOE per acabar la legislatura amb tranquil·litat), no considera que aquesta llei sigui prou important com per trencar la baralla i amenaçar amb no votar res més fins al final de la legislatura. I és una pena perquè és impossible que se't tingui por si a l'hora de la veritat no ets capaç de plantar-te... tot recordant que el darrer CEO mostrava que els joves d'entre 16 i 24 anys ja se senten més espanyols que els majors de 65. Tic-tac.

 

Participació